Bondat i religió (2)
Sant Pau afirma que tots els homes necessiten el socors de Déu, ja que la Humanitat tota ha pecat. Tots els no creients estem sota condemnació. Els passos que han conduït a la caiguda són clars: una vegada vam conèixer Déu (Rom 1:19-20), però en no adorar-lo i servir-lo, les nostres ments es van enfosquir (Rom 1:21-22). La ceguesa espiritual ens va conduir a la idolatria – v. 23, i la idolatria ens va portar a la corrupció moral.
«La indignació divina es revela * des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes * que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust. * 19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. * 20 D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. * Per això no tenen excusa, 21 ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. *
22 Presumint de savis, * s’han tornat necis, * 23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils. * 24 Per això Déu ha permès que seguissin les seves pròpies passions * i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, * venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! * 26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, 27 i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. * Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d’uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: 29 s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, 30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, 31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. 32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.». Sant Pau. Carta als Romans
Necessitem el socors diví, també ens ho indica sant Agustí, ja que el dany del pecat original fa absolutament necessària la gràcia divina per poder fer el bé i viure d’acord amb els manaments. Tots els humans no creients són necessàriament malvats.
Aquest tret de la pròpia maldat, i la de tothom, impossible de superar sense l’ajuda divina, més la revelació divina del bé, Bondat i religió (1), a través dels llibres inspirats o dictats per Déu fan que, per les dues grans religions monoteistes, els no creients estiguin condemnats, representin el mal i se situïn, per tant, en una categoria humana inferior respecte del bé. D’aquí, per no veure’s abduït pel mal, la por terrible d’aquest creient a perdre el suport diví i el sotmetiment, més o menys radical, a la voluntat divina. D’aquí el menysteniment, més o menys accentuat, de l’infidel inferior, necessàriament malvat, que no es sotmet a la voluntat divina que s’identifica amb el bé.
Qualsevol cosa que pugui posar en dubte aquesta visió de la realitat serà rebutjada amb força, fins el punt de desenvolupar trets psicòtics de construcció d’una segona (altra) realitat.
Jo no generalitzaria, com vostè sembla que fa, la suposada “autoritat moral” dels creients [pertanyents alguna de les “religions del Llibre”] sobre els no-creients, i el conseqüent menysteniment de “qui no es sotmet a la voluntat divina”.
Ningú té l’autoritat per jutgar a l’altre. És Déu qui jutga.
Atentament