La ruptura entre Catalunya i Espanya serà més violenta. L’error de Puigdemont.

Puigdemont està convençut que Rajoy es considera en relació a Catalunya en la situació del dilema del presoner. I, per tant, l’ordre de preferències espanyoles seria:

AC > CC > AA > CA

A = «Estratègia agressiva». C = «Estratègia col·laborativa».

Des del moment que Puigdemont es representa d’aquesta manera les preferències de Rajoy, no pot proposar una actitud ferma com seria la DI.

Per veure-ho fem el quadre que correspon a aquest ordre de preferències, segons el valor d’ordenació:

Espanya (Rajoy)

A

C

Catalunya (Puigdemont)

A

2

1

C

4

3

Qualsevol gest de la diplomàcia catalana que apunti a donar a Rajoy la impressió que la Generalitat es prepara per jugar A, porta Rajoy a afirmar-se a jugar també A. En la fila A, 2 > 1, i per tant A > C. A més, qualsevol gest agressiu per part de Catalunya porta Rajoy a presentar-se la seva estratègia agressiva com a simplement defensiva.

Així doncs, més aviat Puigdemont ha d’intentar que Rajoy entengui que la Generalitat està disposada a traslladar-se al cas CC (i guanyaria 3 i no 2). En altres paraules, es tracta de convèncer Rajoy que té la responsabilitat d’una elecció limitada a CC i AA i que la Generalitat està disposada a facilitar la solució CC, cas que Espanya la vulgui. Per transmetre-ho, Puigdemont ha d’indicar a Rajoy que està disposat a jugar C (en el cas naturalment que Rajoy jugui també C). D’aquí els esforços per a convèncer Rajoy de l’«esperit de conciliació» de la Generalitat.

En realitat, Rajoy està interpretant el moviment de Puigdemont no com una manifestació d’un esperit de conciliació, sinó com una prova de feblesa. ¿Per què aquesta diferència entre les intencions de Puigdemont i la seva percepció pel gobierno de España?.

El contrasentit no prové del supremacisme de l’Estat espanyol, sinó del fet que l’estructura de les preferències de Rajoy no són les que suposa Puigdemont.

El gobierno de España considera les seves relacions amb Catalunya no segons l’estructura del dilema del presoner, sinó segons el dilema del gallina. I la noció de conciliació té sentit en l’estructura del dilema del presoner, però no la té en una estructura del dilema del gallina. En l’estructura del gallina, els esforços de conciliació porten l’altre a triar l’estratègia agressiva.

Anem a veure-ho.

L’ordre de preferències que porta a l’estructura del gallina és el següent:

AC > CC > CA > AA

Simplement s’inverteix l’ordre de les dues últimes situacions, passant de AA > CA a CA > AA

El quadre serà:

Espanya (Rajoy)

A

C

Catalunya (Puigdemont)

A

1, 1

4,2

C

2,4

3,3

Dins de cada casella, el primer valor correspon a Puigdemont, el segon a Rajoy.

Comprovem que, a diferència del que passa en el dilema del presoner, la situació AA és considerada per cada un dels jugadors com la pitjor de les situacions.

L’estructura del DP (dilema presoner) proporciona a cadascú bones raons, defensives i ofensives, per escollir l’estratègia agressiva que porta a un resultat que ambdós no volen i que podrien evitar si tots dos triessin CC. En el cas de l’estructura del gallina, l’agressivitat no és atractiva per ningú, excepte que l’un cregui que l’altre NO escollirà l’estratègia agressiva. Si Puigdemont dona el missatge que escollirà C, Rajoy té tots els incentius per escollir A i obté 4 (el resultat òptim).

Puigdemont veu la relació amb el gobierno de España dins el dilema del presoner. Però Rajoy considera que Puigdemont prefereix la submissió al xoc de trens, és a dir, veu la relació amb Puigdemont dins el dilema del gallina. I en el dilema del gallina qualsevol insinuació d’escollir l’estratègia C porta l’altre a escollir l’estratègia A. Cosa que portarà Puigdemont en el dilema del presoner on ell realment es troba a triar A quan ja l’agressió esdevingui intolerable. I el resultat serà AA; però a un nivell molt més alt.

L’error de percepció de Puigdemont té l’afecte d’incitar Rajoy a escollir l’estratègia A (agressiva), quan el que ell vol es conduir-lo a C (cooperativa). L’efecte no desitjat ens porta al xoc de trens, i a un xoc molt més violent. És a dir, sense voler-ho, Puigdemont està incitant l’aparell de l’Estat espanyol a una repressió i violència cada vegada més gran.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *