ANC i mercat.
El mal no està en els candidats, sinó en el sistema del mercat polític. La democràcia republicana busca assegurar també en el sistema polític la igualtat i la llibertat: la democràcia directa busca trencar els poders reals que ho impedirien. Votar propostes va en aquesta línia, votar persones, no. Votar persones, propi de la democràcia liberal, és fins i tot problemàtic dins la filosofia mateixa del mercat liberal. Hi ha quatre efectes que invaliden el mercat: externalitats, efectes emergents, manca d’informació i necessitats manipulades. Problemes que fan dolent el liberalisme. Les campanyes són bons exemples d’actuacions per crear desinformació i necessitats manipulades. El que justifica la llibertat individual és la pròpia privacitat de la consciència que només és accessible a un mateix. En el mercat polític, on del que es tracta és de vendre i comprar vots, la realitat individual queda deformada i encara més inacessible. Les lluites partidistes queden assegurades. Ningú sap exactament a qui i què està votant. El sistema de votar persones és pervers.
Una manera més racional d’assegurar que un secretariat serà representatiu d’un col·lectiu és escollir per mitjans matemàtics una mostra representativa de persones del col·lectiu.
Una manera més racional d’assegurar que els càrrecs actuaran èticament i d’acord amb la voluntat general és la rotació de càrrecs i l’elecció a l’atzar, sistemes com el «sac i sort» català d’abans del 1714. Déu juga als daus.
L’elecció a l’atzar dels càrrecs és l’únic sistema en què l’interès de la gent no passa mai per falsejar les seves preferències. L’elecció a l’atzar dels càrrecs assegura que no hi haurà minories sistemàticament no representades. L’elecció a l’atzar dels càrrecs evitar el problema dels “vots perduts”, votant algú que no té possibilitats o no votant a algú que ja va sobrat. L’elecció a l’atzar dels càrrec evita l’aparició de polítics professionals que han de defensar no idees, sinó llocs de treball. Finalment l’elecció a l’atzar dels càrrecs té l’efecte d’evitar l’infantilisme polític general i exigir consideracions més racionals.