ambFilosofia

Gràfica dels percentatges, en els baròmetres del CEO, entre 2014.1 i 2019.1, corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:

Cal dir que NO hem encertat la previsió per aquest baròmetre. La previsió era de 45,81% de Sí, 47,16 de No i 7,03 d’abstenció. La baixada que predèiem és a conseqüència del caràcter oscil·latori que presenta la resposta. En aquest moment ens trobaríem de baixada. Recordem que considerem una longitud d’ona de 6 baròmetres (2 anys de cresta a cresta o de vall a vall) i una amplitud de 9 punts percentuals (de 41 a 50 pel Sí).
Mireu la gràfica, a partir del baròmetre 2017.3, les línies ja no es creuen i el caràcter oscil·latori disminueix. El caràcter oscil·latori és degut a la incertesa que presenta el fenomen per un bon nombre de subjectes, els quals es decideixen, llavors, per qüestions de prestigi respecte dels veïns. Aplicat al nostre cas això voldria dir que o bé hi ha menys gent amb incertesa respecte a les conseqüències de la independència o bé que el prestigi de l’independentisme augmenta.
Ho podrem anar escatint amb els propers baròmetres. Si tot plegat només és fruit de l’atzar i es mantenen les tendències d’abans del 2017.3, la previsió pel proper baròmetre 2019.2 seria 41,88% pel Sí, 47,99% pel No i 10,12% per l’abstenció: ens trobaríem en un moment vall, el més baix, pel Sí i el més alt pel NO, a punt d’iniciar una oscil·lació d’ascens.
Amb les dades del 2014.1 fins a 2019.1, eliminant l’efecte oscil·latori, considerant una regressió exponencial sobre les dades del gràfic, la taxes de variació quadrimestrals quedarien: Increment del Sí: 0,18% quadrimestral, decrement del No: 0,21% quadrimestral, increment de l’abstenció: 0,33% quadrimestral. El que podem esperar, a la llarga, en les circumstàncies actuals, és un lent augment del Sí i de l’abstenció a càrrec del No.