Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (1)
En una sèrie d’apunts, anem a desenvolupar l’arbre del joc del 1-O.
Considerem dos jugadors, l’Estat espanyol i la Generalitat. Comença el joc la Generalitat convocant el referèndum de l’1-O (estem a S0). L’Estat té dues opcions prohibir-inhabilitar (E1) o prohibir-no-inhabilitar (E2). En el primer cas anem a S1, en el segon a S2.
S1
A S1 la Generalitat pot acceptar-ho (G1), anem a S3, o no acceptar-ho (G2), anem a H1 (del qual deriva un xoc de trens).
A S3 resultat de G1, l’independentisme es rendeix i s’imposa l’Statu quo.
L’alternativa G2 porta a H1, del qual deriva un esdeveniment de resposta i resultat incert que podem anomenar una «tria de la Història». Anomenarem T1 i T2 les alternatives que poden resultar de la Història, T1 significarà «s’imposa l ‘Estat» i T2 «s’imposa la Generalitat» i ens trobem a S4 o S5 respectivament.
A S4 el govern és destituït i jutjat i condemnat, de moment s’imposa l’ Statu quo; però s’obre una etapa de conflictivitat social i política.
A S5 La Generalitat controla el país i s’obre la ruptura democràtica, es convoca de nou un referèndum que guanya àmpliament l’independentisme i s’inicia el procés constituent.
La branca que correspondria a S1 seria:
Evidentment el que hem anomenat, per la seva incertesa, «tria de la Història» és en realitat el resultat del combat de la nació per la sobirania. I aquí s’obriria l’anàlisi de la força del moviment independentista:
Quatre qüestions bàsiques a considerar sobre la força del moviment-procés independentista (I).
Seguirem desenvolupant l’arbre en un proper apunt i ulteriors.