El CEO utilitza el següent procediment de mostreig:
«Procediment de mostreig: Polietàpic, estratificat per conglomerats amb la selecció de les unitats primàries de mostreig (municipis) i de les unitats secundàries (seccions censals) de forma aleatòria proporcional. Les unitats últimes (individus) segons rutes aleatòries i quotes encreuades de lloc denaixement, sexe i edat.»
Com veiem «la llengua pròpia», que és el factor que més correlaciona amb la independència, no figura com a element per obtenir les quotes, això provoca constants distorsions en els resultats de les enquestes.
He optat per introduir un factor de ponderació que proporcioni a l’enquesta els percentatges adients respecte a «la llengua pròpia».
Necessitem un punt de referència que considerarem com els valors de la població a comparar amb la mostra o enquesta individual. He ajuntat tots el baròmetres del 2018 i del 2019 en una sola base de dades, (9.000 entrades) que agafo com a punt de referència.
Fet això, per el 2018-2019, els valors respecte a «Quina és la seva llengua, ens referim a quina és la llengua que vostè considera com a pròpia?» són: català, 43,01% | castellà, 42,07% | totes dues, 12,53% | altres, 2,22%.
Pondero l’enquesta 2020.2 de manera que reprodueixi aquests valors del 2018-2019.
Els percentatges de la pregunta sobre la independència, per grups d’edat i global resulten el següents:
Q2. Grups d’edat |
SI |
NO |
NS/NC |
De 18 a 24 anys |
39,17% |
48,75% |
12,08% |
De 25 a 34 anys |
46,11% |
43,95% |
9,94% |
De 35 a 49 anys |
42,42% |
49,78% |
7,80% |
De 50 a 64 anys |
48,36% |
47,21% |
4,43% |
Més de 64 anys |
39,81% |
52,91% |
7,28% |
Global |
43,45% |
49,13% |
7,42% |
El gràfic:
El diagrama de l’evolució temporal del “Sí”:
El diagrama de l’evolució temporal del “No”:
l pes més important en la baixada de suport a la independència prové del grup d’edat de 18 a 24 anys que passa de ser el que més suport li donava, a ser dels que menys suport li dóna:
Q2. Grups d’edat
Q2. Grups d’edat |
SI |
NO |
NS/NC |
De 18 a 24 anys |
39,17% |
48,75% |
12,08% |
la sèrie temporal de suport al Sí per a quest grup d’edat en els últims 12 baròmetres (4 anys) és la següent:
0,5289 0,453 0,4174 0,5214 0,5356 0,4554 0,4683 0,4957 0,5043 0,4826 0,4707 0,3917
Els valors del 2018-2019: Sí 49,3%. No 41,99%. NS/NC 8,71%
Agafem aquest últims valors i anem a fer una prova de significació:
És a dir, amb un marge d’error del 2%, podem afirmar que el posicionament respecte a la independència entre els joves ha canviat i s’ha desplaçat clarament cap al No.
Com interpretar aquest canvi tant sobtat del 2018-2019 al 2020.2?
Faig la següent hipòtesi:
El projecte Pascual Maragall va fracassar, però va ser substituït per projecte «llei a llei». El projecte «llei a llei» va fracassar; però ara ja comença a quedar clar que no ha estat substituït per res més de creïble. Pitjor, per part de molts polítics (majoritaris), es volen repetir fases ja superades i es pretén fer veure que avancem. El «No» dels joves va dirigit contra aquest polítics majoritaris i aquesta manca de projecte. O bé simplement han desertat del projecte independentista davant l’emergència social i econòmica coronaVírica.
Ara caldria contrastar la hipòtesi.