ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 22 de maig de 2021

Calella: Vil·la romana i especulació urbanística. També un centre productor terrissaire.

Sobre els terrenys on ara s’estant excavant les restes de la Vil·la residencial i on es construirà l’Aldi hi havia originàriament, abans del 2001, un projecte de construcció d’aparcament subterrani i habitatges. El 2001, en iniciar-se les obres xoquen amb les restes actuals i la Generalitat els obliga a fer l’excavació. Ara, per continuar-les, la propietat està obligada a presentar un projecte que preservi el jaciment. Davant la nova dificultat, el 2002 la propietat abandona el projecte (tot segons el POUM).

Quan en una actuació succeeix el que va passar a Calella el 2001 amb el projecte, la cosa més habitual que sol passar és que la propietat ho abandona, passen els anys i finalment ho ofereix a preu mòdic a l’administració.

Això mateix estava passant a Calella, els anteriors consistoris a la Sra. Candini (PDCAT), sabent-ho o no, estaven actuant en aquest sentit, deixar passar el temps fins que els terrenys fossin oferts a l’Ajuntament en unes condicions favorables. Els terrenys portaven 11 anys abandonats.

Però a Calella, la situació es va tòrcer, amb l’entrada de la Sra Candini, el 2013, uns terrenys que només donaven despeses als propietaris comencen a produir: l’Ajuntament lloga els terrenys per 50.000 euros l’any i hi fa l’aparcament de l’Hospital2. I el 2019 una modificació del POUM permetrà la construcció d’una gran superfície comercial. Llavors, els propietaris acaben obtenint 3.000.000 d’euros (segons l’Alcaldessa) d’uns terrenys que amb molta probabilitat haguessin acabat cedint a bon preu a l’Ajuntament. De pràcticament 0 a 3 milions d’€, els propietaris han d’estar força contents, potser, fins i tot, entusiasmats. De pràcticament públics a privats, propietat de l’Aldi, jugada mestra.

La «col·laboració» público-privada, pròpia del règim del 78, ha estat denunciada per múltiples estudiosos com la base de l’especulació urbanística actual, que busca un enriquiment privat a canvi d’una participació pública minoritària en el pastís. Aquestes operacions marginen qualsevol altre consideració i prioritzen la mercantilització al més alt preu possible del territori.

En el nostre cas, donada l’alçada i el pes de l’edificació que anirà a sobre de les restes arqueològiques, serà força difícil no omplir-ho de columnes i donar-li una alçada mínima de 4,5 m que no ho converteixi en una cosa semblant a un pàrquing nivell -3. La declaració de BCIL que estem promovent, i sembla que l’Ajuntament contempla, no ho podria evitar. No sabem de cap pla per a la recuperació de la Vil·la sencera amb la connexió de les seves diverses parts. Els terrenys on hi ha les restes són de l’Aldi, de moment hi està invertint fins el punt que la Generalitat doni el vist i plau; però arribarà un moment que si es vol continuar millorant el projecte de museïtzació, hauran de ser diners públics i serà molt difícil obtenir subvencions per a uns terrenys privats. La congestió del transit a la zona no farà sinó augmentar: Hospital, Aldi, restes arqueològiques, accés al nou pàrquing de l’hospital, accés a les urbanitzacions. De la possibilitat d’esponjar el teixit urbà a la seva congestió. Però la mercantilització a alt preu d’aquests terrenys haurà estat un èxit del qual haurà participat l’Ajuntament.

I encara més, la Vil·la romana, per bé que la més espectacular, no és la part arqueològicament més important del jaciment. A continuació de la Vil·la romana, en sentit Barcelona, hi ha enterrades, en aquest moment sota un pàrquing d’autobusos municipal, les restes del que podria ser un dels centres productors terrissaires (sobretot àmfores) més gran de l’Imperi romà. S’han trobat les seves àmfores per tot el territori de l’Imperi. Les restes dels magatzems del centre productor, una part dels quals van ser anorreats en època de l’alcalde senyor Bagó, es troben sotal els apartaments Toyca. En una actuació d’urgència, el 1988, els arqueòlegs van aconseguir salvar un camió ple d’àmfores que estan empaquetades i guardades (abandonades) a Cervera. Ho saben tot això les nostres autoritats? Ho haurien de saber. Hi ha algun pla global per a la Vil·la i el centre productor?.


Terrisseria de Ca L’Arnau. Cabrera de mar



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent