ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

CoronaVirus: baixada.

0

Respecte a la pandèmia, les eleccions del 14F no han tingut cap efecte apreciable. Això ens indicaria que, en l’actual fase de la pandèmia, si es prenen les mesures adequades, es poden celebrar esdeveniments massius.

Recordem que, en el model, hem suposat l’actuació de les noves variants. Concretament, a partir de l’11 de gener, hem suposat, partint del 7%, un increment diari del 0,65% de la taxa d’infeccions fins arribar al 10,5%.

També, a partir del 29 de gener, hem hagut de disminuir la taxa de letalitat, partint del 0,47%, amb un decrement diari del 3%, fins arribar al 0,23%. La causa pot ser la campanya de vaccinacions sobre la gent més vulnerable.

Segons el model, tot i les noves variants, no hi haurà quarta onada. La causa és la quantitat de gent que ja ha passat la malaltia, més les vaccinacions. El descens, però, no serà ràpid, sinó lent i sostingut. Segurament, recuperarem l’estiu.

La variable que ens serveix per mesurar aquesta immunitat col·lectiva és la que podem anomenar densitat de la malaltia (DM): malalts x susceptibles / poblacio_total. Aquesta variable se situava la tercera setmana de gener en 123.227, actualment se situa a 81.386

CoronaVirus: La incògnita del 14F.

0

Pel País Valencià les previsions fetes han resultat encertades. A principis de febrer s’ha superat el pic. Aquest comportament ens validaria els valors d’infectats que ens marca el model, força vegades superiors als oficials. Un milió dues-centes mil persones haurien passat la malaltia al PV.

Pel que fa al Principat, recordem que pressuposem, igual que al PV però amb més retard, l’actuació de les noves variants. Havíem previst un nou creixement el 14F. Ho hem encertat. Ara bé, prèviament hi ha hagut una baixada més gran de la prevista i posteriorment al 14F tampoc hi ha hagut el nivell de creixement previst. Tot indica que el relaxament de les mesures restrictives del dia 8 de febrer, com les altres vegades, ha tingut l’efecte no esperat de disminuir els contactes. El nivell d’aquests descens resulta fonamental per la marxa de la pandèmia. En les previsions que fèiem sense el descens, el pic es situava a principis de març. Segons aquest descens, ja estaríem de baixada. Ara caldrà veure els efectes del dia les eleccions.

El nivell de defuncions també experimenta una forta baixada, segurament com a conseqüència de les vaccinacions dels més vulnerables amb taxes de letalitat més altes. En aquest sentit, hi ha una certa discrepància que, de moment no modifiquem, ja que, altres vegades, amb noves dades, la discrepància ha desaparegut.

Les previsions sense el 14F serien:

Eleccions 14F. Desviaments.

0

Hem endevinat que l’independentisme superaria àmpliament el 50%.

Participació real 53,54%, pronosticada 57%. La causa de la discrepància es troba en el mateix repartiment del vot ocult.

No hi ha hagut tan de vot ocult dirigit al PP i C’s perquè aquests ocults han anat a Vox, al PSC i a l’abstenció.

Hem endevinat el vot d’ERC.

Hem sobrevalorat de 1,6 punts el vot de Junts. Vam considerar que hi havia una part de vot a JxC que no s’afirmava; però no era així, la intenció directa de vot a JxC era exactament la intenció de vot directa a JxC

L’error més gran ha estat en el vot al PSC que ha superar el llindar màxim previst. La causa ha estat que els NS/NC que eren el 52.87% en la estimació directa de vot segons el CEO. En realitat, després de considerar el vot ocult, eren el 57,45%. Aquesta diferència prové del vot ocult espanyolista no previst. Considerat això, el llindar màxim del PSC es desplaça fins al 23,58%.

Hi havia molt de vot ocult que deia que votaria ERC, però que era indecís. Ara bé, això ho havíem previst correctament.

CUP, CeCP i PdeCat, hem endevinat els percentatges de vot.

Havíem previst per Vox 6.12, ha estat 7,69. (caldrà estudiar aquest vot; colons?, conquistadores?, pieds-noirs?, lumpen?).

A continuació una assignació de valors al programa que dóna molt aproximadament els resultats reals de les eleccions del 14F:

PRONÒSTIC PEL 14F

0

Intentarem fer un pronòstic explicant la cuineta. Resultats que intentarem coure amb una certa objectivitat explicada.

Utilitzem el programa: eleccions01
Heus aquí la taula que ara explicarem:


La primera columna són els resultats, per als diversos grups, del 21D sobre el cens.
La segona columna el record de vot, segons l’última enquesta del CEO.
La tercera columna la intenció de vot, segons l’última enquesta del CEO.
Ara, per obtenir les altres columnes, hem de cuinar:
«Partim de la intenció directa de vot. Fem una primera elaboració a partir de la relació entre el vot real del 21D i el vot recordat per aquestes eleccions.
Es tracta de considerar quina part de la proporció entre record i real del 21D es mantindrà pel 14F. Per exemple, pel PPC, si es manté tota la proporció, haurem de multiplicar 1,35 x 3,34/0,98. En el programa ho controleu, pels diversos grups, a través de les barres lliscants «desRecord_XXX» que apliquen el % que es manté de la proporció.
Fet això per tots els grups i sumat, resulta, fins a 100, el percentatge d’individus que no tenen decidida la seva participació, els indecisos, que ronda el 50%.
Aquests indecisos el programa els aplega segons els valors de la variable identitat: No ho sé (NS), espanyol total (ES), mig espanyol (EM), mig català (CM), català (CT).
Ara fem la segona elaboració, amb les barres lliscants «PartIndecis_identXX» triem la participació d’aquests aplecs d’indecisos. Llavors el programa reparteix els estocs obtinguts segons la intenció de vot als diversos grups que ens dona l’enquesta del CEO en cada un d’aquest aplecs. El resultat és un repartiment d’indecisos que se sumen al vot amb ocult anterior. Amb això obtenim el % de participació i els percentatges de vot als grups sobre els cens, Després, obtenim els percentatges de vot dels grups sobre la participació. Finalment, els percentatges per l’independentisme i l’unionisme (els comuns es consideren unionistes).»
Per la segona elaboració, amb les barres lliscants «PartIndecis_identXX» triem la participació d’aquests aplecs d’indecisos. Per obtenir aquesta participació considerem, utilitzant dades del CEO, temor- motivació: («l’aversió al risc», * «l’amenaça personal de la Covid») – («la satisfacció per resultat favorable segons el % de vot al seu aplec per l’unionisme o l’independentisme» * «el repartiment actual d’escons com a probabilitat de guanyar»). Si temor > motivació, el subjecte no va votar, altrament sí
Per primera elaboració, d’entrada considerem la proporció, 100 o 0, entre el record de vot i el real del 21D per obtenir els mínims i màxims. Entre aquests mínims i màxims triem, mirant la relació entre Record i Intenció de vot.
Fet tot això tenim el pronòstic de vot sobre participació pel 14F. Es troba a l’última columna.
Com que a la segona elaboració, en el repartiment als individus, introduïm l’atzar, els resultats no són sempre exactament iguals. Per això, us presento ara una nova assignació directament del programa:


Sempre es repeteix: participació al voltant del 57%, l’independentisme supera el 50%, mai guanya el PSC (per poc), de vegades guanya ERC, de vegades JxC, el PDeCAT no arriba al 3%.
Amb els resultats a la ma, el dia després, mirarem d’avaluar la cuineta.

Eleccions 14F i el temor al CoronaVirus

0

¿Perquè el programa sobre les eleccions ens donava una victòria dels grups independentistes per sobre del 50%?

Suposant que la motivació-beneficis, cadascú pels seus, per anar a votar es troba igualment repartida entre tots els votants, resulta que, segons les enquestes i de manera repetitiva, el temor no es reparteix igual entre els que es consideren catalans i no-catalans.

Heus aquí les dades segons l’últim baròmetre del CEO:


La primera fila és el valor de la mitjana pels grups identitaris, en una escala de 0 a 10, a la pregunta:
«Quin grau d’amenaça suposa la pandèmia del coronavirus per a: La seva salut personal»
La segona fina és el valor (1 – la mitjana) pels grups identitaris, en una escala de 0 a 10, a la pregunta:
«Quan ha de prendre decisions econòmiques, professionals o en altres aspectes de la vida, com es posicionaria vostè davant dels riscos?»
Els costos en temor per anar a votar són clarament més elevats entre els que es consideren prioritàriament espanyols. Això fa que la participació resulti més baixa en aquest grups que voten els partits unionistes:

Al Principat no hem arribat al pic, però sí al País Valencià.

0

Pel País Valencià es compleixen, amb força aproximació, les previsions que vam fer seguint el programa. Hi ha, però, una modificació important, hem hagut de rebaixar la taxa de letalitat un 1% diari. A banda de les vaccinacions, sembla que les noves variants són més infeccioses, però també menys letals, sigui per elles mateixes o perquè infecten gent més jove. A continuació presentem la taula de seguiment pel País Valencià:

¿Suportaria el País Valencià un relaxament de les restriccions que impliqués un increment dels contactes?. Augmentant un 50% els contactes, hi ha un repunt, però la corba torna a caure. El perquè, segons el programa, és clar: més d’un milió i mig de persones han passat la malaltia al País Valencià i els vaccinats ja són prop de 200.000.

Si suposem que les noves variants estan actuant també aquí al Principat (i és el més probable), les noves dades d’aquests dies d’ingressats i defuncions ens indiquen que la progressió de les noves variants és més lenta del que proposàvem, més lenta que al País Valencià; però no que no estiguin actuant. De moment les restriccions han rellentit momentàniament els contagis; però lentament tornaran a augmentar. El 14 de febrer estarem en situació d’augment.
Continuem suposant que des del 11 de gener les noves variants actuen ja significativament al Principat; ara bé, la «txDesTxInfeccio», que havíem situat en el 1% diari(=PV) sobre la taxa d’infecció, l’hem situada en el 0,65%. També, producte de les vaccinacions i de l’experiència del PV, hem introduït una taxa de descompte de la letalitat a partir del tic 210 (11 de gener).
Caldrà veure els efectes del relaxament de restriccions d’aquest dilluns. Recordeu els efectes emergents, allò que no es veu a simple vista.
Diagrama pel 14 de febrer:


Fixeu-vos com, segons el model, després d’una lleugera baixada de malalts i ingressats, aquests tornen a pujar. Les defuncions aguantaran uns dies més a la baixa.
La taula de seguiment:

Cuinat eleccions 2021

0

Us presento un petit programa que us permetrà fer un poc de cuineta, al vostre gust, sobre els resultats de les enquestes. Programa aquí: eleccions01

Concretament, el programa agafa l’última enquesta del CEO.

Primer de tot hem ponderat la mostra per tal d’evitar esbiaixos. Hem procurat que els valors de la variable «llengua pròpia» es corresponguin amb els del conjunt dels baròmetres del 2018+2019.

Partim de la intenció directa de vot. Podeu fer una primera elaboració a partir de la relació entre el vot real del 21D i el vot recordat per aquestes eleccions. Aquí teniu la taula:


Es tracta de considerar quina part de la proporció entre record i real del 21D es mantindrà pel 14F. Per exemple, pel PPC, si es manté tota la proporció, haurem de multiplicar 1,35 x 3,34/0,98. En el programa ho controleu, pels diversos grups, a través de les barres lliscants «desRecord_XXX» que apliquen el % que es manté de la proporció.
Fet això per tots els grups i sumat resulta, fins a 100, el percentatge d’individus que no tenen decidida la seva participació, els indecisos, que ronda el 50%.
Aquests indecisos el programa els aplega segons els valors de la variable identitat: No ho sé (NS), espanyol total (ES), mig espanyol (EM), mig català (CM), català (CT).
Ara fem la segona elaboració, amb les barres lliscants «PartIndecis_identXX» triem la participació d’aquests aplecs d’indecisos. Llavors el programa reparteix els estocs obtinguts segons la intenció de vot als diversos grups que ens dona l’enquesta del CEO en cada un d’aquest aplecs. El resultat és un repartiment d’indecisos que se sumen al vot amb ocult anterior. Amb això obtenim el % de participació i els percentatges de vot als grups sobre els cens, Després, obtenim els percentatges de vot dels grups sobre la participació. Finalment, els percentatges per l’independentisme i l’unionisme (els comuns es consideren unionistes).
Les quatre últimes columnes de barres lliscants pretenen calcular la participació dels aplecs d’indecisos segons un càlcul global costos-beneficis subjectiu. (Beneficis pel resultat * probabilitat d’aquests beneficis) – (danys per anar a votar * probabilitat dels danys). Fets els càlculs, que apareixen a la columna següent, traslladeu manualment els percentatges a les barres lliscants «PartIndecis_identXX». El programa incorpora l’atzar en la tria individual, per tant, amb un mateix balanç costos-beneficis global, poden resultar % de participació diversos. Per veure el pronòstic de la vostra tria cliqueu sobre [Aplica].
En propers apunts discutirem diversos cuinats. Heus aquí una elaboració:

CoronaVirus: els pics de la pandèmia

0

Hi ha dues novetats positives, respecte a la marxa de la pandèmia, que milloren les xifres. Primer les vaccinacions i segonament la prorroga de les restriccions que, preses més seriosament, s’han començat a manifestar a parit del 21 de gener amb una baixa dels contactes. Tota manera, en el supòsit que em fet d’actuació de les noves variants, només hi ha una frenada momentània i l’onada torna a remuntar amb unes xifres lleugerament millors que en l’última previsió. Pel 14 de febrer, 90 defuncions diàries, 3.466 ingressats als hospitals.

Teniu el model aquí:prgCoronaVirus
Els pics segons el model seran:


Respecte al País Valencià, mantenim les mateixes previsions de l’apunt del 24 de gener que suposaven les noves variants que porten la taxa d’infecció fins a l’11%; però que havien començat a actuar uns 20 dies abans que al Principat:

Ara anem seguint la marxa de la pandèmia.

El 13 de febrer farem les previsions pels 20 dies posteriors, tal com dèiem:

«Calcularem de quin plus d’ingressats i de morts és responsable la decisió del TSJC. Per fer-ho, suposarem pel Principat l’actuació de les noves variants i ens assegurarem que les dades del model vagin quadrant amb les reals fins al 14F. Seguint el model, obtindrem el nombre d’ingressats i defuncions pels dies posteriors al 14F. En el seu moment, compararem aquestes dades amb les dades reals pels 20 dies posteriors al 14F. La diferència en ingressats i morts serà el plus adjudicable a la decisió TSJC».

El seguiment:


Hi ha dos elements amb què caldrà fer proves en els propers dies.
El primer és corroborar si actuen variants més infeccioses i en quina proporció. D’entrada hem suposat unes variants un 70% més infeccioses que farien créixer la taxa d’infecció un 1% diari, del 7% fins arribar al 11%. En el tic 210 posem a ON dscpteTxInfeccio? amb un txDesTxInfeccio de -1.
El mantenim a ON fins que txInfeccioAmbDesc arriba a 11. A continuació posem a OFF dscpteTxInfeccio? I situem la barra lliscant taxaInfecció a 11. I continuem.
El segon element és el % de la població amb immunitat, adquirida o natural. La seva resta de la població total com a 100 dóna la txPaAfectar en percentatge. La variació d’aquest percentatge modifica els contactes efectius. Si volem mantenir el mateix nombre d’aquests contactes ens cal introduir un factor de correcció, la RebaixaGlobalTCE que podem controlar a través de la barra lliscant corresponent. L’augment o la disminució de la txPaAfectar allunya o apropa el pic de les onades. Això és important especialment en aquests moments perquè pot representar la fi definitiva de les onades, malgrat les variants, i l’entrada definitiva de la fase asimptòtica de la pandèmia. La data d’aquest canvi de fase permetrà també avaluar la correcció de les taxes d’infecció i de letalitat.
Amb els valors que hem introduït en el model, definitivament el més de març entrem en la fase asimptòtica i, per tant, podríem tenir un estiu relativament normal tot i la marxa lenta de les vacunes. Això és perquè segons el model només es detecten aproximadament 1/5 dels casos reals d’infecció i, per tant, hi ha 5 vegades més persones que han passat la malaltia, 2.000.000.
Hem introduït també la barra lliscant VaccinatsDiari que permet acumular el total de vacunats. Total que en aquests moments ronda els 190.000. En el programa restem diàriament els VaccinatsDiari per acabar d’obtenir la població susceptible. Establim també el ticIniciVaccinacio.
Ara controlem i fem quadrar el model, a més de amb les defuncions, amb les ingressats als hospitals. El paràmetre Ing-Inf mesura el tant per 1 d’ingressats sobre els infectats acumulats sumats del dia actual menys 15 al dia actual menys 4, d-15 al dia d-4.

CoronaVirus: Homicidi?

0

Amb l’evolució de la pandèmia a què apunten les dades actuals, La Generalitat no podrà garantir el vot amb seguretat pel 14F. I no serà culpa seva, sinó dels jutges del TSJC que han suspès l’ajornament de les eleccions. I el «govern efectiu», en lloc de denunciar-ho, obeeix, acata i posa en perill la salut de molts ciutadans.

I no es podrà garantir perquè no estem en una situació plana, com diu el govern, sinó en ple creixement producte de noves variants (potser una variant catalana?) que actuen amb força des del 22 de desembre al País Valencià i des del 11 de gener al Principat, amb un creixement diari del 1% de la taxa d’infecció.

A més no podem dir encara a quina taxa d’infecció s’estabilitzaran les noves variants. Partíem d’una taxa d’infecció del 7%. Agafant les dades del País Valencià, vaig haver de suposar primer que s’estabilitzaria al voltant del 10%. Amb les dades posteriors, vaig haver de suposar el 10.5, després 11% i ara mateix les dades del P.V. apunten al 12%.

Calcularem de quin plus d’ingressats i de morts és responsable la decisió del TSJC. Per fer-ho, suposarem pel Principat l’actuació de les noves variants i ens assegurarem que les dades del model vagin quadrant amb les reals fins al 14F. Seguint el model, obtindrem el nombre d’ingressats i defuncions pels dies posteriors al 14F. En el seu moment, compararem aquestes dades amb les dades reals pels 20 dies posteriors al 14F. La diferència en ingressats i morts serà el plus adjudicable a la decisió TSJC (potser amb l’ajuda del «Gobierno español» que no deixa prendre les mesures necessàries contra el virus, subordinant les decisions a l’operació d’estat contra l’independentisme).

La taula de seguiment fins al 31 de gener:


Tota manera, ho haurem d’anar seguint; però si aquestes previsions es compleixen, les dades són tan alarmants que se’m fa difícil de creure que aquestes eleccions s’acabin celebrant.
Anem a presentar les previsions actuals pel dies posteriors al 14F. Ens situem en el dia 6 de març.
El diagrama:


Els gràfics (l’última xifra seria del 6 de març):

De nenúfars i galls d’indi

0

Els virus tenen un creixement exponencial. Volia presentar-vos dues històries clàssiques que s’hi refereixen.

Primer els nenúfars: ( ho traurem del diari de Girona 19-7-2020. Una societat que improvisa)

«Per explicar el que significa un creixement exponencial de qualsevol cosa, posa un exemple que avui és molt adient. Una persona té una bassa de certes dimensions en la qual un dia veu créixer un nenúfar. Aquesta planta té una capacitat de reproduir-se de forma que es dobla cada dia. Ell pensa que haurà de fer alguna cosa abans que la bassa no s’hagi ocupat completament pels nenúfars. Al cap de 30 dies té tota la superfície plena de plantes que tapen l’aigua. Es pregunta, quants dies haurien d’haver passat per tenir la bassa ocupada a la meitat? La resposta és 29 dies. El dia abans de ser la bassa plena, el nenúfar ocupava la meitat de la superfície i en només un dia va enllestir la totalitat.»

Segon el gall d’indi inductivista: (ho traiem de «filobloc»)

“Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que “sempre menjo a les 9 del matí”. Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll”.

La suma de l’inductivisme ingenu a què estem avesats més les característiques del creixement exponencial fan que, respecte la marxa d’aquest últim, sigui difícil fer-ne entendre els perills i prendre les decisions adequades quan encara hi seríem a temps. Per fer-hi front, ens cal un pensament d’inspiració científica orientat a la teoria, cosa molt difícil en la nostra època d’irracionalisme galopant a dreta i esquerra.

CoronaVirus: colapse hospitalari?

0

Dèiem en l’anterior apunt: « Pel Principat caldrà vigilar de prop la ratio IngressatsModel/IngressatsOficial, ja que si baixés per sota de 0.9, ens podria fer sospitar de la presència de la nova variant també al Principat.» a més del País Valencià

Avui mateix, diumenge 24 de gener la ratio se situa a 0.928. Sembla que tenim actuant la nova variant al Principat, i més tenint present que en l’anterior aproximació vam haver de situar els contactes (TCE) a 2.9, abaixant només 0.1 respecte a festes (3.0). Sembla més lògic situar, després de Reis, la TCE a valors d’abans de festes com ara 2.55; però llavors per donar els nombre oficial actual d’ingressats hem d’augmentar la taxa d’infeccions d’una manera continuada. És a dir, una nova variant més infecciosa apareix actuant a tots els Països Catalans (sembla que a les Illes també comença).

Suposat això, quines són les previsions?

No sé quines xifres porten al col·lapse hospitalari dels nostres territoris, però, si no s’afegeixen més restriccions, amb els paràmetres actuals el model prediu:


Pel País Valencià mantenim allò que dèiem en l’anterior apunt : «hem apujat la població a afectar fins al 90%, hem abaixat la taxa de contactes, hem apujat lleugerament la taxa de letalitat, hem apujat la relació d’ingressos respecte als infectats i, sobretot, hem suposat una variant més infecciosa al País Valencià. Aquesta variant començaria a actuar de valent a partir del dia 22 de desembre (tic 190) amb un increment diari de la taxa d’infecció de l’1%, fins arribar a estabilitzar-la en el 10%» Només hem hagut de suposar, donades les noves xifres, l’estabilització en el 10.5% (podria ser que ho haguéssim d’apujar. La TCE a 1.49).
Com expliquem ara les xifres pel Principat?: Apugem la població a afectar al 80%, abaixem la TCE per després de Reis a 1.97 (equivalent als 2.55 però amb el 80% a afectar)i, sobretot, suposem una variant més infecciosa que començaria a actuar fortament a partir de l’11 de gener i que, igual que al P.V., tindria un increment diari de la taxa d’infecció de l’1%, fins arribar a estabilitzar-la en el 10.5%.
No crec que, pel que fa al Principat, arribem a aquestes xifres, crec que es prendran mesures més restrictives abans. Quan?. Doncs al voltant del 14 de febrer, dia proposat per les eleccions. Hi haurà una forta controvèrsia. S’arribaran a celebrar les eleccions?.

Anem a veure els quadres previstos pel 14 de febrer.

El diagrama:


I els gràfics:


(He introduït modoficacions ens el programa que comentaré en un proper apunt).

CoronaVirus: aproximació al País Valencià.

0

Les dades d’ingressats i defuncions que van apareixent al Principat van quadrant amb les previsions fetes en l’apunt del dia 11 de gener:


Pel Principat caldrà vigilar de prop la ratio IngressatsModel/IngressatsOficial, ja que si baixés per sota de 0,9, ens podria fer sospitar de la presència de la nova variant també al Principat.
No passa el mateix amb les previsions fetes pel País Valencià el dia 16 de gener. Aquella primera aproximació no quadra amb les dades que van apareixent a partir del mateix dia 16. Prevèiem que els ingressats començarien a baixar, però no es compleix, sinó que continuen pujant: 3.989 ingressats avui dia 19 de gener. Hem de suposar que després de Reis baixen els contactes i això ha de comportar menys infectats i després menys ingressats; però els ingressats continuen pujant. I tampoc s’inicia una immunitat de ramat.
Finalment, hem apujat la població a afectar fins al 90%, hem abaixat la taxa de contactes, hem apujat lleugerament la taxa de letalitat, hem apujat la relació d’ingressos respecte als infectats i, sobretot, hem suposat una variant més infecciosa al País Valencià. Aquesta variant començaria a actuar de valent a partir del dia 22 de desembre (tic 190) amb un d’increment diari de la taxa d’infecció de l’1% fins arribar a estabilitzar-la en el 10%. Fet tot això, les previsions del model s’acosten a les dades oficials i els ingressats continuen pujant, malgrat els descens dels contactes de després de Reis (de 1.81 a 1.49), empesos per l’increment de la taxa d’infecció i la important bossa de població susceptible.
Si això és així (caldrà seguir-ho de ben a prop per fer els ajustaments necessaris), l’escenari pels propers dies pot ser gravíssim (tot i procurar, avui per avui, quedar-me una mica per sota de ingressats i defuncions). Pel dia 31 de gener, 4.934 ingressats als hospitals i 122 defuncions diàries:


I els gràfics:

CoronaVirus: Què està passant al País Valencià?

0

Ens arriscarem i aplicarem el programa a les dades que tenim del País Valencià per tal de modelar la sogona-tercera onada. Situem la població total a 4.500.000. Considerarem que a la primera onada del març es va infectar un percentatge menor de la població que al Principat i situarem la població a afectar en el 68% (65% al Principat). Agafarem com a punt de referència la gràfica dels casos que podem trobar aquí mateix, a Vilaweb:

Podeu trobar el program a aquí: ModelCoronaVirus. Els valors de les taxes que introduïm al programa els podeu consultar en el codi del programa. Tota manera:

Pont 6 de desembre: [set taxaContactesEfectius 2.6 set taxaInfeccio 8.5 set txLetalitat 0.35]

Durant les festes: [set taxaContactesEfectius 3.6 set taxaInfeccio 9.2 set txLetalitat 0.38]

Després de festes: [set taxaContactesEfectius 2.8 set taxaInfeccio 9 set txLetalitat 0.35]

Amb aquests valors ens hi aproximem força.

En general la taxa d’infecció és força més alta que al Principat, cosa que voldria dir que la gent no és tant curosa amb les mascaretes, distància, rentat de mans, etc. Això seria especialment greu pel que fa referència a les festes i després de festes.

Ara bé hi ha una altra explicació més raonable. Si suposem que tots som igualment curosos, això ens portaria a una major presència d’una variant més infecciosa del virus al País Valencià, cosa que explicaria també que després de festes no hi hagués una baixada més pronunciada dels contagis, al nivell d’abans de festes.

Com saber si és una cosa o l’altra?

Suposem que és producte de la nova variant. Abans del pont la taxa d’infecció la situàvem en el 8%. Suposarem que la nova variant comença ja a tenir una certa presència a partir del 12 de desembre (tic 180 o 180 dies de la segona onada) i li donarem 37 dies (tic 217, 18 de gener) per arribar a una presència que ens situaria la taxa d’infeccions en el 10.55%.

Fet això:

Totes dues hipòtesis prediuen uns valors semblants, tant dels ingressats als hospitals com de les defuncions. De manera que no hi ha manera de distingir-ho.

El valors del diagrama pel dia 22 de gener:


Els gràfics de la segona-tercera onada de la pandèmia pel País Valencià fins al dia 22 de gener:


Que no ho poguem distingir no vol pas dir que els efectes observats no siguin «com si» la causa fos la nova variant. Els ingressats hospitalaris, i amb ells aviat els morts, han pujat a nivells superiors als del Principat; però amb una població de 4.500.000 front de 7.400.000. Tota manera el model ens indica que els ingressats hospitalaris comencen a baixar des del dia 16 de gener, mentre que les defuncions continuen pujant fins al dia 21 de gener. Al País Valencià, també, la gent que ja ha passat la malaltia comença a fer de fre a la pandèmia.
(Si voleu proposar els vostres propis valors al programa amb les barres lliscants, poseu a OFF ValorsPerDefecte?.)

CoronaVirus: 60 morts diaris i 2.383 ingressats

0

Bàsicament podríem repetir les previsions que fèiem en l’últim apunt. Com sempre, ens vam quedar una mica curts i hi ha alguns ingressats més i alguns morts més dels previstos.

Amb les dades actuals disponibles, ja podem afirmar que les festes, de Nadal a Reis, han representat un increment de 632 ingressats en la població hospitalària per la Covid19. Fixem-nos, 21 de desembre 1.627 ingressats als hospitals, 25 de desembre 1.615 ingressats als hospitals, 7 de gener 2.247 ingressats als hospitals (i pujant).

Amb les dades actuals disponibles, ja podem afirmar que les festes, de Nadal a Reis, han representat un increment de 24 morts diaris. Fixem-nos, 25 de desembre 35 defuncions, 6 de gener 57 defuncions. Si anem sumant 24 (i pujant) defuncions als dies posteriors al 25 de desembre, obtenim, els morts corresponents als dies posteriors al 6 de gener.

Tot això dades oficials. Estem, doncs, en plena 3a onada i les mesures preses han resultat ineficients. De resultes de les festes, hem situat els contactes a 3 (TCE) i la taxa d’infeccions a 8. veníem de 2,9 i de 7,5. Hem apujat també la taxa de letalitat de 0,37 a 0,43, ja que hem considerat que s’infectava més gent gran en proporció. Amb això quadrem amb les dades oficials que hem esmentat.

Ara bé, dèiem també a l’anterior apunt que, segons el model, a partir del 18 de gener, ingressats i defuncions començarien a baixar d’una manera inesperada. L’explicació era que ja prop del 40% de la població hauria passat la malaltia. Això xoca amb les dades de les enquestes sobre prevalença, que la situen en un 10%. No sé explicar una diferència tant gran.

Hem suposat que a partir del 7 de gener tornàvem als valors de les taxes d’abans de festes. Veurem què passa aquests dies vinents. En aquestes condicions, les previsions del model són que morts (fins a 72 diaris) i ingressats (màxim de 2.569) continuen pujant fins al voltant del 18 de gener, i llavors comencen a baixar.

Suposat que això sigui així, sorgeix la pregunta ¿què passarà si agafa embranzida la nova variant més infecciosa del virus, concretament un 70% més infecciosa?

Per simular-ho posem a ON la taxa de descompte de la taxa d’infecció, i amb un percentatge d’increment del 1,5% diari (-1.50) a partir del 18 de gener, fins arribar a l’11% com a valor de la taxa d’infecció (en uns 30 dies).

Segons el model, a partir dels 14 dies, és a dir, cap al 1 de febrer s’iniciaria una 4t onada-tsunami que ens obligaria a un nou tancament total (i probablement no hi hauran eleccions!!!). I, això i tot, suposant aquests 40% d’immunes, de manera que encara podria ser pitjor.

