Algun cap calent convergent va gosar publicar que l’Estatut
aprovat pel Parlament el 30-S era el "Estatut Artur Mas". Un apel·latiu
força discutible per diverses raons, però en definitiva, un bon text, que jo hauria
votat ara mateix. Malauradament, aquell qui en reclamava la paternitat absoluta,
l’ha deixat desfigurar tant, que no només no s’assembla gens al seu pressumpte
progenitor, sinó que és clavadet a cert polític espanyol empadronat a
Extremadura. Tant, que no cal fer-li la prova de l’ADN.
I no és que ho digui jo. Algú tan poc sospitós
d’anticonvergent com Joan Oliver, després de clamar al cel durant mesos per la
"clau de la caixa", reconeix que "no cal un Estatut per a això".
En Piqué, que fa dos dies no salvava ni les cobertes del text estatutari, acaba
trobant coses acceptables al pacte Zapatero-Mas. Però la cirereta ens la posa, és
clar, Rodríguez Ibarra. El mateix que s’excitava tant amb el text del 30-S que
va acabant patint un infart, ara troba que el pacte Zapatero-Mas el deixa
"francament content", perquè reconeix que tots els punts bàsics s’han
suprimit.
Per si la lectura ràpida no hagués estat suficient, aquestes
declaracions m’han acabat de confirmar que aquest pacte a dues bandes és una
estafa. I és que hi ha una regla que no falla mai en les relacions
Catalunya-Espanya. Si els espanyols s’empipen, és que Catalunya avança. Si no
s’immuten o, pitjor, estan contents, és que ens han fotut la cartera i no ens
n’hem adonat.
Per aquest motiu, jo no puc votar un text que a Rodríguez Ibarra el deixi content.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De la Cope-borroka.
Han cedit a una manera de fer oposició antidemòcratica, amb el tot val que descobrire l’any 1.996, fins les mentides i la cara de Poker, per mantenir l’Estat franquista.
No són democràtes. Ha triomfat el “pasteleo”.
Consisteix en que uns sacsegen l’arbre de l’autogovern i són castigats i menyspreats, i altres s’emporten la legimitat i els fruits.
Consisteix en que “quien más puso, más perdió i menos arreplegó”.
La igualitat és que ningú guanya, ni per una vivenda digna, sols treballant dignament. Si no és mitjançant el “mangoneo” o tocant la lluminària.
Consisteix en que uns sacsegen l’arbre de l’autogovern i són castigats i menyspreats, i altres s’emporten la legimitat i els fruits.
Consisteix en que “quien más puso, más perdió i menos arreplegó”.
La igualitat ha esdevingut en que ningú guanya, ni per una vivenda digna, sols treballant dignament. Mentre els que mitjançant el “mangoneo” s’ho en porten tot.
Quant els que te que amansar es te dins de casa.
Tal i com canta l’apreciat Raimon…
DIGUEM NO. DIGUEM NOOOOOOOO!
AQUEST NO ÉS EL NOSTRE ESTATUT!
Iper tant, jo votaré que NO!
Si negocies amb ells, sempre perds i en el improvable cas que puguessis guanyar, surten el matons i et foten els calers.
Els francesos van saber tombar la xapusera Constitució Europea que un francès havia creat. Ara els catalans tombarem un estatut espanyolitzat que els "catalans" de CiU ens han endinyat.
No us preocupeu. Ara vé lo divertit.