ambFilosofia

«I el problema no és vendre’s l’ànima a fantasies capitalistes que s’estimen més un passadís de Doritos que l’atri d’una vil·la romana, el problema és que ens toca votar gent que no és que no valori la vil·la romana, el paisatge d’una cala o el tresor d’una llengua moribunda. És pitjor: és que ni ho veuen, per ells és transparent, intranscendent, inexistent, i quan algú els ho assenyala amb el dit plorant pel que projecten de fer, per més que s’hi esforcin són incapaços de veure la destrucció que promouen.» Toni Sala. Diari Ara, 22/7/2021

El Convit de Plató ens pot ajudar a entendre la línia divisòria entre un projecte oficial que vol soterrar la vil·la sota un Aldi i un projecte alternatiu que vol treure de sobre la vil·la qualsevol edificació aliena. Potser, també, ens ajuda a entendre quin model de gestió del patrimoni ens caldria.

[El Convit, traducció d’Eulàlia Presas, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1983.]

La pregunta és: Per què la contemplació d’un bé cultural pot despertar en nosaltres l’Amor?

L’Amor comença per la consciència d’una mancança. Si hi ha mancança és perquè no és del tot ignorant ni del tot pobre.

»A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants perquè, el mal de la ignorància és, precisament, aquest, creure’s posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n’està mancat, i qui no creu estar mancat d’una cosa no desitja pas allò que creu que no li manca.»

[…]

«Quan nasqué Afrodita, els déus celebraren un banquet i entre ells hi havia el fill de Metis, Poros. En acabar l’àpat, arribà Pobresa per pidolar -com era de preveure en ocasió d’un festí-, i s’estava al brancal de la porta. Poros, embriac de nèctar, ja que de vi encara no n’hi havia, va penetrar al jardí de Zeus i, apesantit per la beguda, es va adormir. Pobresa, aleshores, empesa per la manca de recursos, imaginà de fer-se fer un fill per Poros i ajaient-se al seu costat va concebre l’Amor.»
L’amor és desig d’allò que manca, de perfecció, de bellesa. Però no desig de coses belles, sinó desig d’engendrar bellesa, de creació de bellesa. L’amor és apassionat a l’aguait d’aquelles realitats que permeten engendrar bellesa. És un dèmon. «Els déus no tenen contacte directe amb els homes, però per mitjà d’aquests dèmons hi estableixen contacte». Té el poder d’«interpretar i comunicar als déus les necessitats i els sacrificis dels homes, i als homes les disposicions i recompenses dels déus».

És aquesta possibilitat d’engendrar bellesa, de contacte amb la divinitat, allò que veiem en el bé cultural, i és aquesta possibilitat la que no veuen aquells incapaços d’amor, pobres i ignorants com són.

Encara més, l’amor no queda satisfet amb la bellesa creada, «allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans» i és empès a engendrar més bellesa, «tenint per nord aquella bellesa, elevar-se sense parar, com si ens servíssim de graons»: recuperar la vil·la, el jaciment, l’entorn, qui sap si la ciutat. Ens porta en un moviment ascendent cap a formes més àmplies de bellesa. Ja no podem suportar veure’ns rodejats de la lletjor.

I, finalment, a través de la creació de bellesa s’aconsegueix l’única immortalitat possible per nosaltres, els mortals.

Podem aprofundir en aquesta dinàmica de la bellesa? I en el seu contrari, la vida dels pobres ignorants?. Això ho veurem parlant d’un altra diàleg de Plató: el Fedre

Des de bon començament es van definir dues estratègies davant la Covid19. Una la podem anomenar la xinesa i l’altra la Boris Johnson. La xinesa consisteix a tallar d’arrel els brots al preu que sigui. La Johnson consisteix a deixar que la gent s’infecti i aconseguir ràpidament la immunitat de grup.

La xinesa requereix un govern amb una autoritat, que la població accepti o hagi d’acceptar, per confinar ciutats senceres en els primers indicis d’infectats.

La que intenta B. Johnson requereix que el sistema de salut no col·lapsi. Ara bé, al principi de la pandèmia amb taxes d’infecció del 7% i de letalitat del 0,7% aquesta estratègia va portar al col·lapse i va ser abandonada.

Tanmateix avui, amb taxes de letalitat del 0,05% i la població més vulnerable vaccinada, l’estratègia B.J. es podria aplicar estudiant unes mesures que comportin que la taxa d’infecció no superi un determinat llindar que pogués col·lapsar el sistema.

Per la nova variant hem hagut d’aplicar un increment de la taxa d’infecció fins a 10.66% i també, cosa no prevista, un increment de la taxa de letalitat fins a 0,07% (prèviament 0,05%). Mirem que ens diu el model amb amb aquestes taxes i continuant el ritme de vaccinacions.

Situació per ahir, 19 de juliol (observeu que ja s’han començat a incrementar les defuncions):

Situació per a d’aquí 17 dies, és a dir, el 5 d’agost:

És a dir, hauríem superat els pic d’ingressats hospitalaris amb 2891 ingressats, i el pic de defuncions diàries amb 15,2 defuncions. I tot això amb 36 dies que hauria durat aquesta última onada. Una pujada molt ràpida i una baixada igualment ràpida. Però la cosa interessant és que finalment, segons el programa, ja hauríem assolit amb escreix la immunitat de grup.
La pregunta és si s’està aplicant també, a casa nostra, l’estratègia B.J., sense haver-ho posat a debat?. Si algú ha decidit, secretament sense publicitar-ho, que els costos hospitalaris i en defuncions eren assumibles per sortir més ràpidament de la pandèmia?.
Cal dir que en el moment actual, la incògnita per aquesta estratègia és la taxa de letalitat. Comprovar si aquesta variant no comportarà també un increment d’aquesta letalitat més important del previst. Pel 16 de juliol mateix tenim declarades 16 defuncions i el programa en preveia 4,2. És això simplement un accident producte de l’atzar o marca una tendència?. Si marca una tendència el cost en vides humanes de l’estratègia B.J. a casa nostra pot ser molt elevat i segurament, ara mateix, ja no hi podem fer res.

Anem a aplicar el programa de seguiment de la pandèmia a les noves dades que estan apareixent.

Fins al 30 de juny la marxa d’ingressats i defuncions és la prevista, però a partir d’aquesta data els ingressos hospitalaris es disparen. Indica l’entrada amb força de la nova variant, molt més infecciosa, a partir del 27, 28 de juny.

Quant més infecciosa?. Per seguir la marxa dels ingressos he hagut de donar un increment diari de la taxa d’infecció del 7%, fins arribar a una taxa d’infecció del 6,7% l’1 de juliol. Aquí s’hauria de tenir present també el relaxament afegit de les restriccions, però considerant que ja abans del 27 de juny també hi havia un relaxament semblant.

Amb l’anterior variant, la vaccinació i les mesures de seguretat, la taxa d’infecció s’havia situat en el 4%, per tant, la taxa d’infecció amb 6 dies s’ha incrementat un 67%.

Suposo que en aquests dies la nova variant va desplaçant les altres. Suposo que aquesta informació també la tenen els ciutadans i que a partir del dia 1 de juliol, la gent pren més precaucions, així, hem d’introduir una reducció de la taxa d’infeccions, a causa de les mesures higièniques, que s’ha de situar en el 6.04%. Així anem quadrant les dades que dóna el model amb les reals d’ingressos hospitalaris. Precisament l’increment d’aquests ingressos ens obliga a suposar que la nova variant no havia encara desplaçat totalment les altres. Així, doncs, hem de continuar incrementant la taxa d’infecció fins arribar al 7.95% l’11 de juliol. Aquí la deixem estabilitzada en aquest valor.

Ara bé, estabilitzar-ho, com indiquen les dades, en aquest 7,95 % no és assumible, ja que comporta un fort increment dels ingressos hospitalaris els propers dies i, d’aquí uns 11 dies, l’increment de les defuncions. Concretament, si no es prenen mesures, el model prediu arribar a uns pics de 9.000 ingressos hospitalaris i 30 defuncions diàries, tot i la campanya de vaccinacions. Calen mesures ja per reduir la taxa d’infeccions d’una manera dràstica i immediata.

Situació fins avui:

Situació d’aquí 15 dies, si no es fa res de nou:

I les defuncions començaran a disparar-se!!!

CARTA OBERTA A ALDI SUPERMERCADOS SL.

Referent a l’acord de la seva empresa, ALDI SUPERMECADOS SL, amb l’Ajuntament de Calella per una nova ordenació del solar «EN PART DE L’ILLA COMPRESA ENTRE ELS CARRERS DE SANT JAUME, DE TRAMUNTANA, DEL PI I DE LA CARRETERA D’HORTSAVINYÀ, DAVANT L’HOSPITAL» de Calella que contemplava:

1. 1. Qualificar el solar per a blocs comercials grans i mitjans, amb la construcció d’un equipament comercial ALDI.
   2. Establir la cessió gratuïta a favor de l’Ajuntament de Calella del sostre en forma de dret de vol per sobre del volum comercial.
   3. Implantar un aparcament públic al servei del futur equipament comercial i de l’hospital comarcal.
   4. Conservar, consolidar i fer visitables les restes arqueològiques de l’àmbit d’acord amb les indicacions de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Localització:

Considerem que l’acord responia a la creença que les restes arqueològiques de l’àmbit serien d’una importància poc rellevant, semblant a les descobertes a les excavacions del 1982, arran de N-II, davant de l’Hospital, que finalment van ser tornades a cobrir.
La realitat és que l’equip arqueològic s’ha trobat amb una fracció d’una Vil·la residencial en un estat de conservació boníssim, cosa que possibilita pensar en la seva reconstrucció en una bona part. Hem sabut també que a l’est d’on ara s’està excavant hi havia la Vil·la rústica, a l’oest un centre de producció terrissaire dels més grans del Mediterrani i que continuant l’excavació cap el sud s’hi troba la resta de la Vil·la residencial.

Tot això ha portat l’Ajuntament a declarar el jaciment, del qual el solar en forma part, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) amb la possibilitat, si tot plegat es confirma, de passar a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) amb les corresponents figures de protecció.

Paral·lelament s’ha constituït la «Plataforma per la dignificació de la Vil·la romana de Calella» que ha tingut àmplia difusió mediàtica i que, davant aquests nous coneixements, planteja la reformulació del projecte inicial. Considerem que el projecte original estava concebut com una obra a la qual s’adapten unes restes arqueològiques. Tanmateix, la importància i significació finalment establerta de les restes arqueològiques, demana un nou projecte, que al revés, arrenqui d’una Vil·la romana a la qual s’adapta la resta del projecte.

Avui dia la tendència general i amb visió de futur en l’àmbit de l’arqueologia és jaciment a la vista + entorn-paisatge + reconstrucció de les parts més emblemàtiques. Com a exemple d’aquest tipus de conservació de jaciments arqueològics, tenim les restes d’Arbeia (Arbeia was a large Roman fort in South Shields, Tyne & Wear, England)

O Calafell, amb 18.000 visitants l’any 2019

Amb el projecte inicial, avui encara vigent, un tractament semblant de la Vil·la de Calella seria, evidentment, impossible, ja que l’obra amaga el jaciment (encara que el conservi), el parcel·la separant-lo de la resta i no respecta la integritat de la Vil·la residencial.
Això, segurament, farà que, en un futur no gaire llunyà, l’actuació actual prevista sigui vista com un atemptat a la bellesa i al patrimoni, i aparegui com un negoci especulatiu, en el sentit de prioritzar la moneda davant la cultura.
Hem sabut que pensen cedir la propietat del sòl on hi ha les restes a l’Ajuntament una vegada edificat a sobre i conservant tot el projecte inicial. No és solució, ja que el mal ja estarà fet i, a més, s’accentua la mala imatge i el caràcter especulatiu de l’actuació d’Aldi Supermercados. Donat que assolits els objectius d’edificabilitat (plantes de pàrquing i centre comercial sobre les ruïnes), traspassant la propietat de les restes, Aldi Supermercados es desfà tant de les obligacions recollides en el punt 4 de l’acord amb l’Ajuntament de conservar, consolidar i fer visitables les restes com de les que marca la Llei del Patrimoni Cultural Català (LPCC) pels propietaris de BCIL. Una col·laboració público-privada que, per tant, en aquest cas, per a vostès, consistirà en beneficis privats i despeses a l’Administració pública.

Per contra, si l’edificació es replegués a la banda nord, deixant al descobert les restes del jaciment, el centre comercial Aldi de Calella podria ser únic, amb vistes sobre la bella reconstrucció de la Vil·la.
Per tot això demanem a ALDI SUPERMERCADOS SL que, pel seu interès i per respecte a la bellesa i la cultura, demani a l’Ajuntament de Calella refer el projecte sobre el solar proposant:

Cedir a la població la propietat dels terrenys de la banda sud on es troben les restes, sense cap edificació al damunt.
Construir l’edificació a la banda nord.
Que l’Ajuntament renunciï al dret de vol.
Que l’Ajuntament reemborsi els diners gastats en l’excavació.

Esperem que valorin tot el que hem exposat. Estem a la seva disposició per a qualsevol aclariment

Atentament,

Calella, 17 de juny del 2021
Plataforma per la dignificació de la Vil·la romana de Calella

Finalment el ple municipal ha aprovat la declaració del jaciment de la Vil·la romana de Calella com a Bé Cultural d’interès Local (BCIL).

L’àrea on s’està excavant és la ratllada en diagonal. Consisteix en una part de la Vil·la residencial que es perllonga cap al sud i lateralment. La Vil·la rústica es troba a l’est, arran de la N-II. La vil·la fructuària i el centre productor d’àmfores (magatzems i forns) es troben a l’oest. Davant, a l’empara del turó del Mujal, hi havia un port on carregaven els vaixells.

A sobre hi anirà una edificació de dues plantes de pàrquing, un supermercat Aldi i dues plantes d’habitatges. Veiem molt difícil que això es pugui fer compatible amb la declaració de BCIL.
Com a Plataforma per a la dignificació de la Vil·la romana de Calella, hem demanat al Departament de Cultura i a l’Ajuntament una moratòria en la concessió de la llicència d’obres fins a l’entrada en vigor del BCIL.
La Llei del Patrimoni Cultural Català (LPCC) estableix per als BCIL la protecció a nivell d’integritat, no destrucció i conservació.
Les excavacions no han arribat encara al nivell de circulació: Com podran fixar-se els pilars per sostenir l’edifici sense destruir un terra on encara no se sap què hi ha?. On es situaran els pilars per no malmetre la visibilitat?. Aquí teniu el projecte abans de BCIL (els puntets són pilars):

I com perseveraran la integritat?

L’«INFORME DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DEL ROSER DE CALELLA (MARESME) 2021» en el seu punt 7 afirma que:

«Al sud d’aquestes estances s’han detectat estructures que continuen en aquesta direcció i que podrien pertànyer també a les termes; la situació propera del límit del solar no permetrà la seva excavació i interpretació. Esperem que les futures excavacions posin al descobert altres elements, com piscines o l’hipocaust, que permetin contrastar aquesta interpretació.

Els tancaments est i sud de l’edificació no han estat localitzats atès que s’estén més enllà dels límits del solar. Per bé que s’ha documentat un mur paral·lel a la façana posterior amb força entitat es creu que era un tancament de l’espai central de l’edifici i no una façana atenent-nos tant a la seva morfologia com als àmbits delimitats al seu costat sud. Suposem que la façana principal es localitza al costat sud-est, a tocar de la Nacional II o antiga via Augusta.»

Considerem que sense precisar més aquests perllongaments de les actuals troballes cap al sud, cap l’est i cap a l’oest, es corre el perill que el projecte d’obres en aquesta part del jaciment malmeti la integritat cultural de tot el jaciment.

Per això hem sol·licitat a Cultura i Ajuntament «Que mitjançant tècniques no invasives, com pot ser una prospecció geofísica, aplicant tècnica de georadar, magnètica i electromagnètica, es determini l’extensió i l’estat del jaciment en els seus costats sud, est i oest, a fi que el projecte d’obres contempli la integritat del jaciment, i que no s’accepti cap projecte d’obres que no contempli aquest coneixement». De moment no hem obtingut cap resposta.

I supermercats Aldi no hi té res a dir? No veu que això malmet la seva imatge pública?

Altra volta la qüestió: Què hem de modificar dels valors dels paràmetres del sistema que teníem en l’últim apunt sobre la pandèmia al Principat?. Les dues variables sobre les quals pivota el model són els ingressos hospitalaris i les defuncions.

A partir del 10 de maig, l’efecte de les vaccinacions s’incrementa i, per coincidir amb les dades oficials, hem de modificar tant la taxa de letalitat, introduint un descompte del 7% diari, com la taxa d’infeccions, introduint un descompte diari del 5%, com la relació entre ingressats i infectats que passa de 0,0196 a 0,0182. Paral·lelament en els dies posteriors, com és d’esperar, hem d’augmentar els contactes efectius fins a 3.4, molt a prop d’una situació sense restriccions de contactes.

Amb tot això la pandèmia va ràpidament a la baixa i la gràfica fins al 30 de juny seria:

És a dir, el 30 de juny tindríem, d’una manera estable, zero defuncions diàries a causa del virus, hauríem aconseguit dominar el virus.

Sobre els terrenys on ara s’estant excavant les restes de la Vil·la residencial i on es construirà l’Aldi hi havia originàriament, abans del 2001, un projecte de construcció d’aparcament subterrani i habitatges. El 2001, en iniciar-se les obres xoquen amb les restes actuals i la Generalitat els obliga a fer l’excavació. Ara, per continuar-les, la propietat està obligada a presentar un projecte que preservi el jaciment. Davant la nova dificultat, el 2002 la propietat abandona el projecte (tot segons el POUM).

Quan en una actuació succeeix el que va passar a Calella el 2001 amb el projecte, la cosa més habitual que sol passar és que la propietat ho abandona, passen els anys i finalment ho ofereix a preu mòdic a l’administració.

Això mateix estava passant a Calella, els anteriors consistoris a la Sra. Candini (PDCAT), sabent-ho o no, estaven actuant en aquest sentit, deixar passar el temps fins que els terrenys fossin oferts a l’Ajuntament en unes condicions favorables. Els terrenys portaven 11 anys abandonats.

Però a Calella, la situació es va tòrcer, amb l’entrada de la Sra Candini, el 2013, uns terrenys que només donaven despeses als propietaris comencen a produir: l’Ajuntament lloga els terrenys per 50.000 euros l’any i hi fa l’aparcament de l’Hospital2. I el 2019 una modificació del POUM permetrà la construcció d’una gran superfície comercial. Llavors, els propietaris acaben obtenint 3.000.000 d’euros (segons l’Alcaldessa) d’uns terrenys que amb molta probabilitat haguessin acabat cedint a bon preu a l’Ajuntament. De pràcticament 0 a 3 milions d’€, els propietaris han d’estar força contents, potser, fins i tot, entusiasmats. De pràcticament públics a privats, propietat de l’Aldi, jugada mestra.

La «col·laboració» público-privada, pròpia del règim del 78, ha estat denunciada per múltiples estudiosos com la base de l’especulació urbanística actual, que busca un enriquiment privat a canvi d’una participació pública minoritària en el pastís. Aquestes operacions marginen qualsevol altre consideració i prioritzen la mercantilització al més alt preu possible del territori.

En el nostre cas, donada l’alçada i el pes de l’edificació que anirà a sobre de les restes arqueològiques, serà força difícil no omplir-ho de columnes i donar-li una alçada mínima de 4,5 m que no ho converteixi en una cosa semblant a un pàrquing nivell -3. La declaració de BCIL que estem promovent, i sembla que l’Ajuntament contempla, no ho podria evitar. No sabem de cap pla per a la recuperació de la Vil·la sencera amb la connexió de les seves diverses parts. Els terrenys on hi ha les restes són de l’Aldi, de moment hi està invertint fins el punt que la Generalitat doni el vist i plau; però arribarà un moment que si es vol continuar millorant el projecte de museïtzació, hauran de ser diners públics i serà molt difícil obtenir subvencions per a uns terrenys privats. La congestió del transit a la zona no farà sinó augmentar: Hospital, Aldi, restes arqueològiques, accés al nou pàrquing de l’hospital, accés a les urbanitzacions. De la possibilitat d’esponjar el teixit urbà a la seva congestió. Però la mercantilització a alt preu d’aquests terrenys haurà estat un èxit del qual haurà participat l’Ajuntament.

I encara més, la Vil·la romana, per bé que la més espectacular, no és la part arqueològicament més important del jaciment. A continuació de la Vil·la romana, en sentit Barcelona, hi ha enterrades, en aquest moment sota un pàrquing d’autobusos municipal, les restes del que podria ser un dels centres productors terrissaires (sobretot àmfores) més gran de l’Imperi romà. S’han trobat les seves àmfores per tot el territori de l’Imperi. Les restes dels magatzems del centre productor, una part dels quals van ser anorreats en època de l’alcalde senyor Bagó, es troben sotal els apartaments Toyca. En una actuació d’urgència, el 1988, els arqueòlegs van aconseguir salvar un camió ple d’àmfores que estan empaquetades i guardades (abandonades) a Cervera. Ho saben tot això les nostres autoritats? Ho haurien de saber. Hi ha algun pla global per a la Vil·la i el centre productor?.

Terrisseria de Ca L’Arnau. Cabrera de mar

ELS RELIGIOSOS

ERC ve guiada per les fortes conviccions religioses del seu lider.

El pensament religiós no s’enganya sobre la força del mal i declara el mal invencible en aquest món. Ens proposen, doncs, l’acceptació de la derrota.

Cal centrar-se, llavors, a vèncer el mal interiorment i aconseguir una superioritat moral. Taula de diàleg orientada a demostrar aquesta superioritat. Possible explicació de la victòria electoral.

L’ajuda divina és necessària. I, resulta llavors, que aquells que no accepten aquesta fe han de ser gairebé segur malvats (ja que la fe és necessària per vèncer interiorment el mal). Sectarisme d’alguns (rufians i sols) i dimonització de l’adversari (Junts)

Per altra banda els Plans divins ens són desconeguts. De fet, Déu va propiciar l’ensorrament de l’imperi romà a fi de cristianitzar els pobles bàrbars (Sant Agustí). NO hi un pla per assolir la independència, es deixa a la providència divina.

ELS IDEALISTES

JUNTS principalment

La força de les idees és el que mou el món. El desenvolupament de la societat humana i la seva relació amb la natura va de bracet amb el desenvolupament de la llibertat de l’individu, hi ha una harmonia (Hegel). Llavors, no donen prou força a un pla de xoc contra l’emergència social.

En aquests sentit, els valors de la democràcia en política són els que mouen el desenvolupament de la societat i resulten, a la llarga, imbatibles. Els obstacles s’enfonsen davant la força de les idees democràtiques. Posició que inspirava la proposta de «Llei a llei»

En molts casos, n’hi ha prou amb una proclama o un manifest i s’enfonsen les defenses de l’enemic. Llavors, infravaloració del poder de l’Estat espanyol.

ELS MERCANTILS

SECTOR Canadell DE JUNTS

El mercat permet la més gran creativitat i iniciativa individual.

No cal una planificació social, que ni és possible (per la creativitat), ni necessària, ja que el mateix mercat selecciona i premia. D’aquí un cert menysteniment cap als que no assoleixen aquesta excel·lència.

Cal cercar i promoure, aleshores, la més gran creativitat i iniciativa individuals (J.S.Mill). D’aquí l’oposició a la RBU

La societat que ho aconsegueix acaba triomfant a través de la superioritat econòmica.

De la CUP m’ho estic rumiant.

