ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 18 d'agost de 2015

Amb quines armes ens guanyarà el govern de Madrid?

Només pots arribar a la independència amb una insurrecció o comptant amb l’estat.
Suposarem que no pots comptar amb l’estat espanyol, només queda la insurrecció.
Fixeu-vos que mentre a Catalunya estem parlant sobre com volem el nou estat a Madrid parlen de com guanyar l’enfrontament, de mesures de força per derrotar-nos. Allà es preparen pel cas d’insurrecció, de la resta ni en parlen. I és evident que tota la resta depèn del triomf o no de la insurrecció que no estem preparant, i ells si estan pensant com afrontar.
Quan els estats han cedit el poder del diner al BCE i través d’ell al capital financer, als “mercats”, una insurrecció avui dia dins la UE com es desenvolupa,?
En tenim un exemple proper, el cas de Grècia. Molt diferent econòmicament al de Catalunya, però, finalment, un cas d’enfrontament amb el capital financer. Quina ha estat la gran arma per sotmetre la voluntat del poble grec? El control del diner a traves del BCE i l’ELA, les sigles en anglès de “suport per a una liquiditat d’emergència” (emergency liquidity assistance). El bloqueig de l’ELA per part del BCE va ser l’arma que va impedir que els ciutadans grecs poguessin accedir als seus propis diners i als seus estalvis per haver-se atrevit el seu govern “sobirà” a convocar un referèndum sobre l’austeritat. D’una altra manera, però crec que és això el que passara a Catalunya si el seu Parlament i el seu govern s’atreveixen a proclamar al independència.
Grècia ens demostra que la batalla avui, a la UE, es lliura a través del control del diner. És urgent a Catalunya estudiar un pla B per combatre en aquesta contesa. Potser podríem començar per estudiar el que va dissenyar l’ex-ministre de finances grec i un dels millors economistes actuals, Yanis Varoufakis, per fer front a l’atac dels amos del diner, ja que enceta la reflexió sobre les armes de què disposa qualsevol poble que es vulgui enfrontar al poder que dóna avui dia el diner. En el cas grec controlat per Alemanya i els seus aliats, en el nostre cas controlat per Madrid.
Imaginem que el Parlament i la Generalitat proclamen la independència, es necessitaran diners, s’haurà de cridar a la desobediència fiscal respecte Madrid i a la obediència respecte Barcelona.
Probablement només una part de la població seguira aquesta crida. I respecte a aquests que hagin seguit la crida, Madrid exigirà els pagaments amb multes i els declararà morosos i intentarà imposar l’embargament dels seus comptes corrents. Què creieu que farà La Caixa? I el Banc de Sabadell? I el BBVA? I el Santander?. Doncs, embargar els comptes. Madrid haurà guanyat.
Si no pensem i preparem les armes per fer front a aquesta situació haurem perdut.



  1. Molt interessant aquesta reflexió. Penso que efectivament el govern de Madrid llençarà les ordres d’embargament i la majoria de bancs les executaràn.
    si pensem que serà aixi, es bastant clar que alguns petits bancs i caixes, poden veure una gran oportunitat de creixement si un cop declarada la independència i quan persones, entitats i empreses comencin a fer pagaments a la hisenda catalana, informen a la opinió pública que ” degut a la nova situació política no s’executaran embargaments per impagaments a cap de les administracions públiques en litigi, ni de la catalana ni de l’espanyola”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent