Fer veure que es fa alguna cosa per contenir el canvi climàtic.
El 1992 es va signar la Convenció marc sobre canvi climàtic (UNFCCC) . A partir de llavors, les emissions anuals de CO2 van créixer vertiginosament, el creixement d’emissions va passar de 22.5 gigatoneladas el 1992 a 36.3 gigatoneladas el 2013. La concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha arribat avui a les 400ppm, quan el 1850 era de 280 parts per milió, ppm.
El nou acord que s’està negociant actualment, rebrà el nom de Protocol de París i ja es coneix el text. El seu component més important seran els compromisos nacionals de reducció d’emissions. Aquestes reduccions seran determinades per cada país, independentment i de manera voluntària. D’aquesta manera es trencarà definitivament amb l’esquema que animava l’ara difunt Protocol de Kyoto: ja no hi haurà metes obligatòries determinades a nivell internacional en funció de l’objectiu global a assolir.
A partir d’aquí, la reducció necessària de les emissions, que seria de 55 gigatonelades anuals per aconseguir contenir les concentracions de CO2 en les 450 ppm, cosa que permetria contenir l’increment global de temperatures en els 2 graus, fracassarà. Aquest fracàs comportarà, segons els models científics, el descontrol del clima del planeta, la impossibilitat de fer front a les conseqüències d’aquest descontrol i la possible desaparició de l’espècie humana del planeta, o almenys situacions semblants a les de la pesta negra a l’Edat mitjana, on a Catalunya, per exemple, van morir els 2/3 de la població.
La nostra generació està continuant els preparatius per les més grans matances de la història de la humanitat.