ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

I ara la crisi econòmica.

Podem admetre que la circulació del capital és problemàtica en ella mateixa.
Per veure-ho he construït un petit programa que simula la circulació del capital i les seves metamorfosis, d’acord amb el volum II del Capital de Marx. Apliquem el programa a la situació econòmica actual de resultes del CoronaVirus i el confinament.

Podeu trobar el programa aquí: ReproduccioCapital-CV

## PROVA SOBRE EL CICLE ECONÒMIC
Cada tres ticks representen una rotació del capital
[setup 1]
1a. rotació, ticks: [setup2, 1, 2]

setup2. Confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 75% dels valors anteriors (25% d’acomiadaments) i cliquem.
Resultat, s’acumulen stocks tant de MMPP (25%) com de MMCC (12,5%). És més alt l’stock no venut de MMPP perquè suposem que els capitalistes consumeixen (MMCC) el valor de tota la seva plusvàlua anterior que encara no ha sofert descens, mentre que en els MMPP el descens és amb els valors de reducció del 25% del CV.
Igualment queda diner estancat en els dos sectors (17,8% i 14,4% del diner circulant). Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen.
Conservar els stocks de MMPP i MMCC té uns costos, altres es perdran. De moment però, no considerarem aquest deteriorament.
El diner sobrant és probable que vagi a especulacions, bursàries i/o immobiliàries. La borsa pot pujar, les vendes d’immobles també.

ticks: [1,2]. Hi ha un volum de mercaderies disponibles, tant per a la producció com pel consum, més gran que abans del confinament, cosa que implica una més gran capacitat de producció potencial. Ara bé, d’aquesta capacitat de producció potencial, considerem que només se’n realitza una fracció (per desconfiança, per falta de visió, perquè demanaria que tots els capitalistes l’actualitzessin, …). Això vol dir que hem de reduir encara més la fracció de força de treball contractada en relació a la que seria possible utilitzar pel volum de producció potencial ara incrementat. La situem en el 65%.
Resultat, hi ha increment del CV (força de treball), però sense arribar als nivells d’abans de la crisi (85%). A més, s’incrementen els stocks no venuts fins a nivells insostenibles (43,75% dels MMPP i 21,86% dels MMCC). El sistema entra en Crisi.
Per reduir els stocks caldria anar a la plena actualització de la producció potencial, situant la fraccioCV a 1. Voldria dir la plena ocupació, un increment substancial del CV respecte a abans del confinament.
Injectar diner als capitalistes no serveix de res perquè ja en sobra. (En un proper apunt considerarem injectar diner directament als assalariats).
Els capitalistes es troben en una situació de dilema del presoner. Caldria que tots engeguessin a plena marxa, però si només ho fan uns pocs, aquests pocs s’arruïnen.
L’actuació individual porta a reduir encara més la fraccioCV, relativa a la possible. Això incrementa encara més els stocks i precipita el sistema en una crisi profunda.

És a dir, en pura lògica productiva, la recuperació hauria de ser immediata i portaria, fins i tot, a un fort creixement. Tanmateix, en el marc de la pura lògica capitalista, estem abocats a una profunda crisi de la qual no es veu sortida. Potser recuperacions parcials de sectors parcials intercomunicats.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent