ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Les dificultats en les negociacions entre JxSí i la CUP són objectives i no deriven d’una mala fe dels seus actors.

Aquestes dificultats tenen a veure amb el problema de les contradiccions i la dialèctica. N’hem parlat tant a Eh CUP!! eh CDC!! que no ens trobem en el dilema del gallina. com a Les dificultats d’un acord CDC – CUP.

Suposarem un exemple tècnic per exemplificar-lo i treure-li una carga emocional que sovint no ens deixa pensar racionalment. Suposem que volem obtenir un bon vi, diem-ne I.

Per obtenir aquest bon vi (I) determinem, després d’àmplis estudis, que calen dues condicions, deim-ne GS (gir social) i GU (govern unitat independentistes). Ara bé, per obtenir GS cal (¬M) reduir al mínim la presència en lloc destacadíssim del factor M ; però per obtenir GU cal (M) la presència en el lloc més destacat del factor M.

És a dir, tenir present els aspectes p, q, r, s de la realitat ens porta a afirmar ¬M per obtenir I; però tenir presents els aspectes a, b, c, d de la realitat ens porta a firmar M per obtenir I. Tanmateix la realitat està formada tant per p, q, r, s com per a, b, c, d. Per tant, tenim M i ¬M. I aquesta és una contradicció objectiva, no inventada, derivada d’un objectiu complex que comporta una diversitat de condicions.

Ara bé, no per això renunciaríem al bon vi. Segurament, li donaríem voltes i voltes i finalment trobaríem una solució superadora de la tesi i l’antítesi, la síntesi. I una mica d’optimisme: a Hegel, fins i tot, la síntesi ens portaria a un vi d’una qualitat de nivell superior i insospitada abans de la crisi.

Quins són aquests aspectes p, q, r, s … a, b, c, d de la realitat? Tenen punts de contacte? Fins a quin punt demanen M o ¬M?

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coneixement, Política, Realitat per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent