ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Un compromís històric (2)

Penso que un projecte d’hegemonia sobiranista-catalanista calcat als dels comuns, identitàriament transversal, amb una sola força política que articula la diversitat i un moviment confós amb la força política, no és convenient ni desitjable. Intentarem explicar perquè.

Ja vam explicar en un altre apunt la diferència entre estat, cultura i nació. Pertanyen a dimensions socials diferents: la capacitat humana de formar grups d’acció (estats, empreses, equips, parelles,…), la capacitat humana de construir xarxes per les quals circula la comunicació i la informació (cultures, classes socials, públics, mercats,…), la capacitat humana d’unir, en el marc d’un territori, grups i xarxes en un projecte comú i cohesionat (nacions, tribus, polis,…). Catalunya és clarament multicultural: hi ha gent que és culturalment espanyola, catalana, xinesa, marroquí,…..També és una societat dividida en classes socials. Es tracta que des de aquesta diversitat cultural i social es vulgui confluir en un projecte comú i cohesionat al qual es dona la sobirania (nació), i a partir d’aquí la construcció de la capacitat d’actuació col·lectiva organitzada (estat). Hi poden haver sobre un territori moltes cultures i classes socials, però no hi poden haver dues nacions, la gent que comparteix un territori no pot donar la sobirania sobre el territori a dos col·lectius diferents. Parlar de nació cultural és barrejar dimensions socials diferents i negar la diversitat cultural. El fet de tenir jo una determinada identitat cultural no m’impedeix decidir compartir amb altres identitats culturals la construcció d’un projecte comú sobre un territori, que respectarà la diversitat cultural, al qual concedeixo la sobirania.

Aquesta sobirania és poder, poder sobirà real sobre un territori, cosa que no treu que des de la sobirania es decideixi sotmetre lliurament totes les lleis derivades d’aquesta sobirania als drets humans, declarant il·legal qualsevol llei que els vulneri: és l’estat de dret. Quan des del bàndol unionista es diu que en un estat de dret el Parlament no pot aprovar lleis racistes, hi estem totalment d’acord, i afegim que el Parlament espanyol tampoc pot aprovar lleis contra els drets fonamentals, contra el dret d’autodeterminació de Catalunya.

La qüestió seria, doncs, en el marc d’una nació catalana multicultural, apropar gent culturalment espanyola (i d’altres), els que es donen en l’enquesta un 5 o més d’espanyolisme, a un projecte de nació catalana que es vol dotar d’estat. El model pot ser una ampliació del model del moviment independentista: Diversitat de partits polítics que articula les diverses sensibilitats socials i identitàries, moviment social comú, però no confós amb els partits polítics, i pacte polític entre partits. El pas avui en aquests sentit seria incorporar al moviment Podem-Catalunya i EUIA i buscar un pacte polític.

Si això es comença a produir, aleshores, en els aplecs de població que corresponen a aquestes opcions augmentarà el valors de les variables legitimitat-referèndum i greuge-percebut.

Discutirem una nova assignació de valors al Pronostic1-O considerant aquestes possibilitats i altres esdeveniments que s’estan produint.



  1. Hi pot haver tantes “identitats culturals” com vulguis, a Catalunya; però n’hi ha una que, casualment, és l’autòctona, només existent ací (i a la resta dels Països Catalans), i que, per tant, no és una més, sinó que ha d’ésser la referencial per a tots, necessàriament. Altrament, aqueixa referencialitat la farà la “identitat cultural” espanyola. Si Catalunya té dret a l’autodeterminació, és perquè és una nació (un fragment de la nació catalana). Tu mateix ho reconeixes: la base del moviment és la població de consciència catalana, d’origen o adoptada. No es basteix cap projecte nacional sobre bases anacionals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coneixement, L'ésser humà, Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent