cargol

CrisiEconòmica. Paper clau de les Administracions públiques.

Continuem l’anterior apunt engegant el model. Per passar als valors de l’INE del 1er.T de 2020, canviem la Taxa de consum del capital, que situem a 1, que representa tota la plusvàlua no invertida, i la fracioCV a 0.88, considerant que el 12% dels assalariats és enviat a casa. Els altres paràmetres bàsics: la composició orgànica del capital i la taxa de plusvàlua, que determinen el valor canviant de les variables, els deixem igual.

Ticks 3,4,5. El quadre resultant:


Els valor oficial del PIB pel 1er. trimestre 2020 és 299.661, el del model 300.867. Hi ha un volum important de mercaderies estancades en els dos sectors, tant de MMPP com de MMCC. El model marca un descens del valor total dels salaris superior al oficial, 138.012 front 144.030. Sembla més lògic acceptar els valors del model, ja que el valor dels salaris el 4t trimestre de 2019 era 144.906 i parlem d’un descens del 4,62% del PIB. La economia entre en crisi tant per descens del valor generat, com per l’acumulació de mercaderies no venudes.
Passem al segon trimestre de 2020. Simulem el confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 65% dels possibles segons els valors anteriors al confinament.
Fem una rotació del capital, ticks :[6,7,8] ens situem al final del 2n.T. El quadre resultant:


Els valor oficial del PIB és 244.877, el del model 244.087. Veiem que s’acumulen encara més estocs tant de MMPP (mitjans de producció) (66% del valor actual produït) com de MMCC (mitjans de consum) (49%). El model continua marcant un descens de la massa salarial superior a l’oficial, 111.967 front 123.287. La diferència podria indicar-nos una disminució de la composició orgànica del capital, és a dir, ens caldria menys capital per cada lloc de treball. Paradoxalment sembla indicar una aturada més forta en els sectors més intensius en capital constant.
Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst a causa de la disminució del II-Cconst, ja que II-CC = I-consum + I-CV: s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos sectors del capital.
Reducció del PIB del -18,87%. Decreixement del producte global mercaderia del -12,12%
Igualment queda diner estancat en els dos sectors. Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen. Crisi profundíssima.

Passat el juny, entra el 3er trimestre, situem la fracció del CV a 1, s’incorporen tants treballadors com permet el sistema. Disminuïm la composició org. capital a 2,7. Ticks [9,10,11]. Quadre previsions resultants pel 3er. T:


Ara ja no tenim dades oficials, només el model. Un creixement del PIB del 6,84% (260.780), insuficient després de dos descensos seguits (valor abans crisi PIB: 315.710). Continua baixant el producte mercaderia trimestral -5,15%. El sector dels MMCC ha aconseguit eliminar els estocs, però el sector dels MMPP continua amb un volum important d’estocs. Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst, cosa que porta a creixents desequilibris. Hi ha diner no invertit productivament. No hi ha noves inversions productives. Hi ha una lleugera recuperació dels beneficis (plusvàlua).

Entrem al 4t trimestre, suposem que no hi ha un nou confinament, que tindria uns efectes catastròfics com hem vist anteriorment. Suposem que encara no arriben els fons europeus i que no hi ha novetats en les polítiques econòmiques. Aleshores simplement fem tres ticks [12,13,14]. Quadre previsions resultants pel 4t. T del 2020:


El PIB final d’any seria 271.064 milions d’€, amb un creixement trimestral del PIB del 3,94%, però amb un descens anual del 14,14%. Lleuger creixement del producte mercaderia trimestral 2,91%. Continuen acumulant-se estocs en els sector dels MMPP. No hi ha suficient oferta de MMCC, desequilibris creixents. Continua diner no invertit. No hi ha noves inversions. Continua una lleugera recuperació dels beneficis (plusvàlua).
Segons el model, la recuperació exigeix fortes inversions en el sector dels MMCC i posteriors noves inversions en el sector MMPP. Quan més baixa sigui la II-txConsum, és a dir, més alta la inversió en MMCC, més creix el PIB. Tornem-ho a dir, donar diners a les empreses, en general, no ens traurà de la crisi. Cal passar comandes (diners europeus) al sector de MMCC que faci que aquest inverteixi, i, quan aquest sector ja abasteixi les expectatives de consum del sector I, aleshores caldria establir la Renda Bàsica Universal (RBU) que faria baixar la comp. org. del capital i portaria a nous increments del PIB i finalment noves inversions en el sector I de MMPP.
Segons el model, la seqüència virtuosa és:
1. Consum intel·ligent per part de les Administracions Públiques que porta els empresaris del sector dels MMCC a fer noves inversions per augmentar la producció. (A Catalunya podríem pensar en un teixit empresarial, del sector dels MMCC, capaç de pensar globalment i invertir malgrat l’Estat?)
2on. Increment consum assalariats.
3er. Noves inversions en el sector dels MMPP.
Vegem un exemple, per la primera condició, suposem que en el 4t Trimestre, la II-txConsum fos del 60%, és dir s’inverteix en MMCC el 40% de la plusvàlua generada en el sector dels MMCC. Ticks [12,13,14]. Heus aquí el quadre:


Creixement del PIB 6,83% front el 3,94% anterior. S’ha recuperat el consum dels I-capitalistes, cosa que vol dir un creixement equilibrat (equilibri que no es donaria si fem primer inversions en el sector I dels MMPP). Només sorgeix una dificultat respecte al sector I : que, tot i els augments dels beneficis (la plusvàlua), aquests, els beneficis del sector I, en primera instància, no augmenten tant com en el cas anterior. Per bé que globalment, sumant els dos sectors, sí que augmenten els beneficis del capital.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *