ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 12 d'abril de 2018

Sense “new deal” social no hi haurà República.

Cada vegada resulta més clar que sense “new deal” social no hi haurà República. Suposem que volem eliminar la pobresa o suposem la implementació de la Renda bàsica universal. Això suposa un augment de la renda dels assalariats. Però l’economia és una cosa delicada, anem a examinar-ho a través del programa que ja vam presentar i que simula la circulació del capital segons el volum II del Capital de K.Marx. Podreu provar el que diem a continuació, en el programa esmentat: Reproducció Capital.

Aquest augment de salaris s’expressaria, d’entrada, en una disminució de la composició orgànica del capital que d’inici es situava a 4 (la situem ara a 3 en ambdos) , ja que amb els mateixos treballadors la inversió en Cvar seria més gran, i amb una disminució de la txPlusvalua que d’inici es situava a 1 (la situem ara a 0.75 en ambdos). Què passa ara amb la txConsum, la proporció de plus-vàlua consumida pel capitalista?. De moment la deixem a 1, tota la plus-vàlua consumida.

Un increment dels costos laborals obligaria els capitalistes a disminuir la inversió en Cconstant (CC). Ara bé, si primer es produeix la disminució de I-Cconst, això posaria mitjans de producció a disposició de la secció II per augmentar la inversió en II-Cconst i, així, la producció de mitjans de subsistència, si baixa II-Consums, és a dir, una part més gran del II-capital es dedica a inversió.

En el programa, com que primer entra la secció I i mantenim la utilització de tots els mitjans de producció, el II-Consums, quan engeguem [setup1] [setup2] [go], d’entrada es situa a 0, cosa que no pot ser real. Això ens indica que s’ha de produir una disminució dels consum dels capitalistes de la secció I per deixar espai al consum del capital de la secció II, suposat l’augment de consum dels assalariats.

Si situem les txConsum a 0.7 en ambdos, trobem un equilibri. Però inestable.

Per fer real l’augment de salaris i tornar a situar el consum dels capitalistes, cal equilibrar, i això s’aconsegueix si els capitalistes de la secció I estalvien en consum per poder invertir en mitjans de producció. El reequilibri ha de començar per una disminució del consum dels capitalistes de la secció I orientat a un increment de les inversions en la producció de mitjans de producció que comporta més mitjans de producció que aniran finalment a la secció II per augmentar la producció de mitjans de consum, cosa que permetrà més assalariats i/o més consum. D’altra banda l’increment del I-CC comporta ja l’increment del I-CV, és a dir, la contractació de més treballadors, i, per tant més consum; però la disminució del II-CC comporta una disminució del II-CV (atur) segons la composició orgànica dels capitals, i entre els dos s’equilibren augments i disminucions, si hi ha la mateixa composició dels capitals de les dues seccions. Cal buscar la disminució del consum del capital de la secció I que vagi al consum dels assalariats, CV i txPlusvalua. Sense una disminució de la I-txConsum que vagi a inversió no hi ha creixement, sinó un reequilibri a la baixa entre les dues seccions capitalistes.

Cal començar, doncs, per una disminució de la I-txConsum que vagi a inversió, a I-CC, i equilibrar la disminució del consum de I-capital en increment de la CompCap, augment renda treball, que pot afectar la txPlusvalua. Cal trobar els valors exactes que ho fan possible, cosa que indica que deixar-ho simplement en mans del mercat produiria, d’entrada, greus desequilibris i, fins i tot, efectes contraris.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent