Cada vegada resulta més clar que sense “new deal” social no hi haurà República. Suposem que volem eliminar la pobresa o suposem la implementació de la Renda bàsica universal. Això suposa un augment de la renda dels assalariats. Però l’economia és una cosa delicada, anem a examinar-ho a través del programa que ja vam presentar i que simula la circulació del capital segons el volum II del Capital de K.Marx. Podreu provar el que diem a continuació, en el programa esmentat: Reproducció Capital.
Aquest augment de salaris s’expressaria, d’entrada, en una disminució de la composició orgànica del capital que d’inici es situava a 4 (la situem ara a 3 en ambdos) , ja que amb els mateixos treballadors la inversió en Cvar seria més gran, i amb una disminució de la txPlusvalua que d’inici es situava a 1 (la situem ara a 0.75 en ambdos). Què passa ara amb la txConsum, la proporció de plus-vàlua consumida pel capitalista?. De moment la deixem a 1, tota la plus-vàlua consumida.
Un increment dels costos laborals obligaria els capitalistes a disminuir la inversió en Cconstant (CC). Ara bé, si primer es produeix la disminució de I-Cconst, això posaria mitjans de producció a disposició de la secció II per augmentar la inversió en II-Cconst i, així, la producció de mitjans de subsistència, si baixa II-Consums, és a dir, una part més gran del II-capital es dedica a inversió.
En el programa, com que primer entra la secció I i mantenim la utilització de tots els mitjans de producció, el II-Consums, quan engeguem [setup1] [setup2] [go], d’entrada es situa a 0, cosa que no pot ser real. Això ens indica que s’ha de produir una disminució dels consum dels capitalistes de la secció I per deixar espai al consum del capital de la secció II, suposat l’augment de consum dels assalariats.
Si situem les txConsum a 0.7 en ambdos, trobem un equilibri. Però inestable.
Per fer real l’augment de salaris i tornar a situar el consum dels capitalistes, cal equilibrar, i això s’aconsegueix si els capitalistes de la secció I estalvien en consum per poder invertir en mitjans de producció. El reequilibri ha de començar per una disminució del consum dels capitalistes de la secció I orientat a un increment de les inversions en la producció de mitjans de producció que comporta més mitjans de producció que aniran finalment a la secció II per augmentar la producció de mitjans de consum, cosa que permetrà més assalariats i/o més consum. D’altra banda l’increment del I-CC comporta ja l’increment del I-CV, és a dir, la contractació de més treballadors, i, per tant més consum; però la disminució del II-CC comporta una disminució del II-CV (atur) segons la composició orgànica dels capitals, i entre els dos s’equilibren augments i disminucions, si hi ha la mateixa composició dels capitals de les dues seccions. Cal buscar la disminució del consum del capital de la secció I que vagi al consum dels assalariats, CV i txPlusvalua. Sense una disminució de la I-txConsum que vagi a inversió no hi ha creixement, sinó un reequilibri a la baixa entre les dues seccions capitalistes.
Cal començar, doncs, per una disminució de la I-txConsum que vagi a inversió, a I-CC, i equilibrar la disminució del consum de I-capital en increment de la CompCap, augment renda treball, que pot afectar la txPlusvalua. Cal trobar els valors exactes que ho fan possible, cosa que indica que deixar-ho simplement en mans del mercat produiria, d’entrada, greus desequilibris i, fins i tot, efectes contraris.