ambFilosofia

Hi ha qui confon la república democràtica amb el mercat polític i no són capaços de sortir del marc ideològic d’aquest mercat polític. En el mercat polític, els partits polítics esdevenen empreses polítiques i no hi ha cap concepte de bé comú més enllà del mercat polític de les majories electorals. Ni cal el concepte de Bé, perquè els mecanismes del mercat el proporcionen automàticament, tant en l’àmbit econòmic com polític. Però això és un sistema liberal, no una república democràtica.

Si anem als clàssics republicans del segle XVIII, Rousseau o Kant, trobem tota una altra cosa. No hi trobem la confusió del bé amb la voluntat de la majoria, sinó que precisament el problema fonamental de la república és la realització del Bé. Que per Rousseau és la voluntat general i per Kant la voluntat pura.

Rousseau: «Hi ha sovint molta diferència entre la voluntat de tots i la voluntat general: aquesta darrera només considera l’interès comú; la primera té en compte l’interès privat i és, únicament una suma de les voluntats particulars»

Kant:«Actua com si la màxima de la teva acció hagués d’esdevenir, per la teva voluntat, una llei natural general»

Aleshores el problema d’una república democràtica és construir aquesta voluntat general o pura. Una democràcia liberal que oblida aquesta voluntat pot esdevenir un despotisme (per exemple el Reino de España i una tendència general dels estats europeus actualment).

La democràcia és el millor instrument per a construir la voluntat general. La voluntat general és el sobirà, a ella tots ens sotmetem lliurement, llavors tenim la república democràtica; però si no es construeix la voluntat general, qui ha de tenir la sobirania? a qui ens podem sotmetre lliurement?.

Tot partit polític realment democràtic ha de tenir com a objectiu la seva participació a construir aquesta voluntat general. La CUP afirma implícitament, a través d’expressions com «governem-nos», «poder popular», «la decisió a l’assemblea», la seva decisió a construir aquesta voluntat general.

Igual com en l’àmbit científic tenim teories científiques que resulten de la confrontació pública de les diverses hipòtesis proposades i sotmeses a comprovació rigorosa; en l’àmbit polític d’una república democràtica, els diversos grups polítics haurien de representar les diverses hipòtesis en comprovació, a través del lliure debat polític, la lliure organització de les diverses sensibilitats i les diverses accions de govern, per construir la voluntat general.

Ara bé, el que s’ha vist en l’assemblea del 27D és que actualment dins la CUP conviuen dues hipòtesis de treball que tendeixen a no poder-se desenvolupar plegades, de manera que cadascuna en particular hauria de demostrar per separat la seva vàlua en la construcció de la voluntat general.

El moment clau en què això va aparèixer en tota la seva cruesa va ser després de la segona votació, quan la mesa va comunicar els resultats. Els partidaris de l’opció del NO, guanyadora per molt poc, van aplaudir com havien fet anteriorment després de la primera votació, mentre els partidaris de l’opció del SI es van mantenir en silenci. Però aquesta segona vegada el silenci es va trencar, els crits d’independència van agafar força, però lluny de convertir-se en un crit unànime d’independència, les veus de l’altre sector és van alçar amb crits de «anticapitalistes» com a resposta als qui cridaven «independència». Finalment, en saber-se el resultat final d’empat del Sí i del No, els crits d’independència van ser seguits només per una part dels assistents, mentre apareixien alguns xiulets.

Davant d’aquests fets, és una necessitat que la gent de la CUP es plantegi seriosament la seva contribució a la voluntat general, ja que aquesta situació esdevé insostenible i, si es manté, resulta preferible avançar cap a un divorci d’ambdues hipòtesis, de manera que cadascuna pugui desenvolupar la seva força, la seva veritat i la seva contribució a la voluntat general.