Caldrà estar molt amatents per comprovar que efectivament el pic d’ingressats s’assoleix al voltant del 15 de gener i el de morts al voltant del 18 de gener. I després seguir molt de prop els ingressos hospitalaris per detectar l’inici del tsunami, si és el cas.

Gràfics pel 14 de febrer en aquestes condicions:


taula:

CoronaVirus: 41 morts diaris i 2.084 ingressats als hospitals

0
Publicat el 4 de gener de 2021


Mireu la columna INFECTATS. Com a resultat del pont del 4 de desembre, hi ha un salt en els contagis, de 8.402 passen a 10.015; però no hi ha una nova onada: després de l’augment, tornen a baixar els infectats, 9.896. Posteriorment arribem al dia 21 de desembre amb les noves restriccions que tenen l’efecte pervers d’incrementar els contagis, de 9.610 passem a 11.026, i ara sí comença una nova onada, els infectats no baixen després del salt, sinó que tornen a augmentar, 11.141. Amb l’arribada de Nadal, hi torna a haver un altre salt, de 11.559 passem a 12.933 infectats diaris i creixent. Aquestes dades del model quadren amb la xifra oficial d’ingressats hospitalaris, la columna IngModel / IngOficials es manté prop de 1.
Mireu la columna MORTS DIÀRIES. Els efectes en defuncions del pont del 4 de desembre es comencen a mostrar a partir del 16 de desembre, de 33.60 passem a 40.10; lògicament aquesta xifra de morts diàries va paral·lela als infectats. Els efectes en morts de les +restriccions del dia 21 les tenim a partir del 1 de gener, passem de 38.60 a 40,80 defuncions i creixent. Els efectes de Nadal els tenim el dia 6 de gener, passem de 42,80 a 47,90 defuncions diàries. Aquestes dades del model, fins al dia 31 de desembre, últimes dades oficials, van quadrant. A partir del 31, no hi ha encara dades oficials; però atès que quadrem amb els nombre d’ingressats, són força fiables.
Nadal enllaça amb Cap d’any i Reis, suposarem, doncs, un manteniment continuat dels valors de les taxes de contactes, infecció i letalitat. Suposarem que les noves mesures restrictives preses a partir del 7 de gener no tindran cap efecte. L’anterior tancament perimetral no va tenir cap efecte i el tancament de les activitats d’oci va provocar un increment de les infeccions. L’única mesura que s’ha mostrat efectiva ha estat el toc de queda; però això no es modifica. Podríem, fins i tot, suposar un cert efecte pervers d’increment de les infeccions amb les «noves» mesures. Tornarem, doncs, a partir del 7, a uns valors de les taxes semblants als d’abans de Nadal.
Suposat tot això (que caldrà vigilar de prop i modificar si cal), on estarem 10 dies després, és a dir, el 17 de gener (tic 216)?

Respecte a les defuncions ens trobarem a un pas del màxim amb 70.7 morts diaris. Els ingressats hospitalaris tot just hauran començat a baixar, però encara en xifres altíssimes, 2.323. Serà evident que les mesures preses no hauran produït l’efecte esperat. Segurament es parlarà de mesures més dràstiques. Ara bé, segons el model, precisament l’endemà, comença la baixada. No a causa de les mesures, sinó pel nombre de persones que ja haurien passat la malaltia, 1.694.525 + «els de la primera onada». Aquí hauríem de sumar encara els vacunats a 17 de gener. El cost hauria estat 19.000 morts, 5.607 en aquesta segona-tercera onada i continuaríem sumant, però de baixada.

És el creixement en S propi d’una pandèmia (també de molts processos ecològics i sociològics). El sistema hauria superat la fase del creixement exponencial i hauria entrat en la segona fase de creixement asimptòtic. Aquest punt en què es donarà la segona fase ens donarà més dades de realment quantes persones han passat la malaltia o/i són immunes.

El concepte de «risc de rebrot» l’he substituït pel concepte de «densitat d’infectats prevists» que seria el càlcul dels probables infectats / 1000 habitants d’aquí a 11 dies a la Rt actual. Pel dia 6 de gener seria de 17.7, és a dir, el 17 de gener, si reunim 1000 persones, probablement hi hauran 17.7 infectats, i si en reunim 100, 1.77 infectats.

Gràfics pel 19 de gener:

Publicat dins de General | Deixa un comentari