ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Arxiu de la categoria: Coneixement

CEO 2018.1, encreuament posicionament identitari amb social

0
Publicat el 16 de maig de 2018

Fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:

CT, català; CM, català moderat; MEC, espanyol moderat; ES, espanyol; NS, no ho sap.

ER,esquerra; EM, esquerra moderada, CN, dreta moderada; DT, dreta; NS, no ho sap.

Considerem els que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme (tant espanyols com catalans) com espanyol moderat, ja que aquestes caselles són la font principal dels partits espanyolistes. Igualment considerem els que es donen un 5 entre esquerra i dreta (ni de dretes ni d’esquerres) com dreta moderada, ja que aquestes caselles són la font principal dels partits de dretes. Per exemple, el partit més votat de la casella 5,5 és C’s.

Posicionament identitari-social

Aplecs

2016.T

2017.1

2017.2

2017.3

2018.1

frq

Frq ac

frq

Frq ac

frq

Frq ac

Frq

Frq ac

frq

frq ac

CTxDT

1,82

1,82

1,8

1,8

2,07

2,07

2,14

2,14

1,92

1,92

CTxCN

4,18

6

5

6,8

5

7,07

6,6

8,74

6,32

8,24

CTxEM

10,78

16,78

9,4

16,2

10,27

17,34

12,2

20,94

14,21

22,45

CTxER

3,91

20,69

4,93

21,13

3,13

20,47

4,58

25,52

5,26

27,71

CTxNS

0,53

21,22

0,73

21,86

0,67

21,14

0,92

26,44

0,35

28,06

CMxDT

2,22

23,44

2

23,86

2,07

23,21

1,63

28,07

1,98

30,04

CMxCN

6,33

29,77

5,87

29,73

5,93

29,14

5,38

33,45

4,59

34,63

CMxEM

15,4

45,17

14,13

43,86

13,67

42,81

13,96

47,41

13,15

47,78

CMxER

2,09

47,26

1,93

45,79

0,93

43,74

1,99

49,4

2,73

50,51

CMxNS

0,6

47,86

1,2

46,99

1

44,74

0,55

49,95

0,33

50,84

MECxDT

3,07

50,93

3,27

50,26

2,8

47,54

2,61

52,56

2,46

53,3

MECxCN

15,02

65,95

14,93

65,19

14,33

61,87

14,21

66,77

13,17

66,47

MECxEM

12,47

78,42

11,13

76,32

12,93

74,8

10,84

77,61

11,27

77,74

MECxER

2,24

80,66

1,93

78,25

2

76,8

1,68

79,29

2,46

80,2

MECxNS

2,24

82,9

2,33

80,58

3,87

80,67

3,42

82,71

3,57

83,77

ESxDT

3,09

85,99

4,07

84,65

4

84,67

3,85

86,56

2,72

86,49

ESxCN

5,04

91,03

5,47

90,12

4,07

88,74

4,31

90,87

4,42

90,91

ESxEM

3,98

95,01

4

94,12

5,13

93,87

3,99

94,86

1,43

92,34

ESxER

0,87

95,88

1

95,12

0,87

94,74

0,65

95,51

0,59

92,93

ESxNS

1,04

96,92

1,93

97,05

2,47

97,21

1,99

97,5

1,82

94,75

NSxDT

0,18

97,1

0,2

97,25

0,13

97,34

0,07

97,57

0,05

94,8

NSxCN

0,36

97,46

0,4

97,65

0,53

97,87

0,62

98,19

1,08

95,88

NSxEM

0,96

98,42

1,07

98,72

0,93

98,8

0,68

98,87

2,26

98,14

NSxER

0,44

98,86

0,53

99,25

0,33

99,13

0,33

99,2

0,83

98,97

NSxNS

1,13

99,99

0,73

99,98

0,87

100

0,81

100,01

1,04

100,01

Total

99,99

99,98

100

100,01

Veiem un comportament oscil·latori. En l’últim baròmetre hi ha un 50,84% que es consideren més catalans que espanyols, un 43,91 % més espanyols i un 6,25% no ho sap. És de fer notar que en l’últim baròmetre la casella majoritària és la CTxEM, és a dir, només catalans d’esquerra moderada.

Podem ordenar-ho de major a menor, agrupant tot el 2017.

Aplecs

frq2016.T

Aplecs

Frq2017.T

Aplecs

Frq2018.1

CMxEM

15,4

MgxCN

14,36

CTxEM

14,21

MgxCN

15,02

CMxEM

13,99

MgxCN

13,17

MgxEM

12,47

MgxEM

11,48

CMxEM

13,15

CTxEM

10,78

CTxEM

10,79

MgxEM

11,27

CMxCN

6,33

CMxCN

5,86

CTxCN

6,32

ESxCN

5,04

CTxCN

5,69

CTxER

5,26

CTxCN

4,18

ESxCN

4,5

CMxCN

4,59

ESxEM

3,98

ESxEM

4,36

ESxCN

4,42

CTxER

3,91

CTxER

4,26

MgxNS

3,57

ESxDT

3,09

ESxDT

3,87

CMxER

2,73

MgxDT

3,07

MgxNS

3,14

ESxDT

2,72

MgxER

2,24

MgxDT

2,88

MgxDT

2,46

MgxNS

2,24

CTxDT

2,1

MgxER

2,46

CMxDT

2,22

ESxNS

2,07

NSxEM

2,26

CMxER

2,09

CMxDT

1,94

CMxDT

1,98

CTxDT

1,82

MgxER

1,87

CTxDT

1,92

NSxNS

1,13

CMxER

1,57

ESxNS

1,82

ESxNS

1,04

CMxNS

0,92

ESxEM

1,43

NSxEM

0,96

NSxEM

0,88

NSxCN

1,08

ESxER

0,87

ESxER

0,83

NSxNS

1,04

CMxNS

0,6

NSxNS

0,83

NSxER

0,83

CTxNS

0,53

CTxNS

0,78

ESxER

0,59

NSxER

0,44

NSxCN

0,51

CTxNS

0,35

NSxCN

0,36

NSxER

0,39

CMxNS

0,33

NSxDT

0,18

NSxDT

0,14

NSxDT

0,05

Total

99,99

Total

100,01

Total

100,01

Finalment podem fer l’encreuament del Posicionament identitari amb el social, tot obtenint per cada casella el nombre de casos, el % en la fila, el % la columna, el % sobre el total:

Posicionament identitari * Posicionament social [recompte, fila %, columna %, total %].

Posicionament identitari Posicionament social
NS/NC Dreta Centre Esq mod Esq rad Total
NS/NC 15,55 ,76 16,10 33,82 12,46 78,68
19,76% ,96% 20,46% 42,98% 15,84% 100,00%
14,63% ,55% 3,64% 5,34% 7,01% 5,26%
1,04% ,05% 1,08% 2,26% ,83% 5,26%
Espanyol 27,21 40,75 66,20 21,35 8,86 164,36
16,56% 24,79% 40,27% 12,99% 5,39% 100,00%
25,60% 29,80% 14,96% 3,37% 4,99% 10,98%
1,82% 2,72% 4,42% 1,43% ,59% 10,98%
Esp Mod 53,36 36,84 197,10 168,66 36,80 492,76
10,83% 7,48% 40,00% 34,23% 7,47% 100,00%
50,20% 26,95% 44,53% 26,64% 20,72% 32,93%
3,57% 2,46% 13,17% 11,27% 2,46% 32,93%
Cat Mod 4,87 29,66 68,66 196,70 40,86 340,75
1,43% 8,70% 20,15% 57,73% 11,99% 100,00%
4,58% 21,69% 15,51% 31,07% 23,00% 22,77%
,33% 1,98% 4,59% 13,15% 2,73% 22,77%
Català 5,30 28,72 94,55 212,61 78,65 419,82
1,26% 6,84% 22,52% 50,64% 18,73% 100,00%
4,98% 21,01% 21,36% 33,58% 44,28% 28,06%
,35% 1,92% 6,32% 14,21% 5,26% 28,06%
Total 106,28 136,72 442,60 633,14 177,64 1496,38
7,10% 9,14% 29,58% 42,31% 11,87% 100,00%
100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
7,10% 9,14% 29,58% 42,31% 11,87% 100,00%

CEO 2018.1 una mostra altament esbiaixada cap a l’espanyolisme

0

Com explicar la forta caiguda del suport a la independència en l’última enquesta del CEO?

Hem vist que no era a causa dels grups d’edat, com ha succeït algunes vegades.

Anem a veure el baròmetre del 2017.3, d’octubre, on el suport a la independència s’enfilava al 48% i comparem-lo amb el del 2018.1 on el suport a la independència es queda en el 40%. Suposant que en tres mesos la persona no canvia el seu posicionament identitari, l’explicació és molt simple: s’ha preguntat a un percentatge més elevat de persones que es consideren tant o més espanyoles que catalanes.

Heus aquí els percentatges pel 2018.1:


I pel 2017.3:

En la mostra del 2018.1 els que es consideren tant o més espanyols que catalans són els 56,6%.
En la mostra del 2017.3 els que es consideren tant o més espanyols que catalans són els 44,8%.

És ben trist que els baròmetres del CEO no siguin fiables i no permetin directament extreure conclusions.

Independència i grups d’edat CEO 2018.1

0

Com habitualment, donat el diferent posicionament dels grups d’edat respecte a la independència de Catalunya, primer de tot anem a veure que l’actual baròmetre no presenta diferències significatives respecte aquests grups d’edat:

El gràfic:

La caiguda en el recolzament al és deguda fonamentalment als grups d’edat de 25 a 34 anys i de 50 a 64 anys amb una caiguda de 13,32 i 15,44 punts respectivament. Els baròmetres abans de les retallades es feien amb mostres de 2000 persones, en aquest la mostra ha estat 1200 persones, menys d’aquest nombre ja no es consideren fiables. Caigudes tan grans en tan poc temps resulten difícils d’explicar.

Ja vam explicar el caràcter oscil·latori del posicionament respecte a una qüestió de conseqüències incertes com és la independència: Independència i moda. I vam situar la mitjana al voltant del 46% i la vall en el 41%. S’ha superat la vall que proposàvem. Els temps polítics s’han accelerat. Si aquest decrement del recolzament a la independència no és real i només producte oscil·latori, en el proper baròmetre hauríem d’observar un increment important del recolzament al .

Si és real, caldrà buscar la resposta en els esdeveniments de novembre-desembre-gener.

 

Esquerra-dreta i procés

0

El procés cap a la República va acompanyat d’un desplaçament cap a la dreta de l’electorat català?

Anem a veure-ho agafant les enquestes del CEO:

Separarem espanyolistes de catalanistes. Això divideix la societat catalana per la meitat 50% i 50%. Considerarem espanyolistes aquells que es donen de 0 a 5 entre espanyolisme i catalanisme, i catalanistes aquells que es donen de 6 a 10. Compararem els seus resultats respecte l’eix social: de 0 (esquerres) a 10 (dretes), examinant la mitjana. Heus aquí el quadre:

Posicionament social. Mitjana (0-10, e-d)

data

Espanyolista

Catalanista

2015.1

4,39

3,65

2015.2

4,15

3,54

2015.3

4,38

3,47

2016.1

4,29

3,48

2016.2

4,27

3,36

2016.3

4,15

3,5

2017.1

4,39

3,44

2017.2

4,26

3,65

2017.3

4,39

3,43

En un gràfic:


Aquells que es defineixen com a catalanistes es situen al voltant del 3, clarament d’esquerres, però aquells que es defineixen com a espanyolistes es situen al voltant del 4 prop del 5, i el 5 és el punt on es situa el gruix del vot als partits de dretes.
A més si hi posem la recta de regressió, observem un lleuger desplaçament cap a la dreta de l’espanyolisme (0,0035) i un lleuger desplaçament cap a l’esquerra del catalanisme (-0,00983).
Ja havíem afirmat que l’espanyolisme és el problema. Faig la hipòtesi que l’espanyolisme és un nacionalisme, per això entenc un isme que fusiona les tres dimensions sociològiques: estat (grup amb capacitat d’acció), cultura (comunicació i xarxa) i nació (definició de l’individu i sobirania).
Aquest nacionalisme es construeix històricament. I s’enfronta a dues grans lacres respecte les quals no ha passat pàgina: una, la conquesta d’Amèrica; dues, la inquisició, Trento i les guerres de religió.

Hauríem de comprovar com la solució «conquesta» continua sent una sortida reaccionaria per les seves lluites de classe, i que la mentalitat de la Inquisició i els autos de fe es reprodueix en el 155 i la judicatura. Com afrontar aquest nacionalisme? quins elements trobem a la mateixa cultura espanyola per fer front a l’espanyolisme?.

CEO 2017.3 i grups d’edat

0

Donat el diferent posicionament dels grups d’edat respecte a la independència de Catalunya, primer de tot anem a veure que l’actual baròmetre no presenta diferències significatives respecte aquests grups d’edat:

Grups d’edat

2016.T

2017.1

2017.2

2017.3

De 18 a 24 anys

7,69%

7,80%

7,67

7,5

De 25 a 34 anys

14,11%

13,14%

13,13

13,1

De 35 a 49 anys

29,67%

29,60%

29,47

29,3

De 50 a 64 anys

23,69%

24,33%

24,53

24,5

Més de 64 anys

24,84%

25,13%

25,2

25,6

Aquest últim baròmetre, doncs, presenta uns grups d’edat encara més decantats cap els grups de més edat i, per tant, més advers per les posicions independentistes. Anem, doncs, a analitzar les dades d’aquest últim baròmetre.

Primer, anem a veure l’encreuament entre els grups d’edat i el Sí a la independència, en percentatges:

Grups d’edat

Sí_2016.T

Sí_2017.1

Sí_2017.2

Sí_2017.3

De 18 a 24 anys

52,89

45,30

41,74

52,14

De 25 a 34 anys

53,39

43,65

41,62

51,88

De 35 a 49 anys

49,59

46,85

42,31

46,74

De 50 a 64 anys

44,09

44,11

41,03

54,76

Més de 64 anys

37,03

41,38

39,15

42,42

45,96

44,27

41,07

48,68

El gràfic:


Hi ha creixement del vot independentista a tots els grups d’edat i és especialment significatiu en la franja de 50 a 64 anys. És també a remarcar que en el grup més advers, el grup de més de 64 anys, el recolzament és en tots els baròmetres del 2017 superior al 2016. S’hauran de fer ulteriors anàlisis.

Ja vam explicar el caràcter oscil·latori del posicionament respecte a una qüestió de conseqüències incertes com és la independència: Independència i moda. I vam situar la mitjana al voltant del 46%. Segur que en l’increment actual hi intervé aquest caràcter oscil·latori. Si, a més, hi ha un increment real d’aquest recolzament a la independència, en el proper baròmetre hauríem de continuar observant un increment important.

Un compromís històric (2)

1

Penso que un projecte d’hegemonia sobiranista-catalanista calcat als dels comuns, identitàriament transversal, amb una sola força política que articula la diversitat i un moviment confós amb la força política, no és convenient ni desitjable. Intentarem explicar perquè.

Ja vam explicar en un altre apunt la diferència entre estat, cultura i nació. Pertanyen a dimensions socials diferents: la capacitat humana de formar grups d’acció (estats, empreses, equips, parelles,…), la capacitat humana de construir xarxes per les quals circula la comunicació i la informació (cultures, classes socials, públics, mercats,…), la capacitat humana d’unir, en el marc d’un territori, grups i xarxes en un projecte comú i cohesionat (nacions, tribus, polis,…). Catalunya és clarament multicultural: hi ha gent que és culturalment espanyola, catalana, xinesa, marroquí,…..També és una societat dividida en classes socials. Es tracta que des de aquesta diversitat cultural i social es vulgui confluir en un projecte comú i cohesionat al qual es dona la sobirania (nació), i a partir d’aquí la construcció de la capacitat d’actuació col·lectiva organitzada (estat). Hi poden haver sobre un territori moltes cultures i classes socials, però no hi poden haver dues nacions, la gent que comparteix un territori no pot donar la sobirania sobre el territori a dos col·lectius diferents. Parlar de nació cultural és barrejar dimensions socials diferents i negar la diversitat cultural. El fet de tenir jo una determinada identitat cultural no m’impedeix decidir compartir amb altres identitats culturals la construcció d’un projecte comú sobre un territori, que respectarà la diversitat cultural, al qual concedeixo la sobirania.

Aquesta sobirania és poder, poder sobirà real sobre un territori, cosa que no treu que des de la sobirania es decideixi sotmetre lliurament totes les lleis derivades d’aquesta sobirania als drets humans, declarant il·legal qualsevol llei que els vulneri: és l’estat de dret. Quan des del bàndol unionista es diu que en un estat de dret el Parlament no pot aprovar lleis racistes, hi estem totalment d’acord, i afegim que el Parlament espanyol tampoc pot aprovar lleis contra els drets fonamentals, contra el dret d’autodeterminació de Catalunya.

La qüestió seria, doncs, en el marc d’una nació catalana multicultural, apropar gent culturalment espanyola (i d’altres), els que es donen en l’enquesta un 5 o més d’espanyolisme, a un projecte de nació catalana que es vol dotar d’estat. El model pot ser una ampliació del model del moviment independentista: Diversitat de partits polítics que articula les diverses sensibilitats socials i identitàries, moviment social comú, però no confós amb els partits polítics, i pacte polític entre partits. El pas avui en aquests sentit seria incorporar al moviment Podem-Catalunya i EUIA i buscar un pacte polític.

Si això es comença a produir, aleshores, en els aplecs de població que corresponen a aquestes opcions augmentarà el valors de les variables legitimitat-referèndum i greuge-percebut.

Discutirem una nova assignació de valors al Pronostic1-O considerant aquestes possibilitats i altres esdeveniments que s’estan produint.

Un compromís històric (1)

0

Aquesta reflexió neix d’una anàlisi per determinar les variables «legitimitat-referèndum» i «greuge-percebut», corresponents al programa per fer el pronòstic de vot del 1-O, a partir del mosaic de la població catalana que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social.

Aquesta és la distribució del vot dins el mosaic que es corresponia al 27S. Està construïda adjudicant les caselles segons la intenció de vot majoritària i respectant els resultats que es van donar:


Com veieu hi ha una clara divisió: aquells que es donen més d’un 5 en catalanitat van votar, d’esquerra a dreta: Cup, JxS o Unió; aquells que es donen un 5 o menys de catalanitat van votar CSQP, PSC, C’s o PPC.
Si ara fem la mateixa operació pels resultats de les generals del 20D la distribució és la següent:


On posa Podem volem dir ECP. El fet notable és el desplaçament cap al costat catalanista de ECP: és una força transversal (l’única) que fa recular fins i tot a ERC. Fixeu-vos que la diversitat és només respecte de l’eix identitari no sobre el social.

Aquesta anàlisi em portava a afirmar en l’apunt És possible un acord amb el món dels comuns?, que l’acord era possible amb CSQP, però no amb ECP, ja que el projecte d’aquests últims era d’invasió de l’espai independentista. L’anàlisi és correcta si considerem la base social, però és erroni si mirem el projecte, ja que CSQP pretenia també ocupar l’espai catalanista (sense aconseguir-ho). Si en aquell apunt substituïm el nom CSQP per Podem-Catalunya, avui, l’anàlisi amb el posicionament de Podem-Catalunya s’està demostrant certa.

Vam analitzar amb detall la composició del bloc proposat per ECP aquí: Comuns contra ERC. La lluita per l’hegemonia. Déiem que aquest bloc de ECP girava al voltant de l’aplec l’Espanyolisme moderat / Esquerra moderada que no era la minoria majoritària dins el bloc. Això comportava dos problemes per ECP: que una solució catalana quedava subordinada a una solució espanyola i que els aplecs satèl·lits tindrien prou força per enfrontar-se a l’aplec central. Avui estem assistint a la descomposició del projecte: diria que han perdut bona part de l’ala catalanista, i que els aplecs que es donen un 5 o menys de catalanitat també s’estant descomponent orientant-se cap a posicions lerruxistes o cap a les posicions de Podem-Catalunya.

Ara bé, ERC no aconsegueix construir un bloc identitàriament transversal sota hegemonia sobiranista-catalanista. És possible un bloc així que obriria el camí al triomf definitiu del sobiranisme i a un projecte de radicalitat democràtica i social?

Ho discutirem en un proper apunt.

Aplicació per calcular els resultats de l’1 d’octubre.

0

## QUÈ ÉS AIXÒ?

Un programa-aplicació fet amb NetLogo que intenta predir els resultats de l’1 d’octubre. El teniu aquí www.ambfilosofia.net/filosofia/netLogo/pronostic1O_2.html

Utilitzant dades extretes de les enquestes del CEO, aquest program va predir correctament els resultats del 9N, vegis Pronòstic vot 9N. Intentarem a partir d’ell predir ara els resultats de l’1 d’octubre. El programa és dinàmic, juga amb diverses variables, els valors de les quals es poden anar modificant segons canvien els esdeveniments, i intenta examinar com aquests diversos factors afecten la decisió de vot individual cara al referèndum de l’1 d’octubre.

Factors que hi intervenen:

Temor (en contra) i enuig (a favor): determinats pel propi usuari a través dels botons lliscants greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe.

Balanç Costos-Beneficis de la independència segons grups d’edat: determinat per botons lliscants.

Posicionament identitari, català-espanyol, dels grups d’edat segons enquesta CEO d’abril 2017. Posicionament social, dretes-esquerres, dels grups d’edat segons enquesta CEO d’abril 2017

Correlació esquerra-sobiranisme: determinat per boto lliscant pel propi usuari. Correlació dreta-unionisme: determinat per boto lliscant pel propi usuari.

El programa ens permet examinar els efectes particulars de les diverses variables sobre el conjunt. Finalment en propers apunts donarem diverses adjudicacions de valors a les variables i examinarem el resultat. Finalment farem una previsió pel 1-O.

## COM FUNCIONA

A través del botó [setup] sorgeix la situació derivada dels valors de les variables.

El programa fa una distribució de 1000 individus entre unionistes (blaus, vot -1), independentistes (vermells, vot 1) i abstencionistes (verds, vot 0) segons els següents criteris:

Establim nivells d’enuig i temor a partir de les variables: greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe situats entre 0-10

Establim un nivell d’enuig donat per: enuig = greuge-percebut * legitimitat-referèndum

Establim un nivell de temor donat per: temor = aversió-risc * probabilitat-catàstrofe.

Adjudiquem grups d’edat als agents segons proporció IDESCAT.

Adjudiquem valors, mitjana i desviació de posicionament identitari i social segons CEO abril 2017 (0 català – 10 espanyol), (0 esquerra – 10 dreta), a grups d’edat.

Donem a cada agent un valor segons la distribució normal a partir de la proporció corresponent de cada component (temor-enuig, interès, posicionament identitat, posicionament social) adjudicada anteriorment a cada grup d’edat .

Calculem pros-contres per agent en l’escala 1 a -1. Si pros-contres > 0,15, l’agent és independentista, si pros-contres < -0,15. és unionista, entre aquest dos valors s’absté. Aquest valor de 0,15 està ajustat a fi que doni el NS/NC de la pregunta del baròmetre “Vol independència?”. Després afegim a l’abstenció aquells que volen Si o No però afirmen que s’abstindran en un referèndum sobirà.

Amb el boto [go] el model evoluciona en el temps (ticks)

Mirem la intenció de vot dels veïns. cada subjecte pot tenir fins a 8 veïns. Sumem el vot dels 8 veïns. Si hi ha una majoria de veïns que voten una alternativa, el subjecte canvia el vot a aquesta alternativa, si els contres no superen els pros en més d’uns determinats punts sobre 1.

## INSTRUCCIONS D’ÚS

Situem el botó central-superior [normal speed] a ‘slower’.

Situem el primer grup de variables (greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe) als valors entre 0-10 que vulguem examinar.

Situem el percentatge d’agents dins de cada grup d’edat que considerem que obtindrien més beneficis que costos i, al contrari, més costos que beneficis. La resta fins arribar a 100 serien aquells en què beneficis = costos.

Situem la correlació que considerem que es dóna entre posicionament d’esquerres i sobiranisme, igualment entre dretes i unionisme

A continuació engeguem.

Prémer [setup] ens dona el resultat pels valors adjudicats a les variables, prémer [go] ens dóna l’evolució. Per aturar tornem a prémer [go]. Amb “un pas” avancem pas a pas.

Podeu repetir el procés tantes vegades com vulgueu: variables, setup, go, go.

## COSES A REMARCAR

Quan fem el “setup” apareixen els resultats sense interacció social, només com a resultat dels valors de les variables. Quan fem “go” hi fem intervenir el veïnatge, llavors es decanta mes cap al Si, ja que la resta del vot, i per tant els veïns, no es homogeni i es divideix entre NO i abstenció i en aquesta suposem que una bona parts de l’abstenció és simplement desinterès o abstenció estructural.

La correlació esquerres-sobiranisme afecta mes que altres variables ja que la població catalana es declara majoritàriament d’esquerres en les enquestes del CEO.

En propers apunts analitzarem el resultat d’aplicar determinats conjunts de valors.

## COSES A PROVAR

Moveu botons lliscants, interruptors, etc. i examineu els afectes que tenen sobre l’espai i els percentatges. Què passaria si aconseguissin fer veure que la probabilitat de catàstrofe és molt alta? i si aconseguíssim assegurar més beneficis pels pensionistes?. I si els majors de 65 anys ho veiessin tots com un cost sense benefici?.

Podeu considerar segons vagin evolucionant els esdeveniments reals com evolucionen , paral·lelament, els valors de les variables, i examinar llavors les prediccions de l’aplicació.

Podeu anar-vos fent preguntes i traslladar-les a l’aplicació per veure l’efecte que tenen sobre el vot.

Quins elements de les enquestes del CEO ens permetrien determinar els paràmetres greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe, d’una manera objectiva segons els resultats de l’enquesta?. I els costos-beneficis individuals de la independència?

Una anàlisi lògica del missatge del cartell.

0

Suposarem que el cartell diu això:

«Qualsevol individu d’ideologia neofranquista serà contrari a la celebració del referèndum». Formalment, (x) (Nx →¬Fx).

Si d’aquí pretenc afirmar (x) (¬Fx →Nx), «qualsevol contrari al referèndum és un neofranquista», cometo la fal·làcia d’afirmació del consegüent. És com si de l’afirmació «si plou, el carrer està mullat» pretengués derivar que «si el carrer està mullat, plou».

És a dir, tenir ideologia neofranquista és condició suficient però no necessària per ser contrari al referèndum. En cap cas, doncs, s’afirma que sigui condició necessària.

Fins aquí l’expressió en un llenguatge formal de la causalitat. Intentem ara l’anàlisi causal mateix. Podem distingir tres casos:

Si diem que «Qualsevol individu d’ideologia neofranquista serà contrari a la celebració del referèndum», ens trobem en el primer cas en què “ser neofranquista” comparteix amb altres condicions el fet que cadascuna d’elles per separat és suficient per provocar ser contrari al referèndum.

Si tenen alguna cosa en comú o no aquestes diverses actituds, a banda de provocar el mateix posicionament, ja seria una altra discussió.

Ara bé, sembla que certs artistes i intel·lectuals precisament s’han agafat a això últim, cosa de la qual el cartell no en diu res, i han de justificar, amb una certa agressivitat, que no tenen res en comú amb d’altres condicions suficients que també provoquen el rebuig al referèndum.

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (3)

0

Hem explicat:

Anem ara a veure què triaran l’Estat i la Generalitat.

Primer anem a intentar ordenar les situacions terminals per ordre de preferència, primer de la Generalitat, després de l’Estat.

Us proposo el següent ordre de preferències de la Generalitat:

S17 ≻ S13 ≻ S5 ≻ S16 ≻ S4 ≻ S15 ≻ S12 ≻ S14 ≻ S11 ≻ S10 ≻ S3

S17 = Es realitza el referèndum amb una alta participació, guanya el Sí, DUI exitosa

S13 = Es realitza el referèndum amb una participació mitjana, guanya el Sí, DUI exitosa

S5 = L’Estat inhabilita, la Generalitat no ho accepta, conflicte de poders que guanya la Generalitat

S16 = Es realitza el referèndum amb una alta participació, guanya el Sí, DUI no triomfa

S4 = L’Estat inhabilita, la Generalitat no ho accepta, conflicte de poders que guanya l’Estat

S15 = Referèndum amb alta participació, guanya el NO, eleccions que guanya independentisme.

S12 = Es realitza el referèndum amb una participació mitjana, guanya el Sí, DUI fracassa

S14 = Referèndum amb alta participació, guanya el NO, eleccions que guanya unionisme

S11 = Referèndum amb baixa participació, guanya el Sí, eleccions que guanya independentisme.

S10 = Referèndum amb baixa participació, guanya el Sí, eleccions que guanya unionisme.

S3 = L’Estat inhabilita, la Generalitat ho accepta i marxen cap casa sense resistència.

Per l’Estat l’ordre seria exactament el contrari:

S3 S10 S11 S14 S12 S15 S4 S16 S5 S13 S17

És difícil donar les utilitats per cada jugador d’aquestes situacions terminals. El que farem és donar punts segons el lloc en la ordenació: 11 pel primer, 1 per l’últim.

Per l’Estat:

La tria de l’Estat entre E1 i E2 depèn del valor que agafin S1 i S2 per l’Estat.

El valor de S1 serà la suma dels valors de les situacions posteriors, considerant la probabilitat que es produeixin:

Situació Terminal Utilitat ordinal Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor situació anterior Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor S1
S4 5 0,8 4 H1: 4,6 0,9 4,14 5,24
S5 3 0,2 0,6
S3 11 0,1 1,1

Agafarem com a valor de S2 la suma dels valors de les situacions posteriors, considerant la probabilitat que es produeixin:

Situació Terminal Utilitat ordinal Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor situació anterior Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor S2
S10 10 0,7 7 H3: 9,7 0,1 0,97 4,79
S11 9 0,3 2,7
S12 7 0,5 3,5 H4: 4,5 0,4 1,8
S13 2 0,5 1
S14 8 0,4 3,2 H5: 6,8 0,2 1,36
S15 6 0,6 3,6
S16 4 0,4 1,6 H6: 2,2 0,3 0,66
S17 1 0,6 0,6

Donat que S1 > S2 (5,24 > 4,79), el pronòstic és que l’Estat prohibirà i inhabilitarà. Per tant la Generalitat haurà de triar entre G1 i G2, i atès que clarament G2 > G1, la Generalitat no ho acceptarà i resistirà. Però l’Estat s’imposarà, de moment, amb una probabilitat del 80%. Serà un 1934 del segle XXI i cal no oblidar que després de dos anys, el 1936, arribava el triomf del Front Popular. És molt probable que aquesta intervenció repressiva de l’Estat comporti la fi del Règim del 78 una mica més tard.

Si nosaltres podem preveure que la jugada serà fatal pel Règim, per què no ho poden preveure ells també i jugar S2?. Doncs perquè S2 tampoc assegura el Règim, tant H4 com H5 i H6 representen greus perill pel Règim. Perduts per perduts …

Tota manera, agafeu-ho aquestes previsions amb pinces, depenen força de les probabilitats assignades que són de collita pròpia, subjectives. A més, per bé que vaig endevinar els resultats del 9N, vaig fallar en el pronòstic tant del 27S com de les posteriors eleccions espanyoles.

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (2)

0

En una sèrie d’apunts, anem a desenvolupar l’arbre del joc del 1-O entre l’Estat i la Generalitat.  Ja hem analitza la branca S1, ara passem a S2.

Arbre del joc:

A S2, La Generalitat, malgrat la prohibició de l’Estat, (G3) realitza el referèndum, anem a H2. D’aquí (H2) es deriva un esdeveniment de resposta i resultat incert que anomenem una «tria de la Història». Anomenarem T3, T4, T5 i T6 les alternatives que poden resultar de la Història. T3 significarà « participació menor 20N, victòria del Sí», T4 «participació igual 20N, victòria del Sí», T5 «participació forta, victòria del No», T6 « participació forta, victòria del Sí». Aquests esdeveniments porten a S6-S9 respectivament

En cada una d’aquestes situacions, la Generalitat ja ha comunicat què farà (és raonable suposar que ho complira): eleccions autonòmiques (G4) en cas de trobar-se a S6 o S8 o DUI (G5) en cas de trobar-se a S7 o S9. Cosa que porta a les situacions H3-H6 respectivament.

D’aquestes situacions (H3-H6) se’n deriva altra vegada una «tria de la Història». En el cas de H3 i H5, el resultat d’unes eleccions autonòmiques. T7, victòria unionista; T8, victòria independentista. En el cas de H4 i H6, el resultat de la proclamació de la DUI. T9, l’Estat s’imposa a la DUI; T10, la Generalitat imposa la DUI.

Aquests esdeveniments porten a S10-S17 respectivament.

D’aquest arbre podem treure les estratègies disponibles als jugadors (l’Estat i la Generalitat):

Una estratègia és un pla complet que contempla les situacions i les decisions dels jugadors en cada situació.

Per l’Estat

Estratègia Elecció inicial Situació subsegüent
1 E1 S1 que deriva en {S3,S4,S5} segons la «tria de la Història» i Generalitat
2 E2 S2 que deriva en {S10-S17} segons la «tria de la Història» i Generalitat

Per la Generalitat

Estratègia Elecció inicial Situació subsegüent Elecció subsegüent Situació subsegüent
1 Si S1 faig G1

Si S2 faig G3

S3

{S6-S9}«tria de la Història»

{G4-G5}

 

{S10-S17}«tria de la Història»

2 Si S1 faig G2

Si S2 faig G3

{S4,S5}«tria de la Història»

{S6-S9}«tria de la Història»

{G4-G5}

 

{S10-S17}«tria de la Història»

Resulta clar que la possibilitat d’elecció tant de l’Estat com de la Generalitat es situa en les situacions inicials i que després el protagonista que decideix el resultat final és la «tria de la Història», és a dir, la gent. El protagonista d’aquest jóc seran els individus i la seva capacitat d’acció col·lectiva per decidir la «tria de la Història».

En propers apunts intentarem analitzar aquestes situacions de «tria de la Història».

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (1)

0

En una sèrie d’apunts, anem a desenvolupar l’arbre del joc del 1-O.

Considerem dos jugadors, l’Estat espanyol i la Generalitat. Comença el joc la Generalitat convocant el referèndum de l’1-O (estem a S0). L’Estat té dues opcions prohibir-inhabilitar (E1) o prohibir-no-inhabilitar (E2). En el primer cas anem a S1, en el segon a S2.

S1

A S1 la Generalitat pot acceptar-ho (G1), anem a S3, o no acceptar-ho (G2), anem a H1 (del qual deriva un xoc de trens).

A S3 resultat de G1, l’independentisme es rendeix i s’imposa l’Statu quo.

L’alternativa G2 porta a H1, del qual deriva un esdeveniment de resposta i resultat incert que podem anomenar una «tria de la Història». Anomenarem T1 i T2 les alternatives que poden resultar de la Història, T1 significarà «s’imposa l ‘Estat» i T2 «s’imposa la Generalitat» i ens trobem a S4 o S5 respectivament.

A S4 el govern és destituït i jutjat i condemnat, de moment s’imposa l’ Statu quo; però s’obre una etapa de conflictivitat social i política.

A S5 La Generalitat controla el país i s’obre la ruptura democràtica, es convoca de nou un referèndum que guanya àmpliament l’independentisme i s’inicia el procés constituent.

La branca que correspondria a S1 seria:


Evidentment el que hem anomenat, per la seva incertesa, «tria de la Història» és en realitat el resultat del combat de la nació per la sobirania. I aquí s’obriria l’anàlisi de la força del moviment independentista:

Quatre qüestions bàsiques a considerar sobre la força del moviment-procés independentista (I).
Seguirem desenvolupant l’arbre en un proper apunt i ulteriors.

«tant o més espanyols que catalans» i que, tanmateix, votarien Sí a la independència.

0

Intentarem trobar algunes característiques diferenciadores d’aquells que es consideren «tant o més espanyols que catalans» i que, tanmateix, votarien Sí a la independència.

Partim dels baròmetres del CEO del 2016. Anem a considerar una sèrie de variables on es donen uns valors diferents segons el posicionament identitari.

Variables d’opinió contingent

P9. Situació política de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)

-16

P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10)

-16

c704. Llengua pròpia (% dins l’aplec)

-16

P16A_rec TV3 (% dins l’aplec)

-16

P20b. Confiança en els polítics espanyols (0-10)

-10

P53. 0 és “cap risc” i 10 “totalment disposat/ada a riscos”?

-8

P14. Interès per la política (1 molt-4 gens)

-8

P4. Situació econòmica actual de Catalunya(1.Bona – 5.Dolenta)

-6

P12. Situació política actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

-6

P7. Situació econòmica actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

-4

P18.Insatisfacció amb actual democràcia 1-4

-4

Variables sociodemogràfiques

c100.Nascut Catalunya (% dins l’aplec)

-16

C500. Nivell màxim de formació assolida

-8

Assalariat (% dins l’aplec)

-4

Jubilat (% dins l’aplec)

-4

Q2. Grups d’edat

-4

-16 indica màxima diferència i 0 indica cap diferència segons el posicionament identitari. Els valors identitaris distribuïts segons l’eix esquerra-dreta, -16 indicaria valors contraris, respecte la mitjana de la variable, sigui quin sigui el posicionament esquerra-dreta.

Respecte a aquestes variables, anem a veure els valors mitjans que agafen en els aplecs dels espanyolistes, catalanistes, espanyolistes indepes i espanyolistes unionistes:

Variables d’opinió contingent

MitjaEsp

MitjaCat

EspIndepe

EspUnionist

P9. Situació política de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)

3,98

3,18

3,41

4,05

P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10)

2,87

5,09

4,18

2,67

c704. Llengua pròpia (% dins l’aplec)

18,46

74,34

47,02

13,14

P16A_rec TV3 (% dins l’aplec)

17,75

69,10

37,62

10,42

P20b. Confiança en els polítics espanyols (0-10)

2,82

1,87

2,27

2,83

P53. 0 és “cap risc” i 10 “totalment disposat/ada a riscos”?

5,38

6,08

5,99

5,32

P14. Interès per la política (1 molt-4 gens)

2,63

2,28

2,64

2,71

P4. Situació econòmica actual de Catalunya(1.Bona – 5.Dolenta)

3,63

3,48

3,46

3,67

P12. Situació política actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

4,12

4,47

4,25

4,11

P7. Situació econòmica actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

3,89

4,17

3,99

3,88

P18.Insatisfacció amb actual democràcia 1-4

3,05

3,15

3,14

2,99

Variables sociodemogràfiques

MitjaESp

MitjaCat

EspIndep

EspUni

c100.Nascut Catalunya (% dins l’aplec)

51,24

86,19

74,6

47,6

C500. Nivell màxim de formació assolida

5,30

6,30

5,59

5,19

Assalariat (% dins l’aplec)

33,15

37,67

40,07

31,5

Jubilat (% dins l’aplec)

31,20

27,03

22,8

33,76

Q2. Grups d’edat

3,54

3,40

3,25

3,62

Gairebé en totes les variables, hi ha una gradació clara des d’espanyolista-unionista fins a catalanista. Una excepció es troba precisament en les característiques sociodemogràfiques més destacades dels espanyolistes indepes. Entre ells hi ha més assalariats (40,07%) i menys jubilats (22,8%) que fins i tot entre els catalanistes. El nivell de formació i l’interès per la política es queden una mica enrere. El fet d’haver nascut a Catalunya, la confiança en els polítics catalans i la llengua que es considera pròpia semblen variables decisives.

Evolució del posicionament identitari i social

0

Abans d’intentar analitzar algunes característiques d’aquells que es consideren «tant o més espanyols que catalans» i que declaren que votaran Sí a la independència, potser caldria examinar si creix o no creix el nombre d’aquells que es consideren «més catalans que espanyols». Si fos el cas, el suport a la independència s’incrementaria paral·lelament.

Agafarem els baròmetres del CEO des del 2014 fins a l’últim del 2017. En una escala de 0 a 10 tenim 0 com a màxim dreta, 10 com a màxim esquerra, 0 com a màxim espanyolisme, 10 com a màxim catalanisme. Heus aquí la taula:

Baròmetres CEO

Esquerra-Dreta

Català-Espanyol

1a. 2014

6,38

6,3

2a. 2014

6,08

6,27

1a. 2015

5,99

6,27

2a. 2015

6,15

6,21

3a. 2015

6,2

6,3

1a. 2016

6,13

6,18

2a.2016

6,17

6,3

3a.2016

6,15

6,12

1a.2017

6,07

6,08

6,1466666667

6,2255555556

I el gràfic corresponent:


Així veiem que la situació es troba estabilitzada, al voltant de les mitjanes: 6,1 pel posicionament social, 6,2 pel posicionament identitari. En tot cas podríem sospitar un lleuger descens tant del catalanisme com de l’esquerra (si fem les rectes de regressió). No cal esperar grans canvis per aquesta banda.
Per tant l’increment del suport a l’independentisme, d’una manera immediata, ha de venir d’aquells que es consideren «tant o més espanyols que catalans».

Analitzem l’últim baròmetre del CEO

0
Publicat el 4 d'abril de 2017

Analitzem l’última mostra del CEO que dóna 4,26 punts d’avantatge al No sobre el Sí en la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent».

D’entrada resulta que el percentatge dels grups d’edat en la mostra i en la població real segons l’IDESCAT són diferents:

Q2. Grups d’edat fq_IDESCAT (real població) Fq_2017.1 (mostra 2017.1)
De 18 a 24 anys 8,20% 7,18%
De 25 a 34 anys 14,85% 13,13%
De 35 a 49 anys 30,89% 29,60%
De 50 a 64 anys 23,32% 24,33%
Més de 64 anys 22,73% 25,13%

I si tenim present que el vot pel NO, segons els baròmetres del 2016, és àmpliament majoritari (55,19%) entre els majors de 64 anys, els quals en la població real representen el 22,73% i en la mostra el 25,13%, això podria explicar aquest augment del No.

Anem a comprovar-ho acceptant els mateixos percentatges de vot Si/N0/Abs que dóna la mostra 2017.1; però amb els percentatges reals dels grups d’edat, segons l’IDESCAT.

Q2. Grups d’edat fq_IDESCAT Fq_2017.1 Si_%2017.1 fq%si_Idescat
De 18 a 24 anys 8,20% 7,18% 0,453 0,037146
De 25 a 34 anys 14,85% 13,13% 0,4365 0,06482025
De 35 a 49 anys 30,89% 29,60% 0,4685 0,14471965
De 50 a 64 anys 23,32% 24,33% 0,4411 0,10286452
Més de 64 anys 22,73% 25,13% 0,4138 0,09405674
0,44360716

Dona un vot pel Sí de 44,36%. ¿Com és possible que amb uns percentatges significativament diferents de població hi hagi tant poca diferència?

Anem a veure els percentatges de vot Sí/No/Abs comparant els resultats del 2016 amb l’enquesta del primer baròmetre del 2017.

2017.1 2016.T
Q2. Grups d’edat No NS/NC No NS/NC
De 18 a 24 anys 45,30% 43,59% 11,11% 52,89% 36,71% 10,40%
De 25 a 34 anys 43,65% 43,65% 12,69% 53,39% 35,91% 10,71%
De 35 a 49 anys 46,85% 46,40% 6,76% 49,59% 39,18% 11,24%
De 50 a 64 anys 44,11% 49,59% 6,30% 44,09% 47,00% 8,91%
Més de 64 anys 41,38% 54,11% 4,51% 37,03% 55,19% 7,78%
Total 44,27% 48,53% 7,20% 45,96% 44,36% 9,69%

Podríem pensar en una baixada general del Sí. Ara bé, el percentatge del Sí baixa espectacularment en els tres primers grups, però, en contra del supòsit de la baixada, puja en els majors de 64 anys.

Hi ha una forta sospita que alguna cosa que falla en la confecció de l’enquesta.

Ja vam parlar de Per què fallen les enquestes?. I més concretament de la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent».

«Veiem, doncs, que la pregunta del CEO sobre la independència no és fiable. Una pregunta de programa sobre la independència requeriria ser traduïda en un conjunt de preguntes de prova que superessin les dificultats esmentades i posessin a prova algunes hipòtesis sobre què porta els individus a decantar-se pel SÍ o pel NO.»

Avui entrem en la qüestió de l’atzar, de garantir que tots els possibles votants tinguin la mateixa probabilitat de ser consultats. Els resultats que hem examinat ens porten a una forta sospita que en la mostra falla l’atzar. Tindríem unes mostres esbiaixades a causa d’alguna variable de les característiques metodològiques .