Pau Comes

Les relacions Catalunya-Espanya es poden analitzar des de
molts punts de vista. Un d’ells recorda molt a la fal·làcia del Concorde. Aquesta fa referència a la política seguida
pels governs francès i britànic de seguir invertint en el famós avió supersònic,
malgrat ser un negoci ruïnós, simplement perquè "no volien haver perdut
molts diners per res". La fal·làcia és que, per molt greu que els sabés,
els diners perduts ja estaven perduts, independentment de l’estratègia a seguir
en el futur. Seguir invertint-hi només duia a perdre encara més diners. (continua…)

Espanya, en molts aspectes, és el "Concorde"
particular dels catalans. Molts dels quals segueixen a ulls clucs la mateixa
fal·làcia que tants disgustos ha causat a banda i banda del Canal de la Mànega. Portem molts anys
invertint incomptables esforços i diners en Espanya: per modernitzar-la, per
obrir-hi mercats, per fer-nos simpàtics, etc. Però un cop rera l’altre, la
inversió resulta ser ruïnosa. Espanya es modernitza, però per fotre’ns millor;
hi obrim mercats, però a la primera de canvi ens fan boicots polítics que no
ens fan enlloc més del món; intentem fer-nos els simpàtics, però només
aconseguim ser el blanc dels seus acudits amb més mala llet, si no directament dels
seus insults.

Malgrat això, com deia, els dos grans partits catalans ens
segueixen venent la mateixa fal·làcia: uns, dient que val la pena, perquè anem
cap a l’Espanya plural i federal. Els altres, perquè si aconseguim influir a
Madrid, en treurem beneficis. I què hem aconseguit? Però, sobretot, a quin
preu? Fins i tot en les millors condicions que hom es podia imaginar, resulta
que ni aconseguim allò que demanàvem, ni ens hi acostem remotament. Això,
malgrat els esforços esmerçats, i tot el que hem hagut d’aguantar. Clarament,
això no resistiria cap anàlisi de viabilitat seriosa. Qui serà el maco que ens
dirà que hem de seguir essent espanyols perquè ja hi hem invertit massa durant
tres segles?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!