CrisiEconòmica. Per què K. Marx?

Les previsions que fèiem en l’últim apunt sobre la marxa de la pandèmia a Catalunya s’estan complint. Ara, fins més enllà del 25 de setembre no veurem els efectes de la tornada a l’escola.

Havíem dit que, igual com hem fet amb la pandèmia, intentaríem seguir la marxa de la crisi econòmica, i fer-ne previsions de futur. Utilitzarem també un petit programa, inspirat en K. Marx, que ja vam presentar, que modela la circulació del capital. Aquí: ReproduccioCapital

Per què K. Marx?. Perquè les altres «teories» econòmiques s’han mostrat incapaces de fer previsions encertades sobre el futur econòmic. Més ben dit, les seves previsions s’han mostrat errònies. En pura lògica científica han estat falsades i caldria apartar-les. “Com és possible que ningú s’hagués adonat que s’esdevenia aquesta espantosa crisi?” ISABEL II D’ANGLATERRA, als economistes de la London School of Economics, 2008.

Per contra, les previsions de la teoria econòmica marxista s’estan mostrant cada vegada més properes a la realitat i podrien, per tant, permetre entendre cap on anem i, si fos el cas, emprendre les actuacions adients per superar la situació de crisi. Vegeu, per exemple, aquí

El model que presento no és un resultat acabat i definitiu, sinó una primera versió amb, de ben segur, errades i moltes coses a introduir i millorar. En el procés de diàleg amb les previsions que obtindrem del model, anirem resolen aquestes qüestions i presentant noves versions millorades. Igualment, si el model resultés falsat, caldria abandonar-lo.

Marx anomena l’economia oficial de l’establishment (de la classe dominant) economia vulgar. Ho fa en el sentit que aquesta economia treballa només en els fenòmens superficials (amb moltes matemàtiques) i no entra en les profunditats de la realitat. És com si haguéssim d’explicar els oceans i només examinéssim la superfície del mar i ens neguéssim a capbussar-nos. Tenint present que les teories científiques són tals perquè precisament es capbussen en la realitat, l’economia vulgar, l’economia de l’ establishment, no és pròpiament una teoria econòmica, cosa que explica, per altra banda, el seu fracàs en fer previsions profundes.

Ara bé, les dades que recullen els Estats es basen precisament en aquesta economia vulgar. Com obtenir les dades necessàries per fer previsions a partir de la teoria econòmica marxista?. Cal una interpretació de les dades oficials ofertes per obtenir aproximacions als valors dels conceptes teòrics marxistes. Ho intentarem. Traiem les dades de idescat i de l’INE

Marx divideix la producció social en dos grans sectors: Mitjans de producció i Mitjans de consum. A cada sector, el capital es divideix en dues parts constitutives: Capital constant (CC) i Capital variable (CV). El Capital variable (d’aquí el nom de variable) s’identifica amb els salaris i dóna lloc a la Plusvàlua (P). De manera que el producte global de cada sector es desglossa en CC + CV + P. Una part de la Plusvàlua s’acumula i l’altra es consumeix (pels capitalistes i per les Administracions públiques). Hem de distingir entre el valor nou produït durant el període en curs (seria aproximadament el PIB) i el valor de les mercaderies produïdes. Ja que per produir mercaderies s’utilitzen mercaderies produïdes en el període anterior (CC).

La Composició orgànica és la ratio CC / CV. La Taxa de plusvàlua és la ratio P / CV. La Taxa de consum capitalista és la ratio consumsCapitalistesAdministracions / Plusvàlua.

Primer intentarem el quadre per l’Estat espanyol, ja que hi ha dades més recents, després per Catalunya i després per Espanya (Estat espanyol – Catalunya)

Partim, per l’Estat espanyol i l’últim trimestre de 2019, d’una primera aproximació a partir de la qual arribarem al final de 2020.

D’entrada hem situat la Composició orgànica a 2.82, és la relació d’inversió en maquinària i matèries primeres respecte als salaris. Suposem la relació MMPP/MMCC igual a 1.4, suposem una rotació del capital per trimestre (tres ticks del programa són una rotació). Suposem una taxa de plusvàlua de 1,18. De moment acceptem com a producció coses que haurem de considerar més endavant com a consum (armament, policies, finances, seguretat, alarmes, …).

Tots aquests valors són força arbitraris, però de moment volem capturar la tendència (suposem les mateixes arbitrarietats en les comparacions). A més, aquestes arbitrarietats seran corregides per la mateixa marxa del sistema en relació a les dades reals.

Ara bé, s’han de complir una sèrie d’equilibris:

1. La despesa CC + CV + CONSUM de cada sector no pot ser superior als ingressos a cada sector.

2. La suma dels Capitals constants dels dos sectors no pot ser superior al I-Capital (MMPP)

3. la suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum) + el consum dels treballadors (CV’s ) no pot ser superior al II-Capital (MMCC).

4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos sectors del capital.

Partim del 4rt trimestre del 2019. El desglòs del PIB, pel conjunt de l’Estat espanyol, és el següent:

Els valors superiors es distribueixen en els valors inferiors. Les relacions «verticals» són les més evidents. Ja que els salaris es consumeixen gairebé del tot, la inversió ve majoritàriament dels beneficis, les administracions públiques es financen amb impostos.

Ara Marx. Suposarem per l’Estat, el 3er trimestre de 2019, els valors inicials següents:


Premem sobre [setup1], mantenint els valors del paràmetres, premem [setup2] i ticks: [1,2] i tenim els valors pel 4erT de 2019:


En milions d’euros, el producte valor trimestral (valor creat, PIB) seria de 315.440 €, els salaris 144.697 (Valors que coincideixen pràcticament amb els oficials del INE). El valor mercaderies trimestral, que incorpora valor creat en temps passat, és 720.338 milions d’€. Les noves inversions per a l’acumulació de capital 6.150 €, força diferent del valor oficial de formació bruta de capital situat a 65.332 que amaga despeses no productives i que si fos real implicaria una taxa de creixement del PIB molt més elevada.
El creixement del PIB 1.79 % (desembre 2019 respecte anterior trimestre). Com veieu ja llavors ens trobàvem en un inici de crisi, amb acumulació d’stocks en el sector de MM.PP. I un alentiment del creixement.
En el proper apunt presentarem, pel conjunt de l’Estat espanyol, els quadres pels trimestres del 2020 (que seran previsions pel que fa al 3er i 4t trimestre).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *