Un compromís històric (1)
Aquesta reflexió neix d’una anàlisi per determinar les variables «legitimitat-referèndum» i «greuge-percebut», corresponents al programa per fer el pronòstic de vot del 1-O, a partir del mosaic de la població catalana que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social.
Aquesta és la distribució del vot dins el mosaic que es corresponia al 27S. Està construïda adjudicant les caselles segons la intenció de vot majoritària i respectant els resultats que es van donar:
Com veieu hi ha una clara divisió: aquells que es donen més d’un 5 en catalanitat van votar, d’esquerra a dreta: Cup, JxS o Unió; aquells que es donen un 5 o menys de catalanitat van votar CSQP, PSC, C’s o PPC.
Si ara fem la mateixa operació pels resultats de les generals del 20D la distribució és la següent:
On posa Podem volem dir ECP. El fet notable és el desplaçament cap al costat catalanista de ECP: és una força transversal (l’única) que fa recular fins i tot a ERC. Fixeu-vos que la diversitat és només respecte de l’eix identitari no sobre el social.
Aquesta anàlisi em portava a afirmar en l’apunt És possible un acord amb el món dels comuns?, que l’acord era possible amb CSQP, però no amb ECP, ja que el projecte d’aquests últims era d’invasió de l’espai independentista. L’anàlisi és correcta si considerem la base social, però és erroni si mirem el projecte, ja que CSQP pretenia també ocupar l’espai catalanista (sense aconseguir-ho). Si en aquell apunt substituïm el nom CSQP per Podem-Catalunya, avui, l’anàlisi amb el posicionament de Podem-Catalunya s’està demostrant certa.
Vam analitzar amb detall la composició del bloc proposat per ECP aquí: Comuns contra ERC. La lluita per l’hegemonia. Déiem que aquest bloc de ECP girava al voltant de l’aplec l’Espanyolisme moderat / Esquerra moderada que no era la minoria majoritària dins el bloc. Això comportava dos problemes per ECP: que una solució catalana quedava subordinada a una solució espanyola i que els aplecs satèl·lits tindrien prou força per enfrontar-se a l’aplec central. Avui estem assistint a la descomposició del projecte: diria que han perdut bona part de l’ala catalanista, i que els aplecs que es donen un 5 o menys de catalanitat també s’estant descomponent orientant-se cap a posicions lerruxistes o cap a les posicions de Podem-Catalunya.
Ara bé, ERC no aconsegueix construir un bloc identitàriament transversal sota hegemonia sobiranista-catalanista. És possible un bloc així que obriria el camí al triomf definitiu del sobiranisme i a un projecte de radicalitat democràtica i social?
Ho discutirem en un proper apunt.