Un acte religiós en benefici de l’estat islàmic

Hem de procurar entendre els atemptats de Brussel·les des dels mateixos actors. Hem de ser capaços de descobrir els mecanismes mentals que els porten a la seva decisió d’atemptar. Hem d’entrar dins la seva ment.

La religió omple la seva ment. S’han d’entendre, doncs, des de la religió, i concretament, des de la seva religió, que és la musulmana.

L’experiència religiosa és essencialment irracional en el sentit que no pot ser definida, no pot ser reduïda a conceptes, només pot ser mostrada, examinada i proposada a l’esguard d’altri. Aquest element irracional, qadoch en hebreu, hagios en grec, sanctus/sacer en llatí, és el què la sociologia anomena numen (presència de la divinitat, d’allò sagrat).

L’activitat religiosa s’expressa per certs actes, separats o lligats, realitzats en l’aïllament o en grup, els ritus. A través d’aquests ritus l’actor religiós busca d’entrar en contacte amb allò numènic, per influenciar-lo, per obrir-s’hi i per donar-li les gràcies. Hi ha tres gran categories de ritus: els pelegrinatges, les pregàries i els sacrificis.

Diria que els atemptats de Brussel·les, des del punt de vista dels executors, pertanyen a la categoria dels sacrificis. En el sacrifici distingim tres elements: una consagració, el sacrificant i la realitat sobre la qual vol irradiar el sacrifici.

L’activitat religiosa produeix espontàniament grups: associabilitat. Les religions universals tenen un missatge de salvació que es dirigeix a tots els homes, és a dir, a l’Home en cada home, i no als homes en tant que pertanyents a un grup social o nacional. L’islam es fonamenta sobre la idea de comunitat global que aplega tots els creients més enllà de les seves diferències profanes. Segurament, només per una minoria la religió és una necessitat irresistible, i per aquestes persones no són suficients les pràctiques religioses habituals ofertes en el marc dels grups locals (la mesquita), senten una necessitat d’una associabilitat pròpia i superior.

A aquests joves aïllats en barris perifèrics, sense un futur digne, sense sentir com a pròpia cap identitat profana, ni del país on han nascut ni del país dels seus pares, qui els proporciona la identitat és la religió, pertanyen a la comunitat global que aplega tots els creients.

Aquestes persones estaran disposades a realitzar un sacrifici que resulti en benefici de la comunitat global i que al mateix temps els enlairi a un estat de gràcia en l’experiència numènica.

L’objecte del sacrifici és la seva mateixa persona que, com a resultat de la consagració, passa del domini comú al religiós. Aquest objecte en tant que oblació ha de ser destruït totalment o parcialment; la seva vida ha de resultar destruïda/ofertada. El sacrificant és també ell mateix, de manera que rep els afectes del sacrifici i adquireix un caràcter de gràcia especial i/o de sortida d’un estat de pecat. Però aquest sacrifici irradia, a més i sobretot, en benefici de tota la comunitat de creients. El sacrifici no és gratuït, se n’espera un gran benefici i es fa en interès de la comunitat, de l’islam.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *