Fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:
CT, català(9,10); CM, català mesurat(8,7,6); EM(5), espanyol confús; ES, espanyol(4,3,2,1,0); NS, no ho sap.
ER,esquerra(0,1); ED, esquerra discreta(2,3,4); CN, dreta temperada(5); DT, dreta(6,7,8,9,10); NS, no ho sap.
A cada casella-aplec:
la primera fila dóna la freqüència sobre 1500 casos.
la segona fila dóna, de cada posicionament identitari, la distribució en percentatge de dreta a esquerra.
La tercera fila dóna, de cada posicionament social, la distribució en percentatge d’espanyolisme a catalanisme.
La quarta fila dóna el percentatge que cada aplec-casella representa sobre el total de la mostra-població.
El catalanisme està repartit al 50% entre només català i català mesurat, mentre que l’espanyolisme està escorat cap a l’espanyol confús front al només espanyol. Tant l’esquerra com la dreta estan concentrats en l’esquerra discreta i la dreta temperada. Això dona lloc a la següent ordenació:
Els quatre primers aplecs, amb ordenacions diferents, es repeteixen a tots el baròmetres en les primeres posicions; però mentre que per la banda catalanista es repeteix l’esquerra discreta i es reparteix en només català i català mesurat, per la banda espanyolista es repeteix l’espanyol confús que es reparteix en dreta temperada i esquerra discreta.