1 de maig de 2008
1 comentari

L’ofensiva que no s’atura…

Ja sé que a aquestes alçades no m’hauria de sorprendre res, però em sento una mica aclaparda per l’ofensiva espanyola amb les respectives col·laboracions botifleres locals. L’empresonament d’en Franki per part dels mossos d’esquadra de males maneres i les respectives càrregues cap a la gent que s’hi solidaritza. L’empresonament de la batllessa d’Arrasate, que tot i que no estranyar-nos del Garzón, i no oblidem que forma part de l’ofensiva del PSOE, és un fet insòlit fins ara i d’extrema gravetat. Al País Basc els que els persegueixen i tusten també són la policia autonòmica…

Tot això quan commemorem l’assassinat d’en Guillem Agulló, i ho hem
de fer en el marc de l’augment de les agressions feixistes de forma
totalment impune.

Hem de ser conscients de l’onada espanyolista
que patim, però sobretot de tots els que s’han sumat a la promoció
d’aquest pensament únic i repressió de qualsevol mena de dissidència.

El
mateix PSOE que posa dones prenyades amb pinta de caps d’esplai de
ministres de defensa per netejar la seva imatge, està exercint un atac
a les llibertats fonamentals dignes de qualsevol dictadura. És el
mateix partit que ens governa al principat, per molt que canviïn la E
per una C. I al principat ens persegueixen i reprimeixen els mossos
d’esquadra comandats per Iniciativa, i fan molt bé la seva feina, més
del que caldria justificar. Aquests ecologistes que fan trasvassaments
i deixen cremar residus contaminants a les cimenteres. I ERC també
forma part d’aquest govern, per molt que vulgui nedar i desar la roba i
s’apunti a les manis de protesta contra el mateix govern…

Cada
cop que a la gent de l’altra barricada ens tracten d’antidemòcrates, de
no condemnar la violència i coses per l’estil, no fan més que voler-nos
castigar per no seguir aquest seu pensament únic, i seguir les
consignes d’aquesta ofensiva que tan mal està fent. No hi ha res que
puguin fer aquests polítics en cap àmbit que compensi tanta barbàrie.
Quan els veiem amb pell de xai, hem recordar el llop que porten dins.

Us
imagineu què pensariem si ens parléssim d’un país on es jutja i
empresona gent per cremar fotos i banderes, es tortura, es clausuren
diaris, s’empresonen càrrecs electes i membres de partits polítics i
moviments socials? Segurament situariem el país a Sudamèrica, l’Àfrica,
Àsia o qualsevol territori d’aquests que considerem tercer món. O en
temps passats. Doncs no: això passa ara i aquí, hem d’identificar-ne
els culpables i assumir un compromís amb la lluita a l’alçada de les
circumstàncies.

SÓN TEMPS DIFÍCIL, SÓN TEMPS DE LLUITA!

  1. Et preguntes què en pensaríem d’un país que empresona per cremar fotos. Una cosa així ens van respondre els no-nacionalistes fa cosa d’un any. Recordes que un país bàltic (no recordo si era Lituània o Letònia) van engarjolar dos angelets espanyols que hi havien anat de vacances i no se’ls va acudir altre divertiment que fer broma amb un tros de drap, amb tan mala fortuna que aquest drap era la bandera del país.

    Els penjaments que van dedicar els progre-moderns d’El País a “una democràcia en vies de formació” van ser d’antologia: només es podia comprendre aquell comportament perquè es tractava d’un país que havia viscut sota la fèrula comunista de la intransigent Rússia i ara tot justa començava a caminar cap a la democràcia, amb el guiatge d’Espanya. Tot el sistema diplomàtic espanyol es va bolcar a defensar uns pobres nois que només tenien ganes de jugar i passar-s’ho bé.

    És clar, hem d’entendre que no es tractava de la sagrada bandera dels estancs!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!