A Calella (El Maresme), a la zona del Roser-Mujal hi ha enterrada una Vil·la romana de les més grans de la Península ibèrica i de les més ben conservades. Les vil·les eren, conjuntament amb les ciutats, unitats d’ordenació del territori que representaven la civilització romana. Eren, alhora, unitats de producció i residència familiar.

D’acord amb aquests criteris tenien tres parts, la Vil·la residencial, la Vil·la rústica i la Vil·la fructuària:
La Vil·la residencial. S’articulava al voltant d’un pati central o atri i podia tenir també un jardí interior o peristil (que posteriorment inspirarien els claustres dels monestirs) que a voltes complementava l’atri o el substituïa. En les excavacions del Mujal encara no s’ha arribat a l’atri, el que es veu és la part posterior de la Vil·la residencial que desembocava a l’atri. Quan més gran era la Vil·la ( i la de Calella ho és) més elements incorporava: decoracions amb pintures (ja se n’han trobat), mosaics, banys termals (que ja s’han trobat en les excavacions), biblioteca, sales de reunions, …

La Vil·la de Calella mirava al mar, donava a un dels ramals de la Via Augusta que sortia de Blanes i tenia davant mateix la platja (a l’alçada del carrer Església) i un port.

La Vil·la rústica era la residència dels treballadors i, en el cas de Calella, on també s’elaborava i es guardava la producció agrícola, concretament els trulls per a la producció del vi. La Vil·la de Calella es construeix sota la República en el moment de l’inici del gran auge del vi laietà que esdevé molt apreciat a tot el domini Romà (s’han trobat àmfores de la Vil·la de Calella a l’actual Anglaterra, ja sota l’Imperi). Aquesta part de la Vil·la de Calella es troba pròpiament sota el Roser i s’estén per sota la Nacional II. Actualment es troba soterrada sota uns enjardinaments i places de pàrquing. A sota teniu imatges de les excavacions del 1981-1982.

La Vil·la fructuària recollia els tallers, en el cas de Calella els forns per a la producció de les àmfores, gerres i altres peces de ceràmica. Se situaria sota els apartaments Toika.

Filosòficament parlant el concepte territorial d’una Vil·la romana arrela en una síntesi entre estoïcisme (deure, treball), epicureisme (plaer, banys, pintures, escultures, mosaics) i llibertat republicana (l’autosuficiència necessària per no dependre dels poders).

El primer error de l’equip de govern a l’Ajuntament de Calella han estat les diverses reordenacions, via POUM, de la zona del Mujal-Roser abans de la realització de les excavacions, hipotecant d’aquesta manera les decisions futures en base a les noves troballes.
El segon error ha estat no entendre què tenien entre mans en la zona Roser-Mujal. Que no es tracta només de la zona on ara estan excavant. Sinó que en el conjunt de la zona hi ha soterrada una Vil·la romana (que ja hem explicat) de les més importants de la Península ibèrica.
Es tracta de si hi ha voluntat o no, en un projecte a mig i a llarg termini, de recuperar el màxim possible de TOTA la Vil·la romana, de TOT el conjunt arquitectònic, que com veiem aniria, aproximadament, des de la rotonda de la riera fins al pàrquing del roser. Es tracta de si val la penar invertir diners i esforços en aquest projecte.
L’equip de govern va considerar que la cosa no valia el suficient per a dedicar-hi recursos públics i va buscar una sortida limitada-parcial-privada com a solució. Va procedir a la mercantilització dels terrenys on es construirà l’Aldi, amb unes modificacions del POUM que els feien augmentar de valor a canvi d’una participació en aquest increment de valor que s’invertia en la preservació i soterrament d’una fracció de Vil·la.
El resultat serà, si algú no hi posa seny, l’excavació d’un fragment de la Vil·la de Calella, concretament la part posterior de de la Vil·la residencial, que anirà soterrada a nivell -3 amb dues plantes de pàrquing a sobre, un supermercat i habitatges.

Ara i després:

Què hem de modificar de les previsions que fèiem a l’últim apunt sobre la pandèmia al Principat?. Les dues variables sobre les quals pivota el model són els ingressos hospitalaris i les defuncions. Havíem previst per al 30 d’abril 900 ingressats i 14,3 defuncions diàries. La realitat serà 1.507 ingressats i 11 defuncions.

Ja ho vam dir: no hi ha quarta onada; però prevèiem un descens molt més ràpid dels nous casos, ja que, amb el confinament comarcal, situàvem la taxa de contactes a 1,6 en els nivells d’abans de Setmana Santa amb un confinament parell. Tanmateix a partir del dia 10 d’abril hem hagut d’apujar aquesta taxa a 1,94 i posteriorment, a partir del desconfinament comarcal, la situem a 2. Això ens indica un relaxament general, ens sentim cansats dels confinaments.

Ara bé aquesta persistència d’alts ingressos hospitalaris no es tradueix en un increment de defuncions, sinó, fins i tot, en un descens. És producte de la vaccinació dels més vulnerables. Així, a partir del 10 d’abril, paral·lelament, hem hagut d’introduir un descompte diari del 3% sobre la taxa de letalitat fins a deixar-la en el 0,1% sobre els nous casos (recordem que a la primera onada es situava en el 0,7% i a la segona en el 0,4%.).

Aquest descens de la taxa de letalitat producte de les vaccinacions és el que permet l’elevat nombre d’infectats i, doncs, d’ingressats que comporta el relaxament de les restriccions en l’actual context. La reobertura econòmica es carrega sobre els hospitals.

La taula de previsions fins al 15 de maig:

I les gràfiques de la 2na i 3ra. onada fins al 15 de maig:

La previsió sense confinament comarcal era una taxa de contactes d’ 1,9 que dóna la taula següent:

Amb el confinament comarcal la taxa de contactes baixa a 1,6. Això conjuntament amb l’increment del ritme de vaccinacions ens porta a la taula següent:

A dia d’avui ens trobem amb una Rt de 0,85 i baixant, i una previsió a 11 dies de 15,6 malalts per 1000 habitants o 1,56 per 100 habitants. Per sota de l’1% entrem a risc moderat. Els propers dies es produirà una baixada continuada dels ingressos hospitalaris.
Com veieu la millora és molt notable. Si fóssim capaços de mantenir aquestes restriccions tot el mes de maig combinat amb tests massius d’antígens que permetessin anar reobrint activitats, recuperaríem l’estiu.
Les gràfiques des d’octubre fins el 30 d’abril. Com veieu, no hi ha quarta onada, només uns lleugers repunts erràtics producte de polítiques erràtiques:

Després del desconfinament comarcal, sense l’efecte Setmana Santa, teníem:

la taxa de contactes, després del desconfinament comarcal, l’hem hagut de situar a 1,9 i veníem de 1,5. El llindar per a una quarta onada és 2,4.
Ingressats hospitalaris i defuncions actuals ens obliguen a situar la taxa de contactes d’aquesta Setmana Santa a 2,2. Suposarem que passada la Setmana santa la taxa de contactes torna a 1,9. La taula seria la següent:

Com veieu, sense l’efecte Setmana Santa, a finals de març els ingressos hospitalaris es situaven a 1.326 i les defuncions a 18.3, amb valors en baixada. Amb l’efecte Setmana Santa, els ingressats continuen pujant fins arribar a 1.816 i les defuncions tornen a repuntar fins als 23,2. No hi ha quarta onada, però sí uns elevats costos en hospitalitzacions, defuncions i temps. Fins a finals d’abril no tornarem a assolir les xifres de finals de març. S’haurà deixar escapar un mes.
I si, a partir de ja, tornéssim a les mesures de quan el confinament comarcal, on hi havia una taxa de contactes de 1,5.?. la caiguda seria espectacular i a finals d’abril ens situaríem en 774 ingressats hospitalaris i 11,8 defuncions. A finals de maig tindríem la pandèmia sota control:
Els gràfics pel 31 de maig:

El govern s’hauria d’atrevir a fer-nos tornar al confinament comarcal. Tanmateix, té la valentia i l’autoritat per manar-ho?.

Efectivament, tal com havíem previst, el dia 20 de març hem pujat fins a 22 defuncions diàries com a conseqüència de l’increment de contactes produït al voltant del 8 de març. El desconfinament comarcal ha representat que la taxa de contactes pugés de 1,5 a 1,8 (Recordeu que 2.4 és el valor crític per engegar una nova onada).

A continuació podeu comparar les dues taules la primera sense desconfinament comarcal, la segona amb desconfinament comarcal.

Sense desconfinament comarcal.

Amb desconfinament comarcal.

Hi ha un lleuger repunt, però els ingressats i les morts tornen a baixar.
Ara bé, els costos en ingressats i defuncions els podem veure comparant les previsions per al 31 de març en les dues taules: anàvem a 948 ingressats, anirem a 1326 ingressats; anàvem a 13,9 defuncions diàries, anirem a 18,3 defuncions diàries. La densitat de la malaltia es situava a 35.244, se situarà a 49.415. El percentatge de malalts per mil habitants a onze dies es situava a 10.6, se situarà a 12,9
Les gràfiques fins al 31 de març:

Hem pronosticat que la pandèmia, si no passa alguna cosa desproporcionada, va de baixada lentament. I si s’acceleren les vaccinacions, a principis de juliol la situació permetrà unes vacances controlades.

Teniu el programa que modela la pandèmia aquí: prgCoronaVirus. El 18 de març correspon al tic 276

Al voltant del 8 de març hem tingut un primer ensurt. Podeu comprovar-ho en la taula. Els nous casos fan un salt de 8.000 a 11.000 diaris, tres dies després els ingressats hospitalaris tornen a incrementar-se, i al voltant del 20 de març esperem un increment de les defuncions que passarien de 15 a 22 diàries

Ara bé, el 12 de març els nous casos tornen a baixar a 8.099 diaris.
Ja vam explicar que en aquests moments al Principat al voltant de 2.000.000 de persones ja han passat la malaltia i 650.000 han estat vaccinades. Això fa que la densitat de la malaltia, entesa com el producte dels malalts x la població susceptible / població total, s’hagi reduït considerablement. Aquesta densitat dificulta a la pandèmia de rebrotar. Concretament, si els Contactes efectius / densitat de la malaltia no supera els 2.4, no hi ha rebrot.
Aquest 8 de març, aquesta taxa es va situar a 2.5, tanmateix l’11 de març ja tornava a ser la dels últims temps, 1.5.
La qüestió és ara quin increment d’aquesta taxa de contactes es produirà com a conseqüència del desconfinament comarcal i quin serà el ritme de vaccinacions. Quant més alt sigui el nombre de persones vaccinades, més ràpidament disminueix la densitat de la malaltia i més alta podrà ser la taxa de contactes, sense que es produeixi rebrot.
Al ritme actual, el pronòstic pel 31 de març és:

Compararem aquest pronòstic amb les dades reals, per establir l’increment de la taxa de contactes que ha comportat el desconfinament comarcal.

La taxa de letalitat al començament de la primera onada era del 1,4%. Durant aquesta primera onada es va reduir fins al 0,7%. Durant la segona onada, abans de les vaccinacions, es va reduir fins al 0,45%. Amb les vaccinacions s’ha reduït actualment fins al 0,19% (un 60% més). Amb això podem mesurar l’esforç fet pel sistema de salut i la comunitat científica.

La taxa d’infecció sobre els contactes, sense mesures de protecció, era al començament de la primera onada del 14%. Amb les mesures de protecció, es va reduir fins al 7%. Actualment les noves variants han portat la taxa d’infecció al 9%.

Els contactes efectius per densitat de la malaltia es situaven al començament de la primera onada a 3,5. Actualment amb els tancaments perimetrals i el toc de queda se situen a 1,5.

En aquestes condicions, només hi hauria quarta onada, si els contactes efectius arribessin a 2,5. Si s’incrementés el ritme de les vaccinacions, a partir del juliol hi podria haver un estiu força normal amb precaucions, però sense tancaments perimetrals ni tocs de queda.

Sembla, doncs, que ara ja podrem afrontar la crisi econòmica que ha sorgit al costat de la pandèmia.

Hi ha qui diu que aquesta crisi econòmica és producte només de la pandèmia. Les dades ho desmenteixen, a finals del 2019 el creixement econòmic s’estava reduint ràpidament. Hi ha alguna cosa més.

Podem considerar tres enfocaments econòmics per fer front a la crisi:

L’austeritat. Vistos els resultat desastrosos que ha tingut, poca gent la defensa obertament. Encara hi ha, però, qui ens parla d’unes finances generals, com poden ser les de la UE, comparant-les amb les finances d’una família. Oblida, el petit detall, que aquesta família general té a casa una màquina de fer bitllets.

Keynes. Acceptat que disposem de la maquineta, proposen fer diner i repartir-lo. Sembla que és la posició més acceptada actualment. La discussió és: com repartir la moneda?.

Fer diner no provoca inflació, si fa augmentar la producció. Si hi ha 100 kg. de patates i 100 € i ara creo 100 € més, caldrà que aquests 100€ ajudin a incrementar la producció fins a 200 kg. de patates. Sembla molt clar que aquest pot molt ben ser el cas actualment. No hi ha hagut destrucció massiva, les màquines, els edificis, els treballadors, tots ells hi són, només cal donar una empenta amb el repartiment del diner creat del no-res pel BCE.

Ara bé, cal empentar en el lloc adequat i amb la força necessària. Caldria en primer lloc donar diners a les empreses viables i a continuació repartir diner entre la ciutadania. En aquest segon aspecte, cal tenir present que hi ha sectors més ben situats de la ciutadania que, amb la pandèmia, han aconseguit estalviar diners. No té sentit repartir-los diners. Els diners haurien d’anar a tots aquells que la pandèmia ha colpejat amb força. Aquí ja podem veure, també, una solució tipus Renda bàsica universal amb reforma fiscal.

Marx. Allò que ja hi havia abans de la pandèmia és una disminució de la taxa de benefici. Aixecar aquesta taxa de benefici no pot anar a través d’un increment de la taxa de plus-vàlua que xocaria amb les consideracions keynesianes anteriors, només pot venir d’una reconversió del sistema amb un abaratiment dels costos de producció no salarials. Això trigarà. La crisi es podria allargar i les necessitats socials i ecològiques i la pobresa són ara i aquí. Caldria una intervenció directa de l’Estat amb la creació d’empreses públiques (democràtiques) en els sectors claus més urgents i necessaris. Davant noves «pandèmies», la mateixa experiència de com fer front a la pandèmia ens ho indica.