El primer valor de la República és la llibertat. La llibertat com a característica d’una societat que afavoreix el creixement individual, noves etapes superiors d’individualització i de la vida. El segon valor de la República és la igualtat. Aquesta es deriva de la llibertat en tant que expressa que ningú no té el poder per impossibilitar la llibertat dels altres o, dit d’altra manera, determinats nivells de desigualtat impossibiliten la llibertat.
El fracàs de les societats de socialisme real, inclosa Cuba, consisteix en construir una igualtat en conflicte amb la llibertat. En aquesta situació, empíricament podem observar (casos països de l’Est) que, a la llarga, si l’individu ha de triar entre una llibertat mancada i una igualtat mancada, tria la llibertat mancada.
Cuba ha d’afrontar el mateix dilema. Situats en aquesta tria, i davant de l’atac previsible de les forces del capitalisme, de les gran empreses multinacionals, l’Estat cubà caurà i corre el perill de ser saquejat com va passar amb l’antiga URSS. Com evitar-ho?.
El camí de sortida consisteix a passar les propietats de l’Estat cubà al poble amb diverses figures. Repartides les terres, els mitjans de producció, entre el poble, l’expropiació d’aquest poble serà molt més difícil.
Hi ha activitats econòmiques que el mercat no pot gestionar eficientment, com la sanitat, la seguretat social, el sistema financer o l’educació, aquestes han de quedar dins l’àmbit públic.
Però fora d’aquest sectors, a partir del nivell de consciència moral del poble cubà, caldria passar les empreses a altres barreges de formes de propietat impulsant un determinat sistema de mercat: propietat cooperativa, propietat municipal, regional, propietat privada individual.
I en aquest procés recuperar la lluita política i ideològica pels valors republicans genuïns. Una llibertat que demana igualtat, i una igualtat que afavoreix la llibertat.