ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Algunes condicions per a la sortida de la crisi econòmica.

Podem admetre que la circulació del capital és problemàtica en ella mateixa.
Per veure-ho he construït un petit programa que simula la circulació del capital i les seves metamorfosis, d’acord amb el volum II del Capital de Marx.

Podeu trobar el programa aquí: ReproduccioCapital
Podem entendre també el programa com un curset pràctic per entendre els conceptes que introdueix Marx per explicar el funcionament del sistema capitalista.
Entre altres, conceptes de Mitjans de producció, Mitjans de consum, Capital constant, Capital variable, Capital fix, Capital circulant, Plusvàlua, Taxa de plusvàlua, Composició orgànica del capital, Taxa de consum del capital, Benefici.

Sobre aquest model anem a dibuixar un escenari de sortida de la crisi:

Primer moment: La crisi econòmica:
clic [setup1]. Situem [fraccioCV] en el 0,75. Clic [setup2]. Simulem el confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 75% dels valors anteriors (25% d’acomiadaments).
ticks :[1,2,3,4,5]
Resultat, s’acumulen stocks tant de MMPP (Mitjans de producció) (25%) com de MMCC (Mitjans de consum) (20,83%). És més alt l’stock no venut de MMPP perquè suposem que els capitalistes II (però no els CC I) consumeixen (MMCC) el valor de tota la seva plusvàlua anterior que encara no ha sofert descens, mentre que en els MMPP el descens és amb els valors de reducció del 25% del CV ja que mantenim la COC (composició orgànica del capital).
Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst a causa de la disminució del II-CConst ja que II-CC = I-consum + I-CV: s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos tipus de capital.
Decreixement del -6%
Igualment queda diner estancat en els dos sectors (25% i 16,7% del diner circulant segons cada sector). Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen. El diner sobrant és probable que vagi a especulacions, borsàries i/o immobiliàries. La borsa pot pujar, les vendes d’immobles també.

Actuacions que en el model porten a la Sortida de la crisi:
1a. pas
L’Estat disposa de diner provinent del BCE per a inversions productives.
(si el diner del BCE va directament a les empreses, com ja hem vist en el pas anterior, només tindria un efecte especulatiu).
L’Estat executa inversions productives, especialment en el camp de la reconversió energètica cap a les energies renovables i en les infrastructures. Això farà que arribin contractes a les empreses de MMPP i que, per tant, contractin més assalariats i utilitzin MMPP aparcats en el pas anterior. Situem la [fraccioCV] en 0,90%.
ticks: [6,7,8,9,10,11]
Resultat, disminueixen els stocks en 2/3 parts. Uns primers moments de lleu creixement, però tornem a un decreixement del -2%. Continua diner estancat en els dos sectors.
La inversió de l’Estat, ni que sigui eficient i ben orientada, no és suficient.

2a. Condició
L’Estat disposa de diner provinent del BCE per al consum.
Ara establim la transferència directa incondicional de diner a les classes treballadores via la RENDA BÀSICA UNIVERSAL.
(Les transferències condicionals, per exemple “La renda garantida de ciutadania”, a més d’humiliants no són efectives, no farien el fet suposat aquí en la INTENSITAT REQUERIDA)
Les classes treballadores tindran accés a una part més gran de la producció: augmentem el valor del CV (capital variable) en relació al CC (capital constant), és a dir, rebaixem la COC (composició orgànica del capital), tant [I-CompCap] com [II-CompCap] a 3,5 (abans, 4). Deixem la [txPlusvàlua] igual (valor: 1), amb això suposem un increment de la intensitat del treball (amenaça d’atur). Augmentem fins a 1 la [fraccioCV], cosa que indica la plena utilització de la capacitat productiva.
ticks: [12,13,14,15,16,17]
Resultat, Augmenta el CV i per tant el consum relatiu als assalariats. Creixement de la producció global del 4%; però ara per la reducció de la COC, el sector capitalista I no pot realitzar tot el seu consum personal. Ja que en l’equació II-CC = I-consum + I-CV, ha disminuït II-CC i augmentat I-CV. Els capitalistes II (MMCC) exhaureixen els stocks. Però els I-capitalistes (MMPP) continuen amb stocks. Comencen problemes de caixa, cal crèdit per a les empreses.
Creixement amb desequilibris: impossible de mantenir a mig termini.

3r. Pas necessari
L’Estat disposa de diner provinent del BCE per al crèdit a les empreses.
Cal augmentar la inversió de II-CC, rebaixem la [II-txConsum] al 50%, per poder fer efectius les inversions en el sector II i els consums globals. Cal crèdit per a les empreses.
ticks. [18,19,20,21,22,23]
Resultat, creixement del 7%, reducció progressiva dels stocks de MMPP i augment dels consums

La crisi s’ha acabat.

Es donaran aquestes condicions? Difícilment sense mobilització social. No ho veig possible amb el capitalisme d’amiguets, els sindicats assimilats i empresaris sense consciència del bé col·lectiu. Les mesures xoquen directament amb les doctrines neoliberals de la religió del mercat i exigeixen l’actuació d’un Estat racional, eficient, democràtic i orientat al bé comú.

Amb el model intentarem anar seguint la marxa de la crisi.
Ara per ara ens trobem en el primer moment. Decreixement econòmic, acumulació d’stocks, diner no invertit.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent