ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

26 d'abril de 2019
0 comentaris

28A. Aproximació a un pronòstic de resultats.

Com que ja he errat múltiples vegades en la predicció dels resultats electorals, aquesta vegada farem una reflexió sobre diversos resultats possibles. Partirem de la construcció del mosaic català resultat de l’encreuament dels eixos identitari i social. Concretament agafem el baròmetre del CEO 2019.1 i utilitzem, en una escala de 0 a 10, les dues preguntes següents:

«Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè?»

«On s’ubicaria vostè en una escala on un extrem significa mínim espanyolisme i l’altre extrem màxim espanyolisme?»

Agafo la pregunta sobre espanyolisme i no sobre catalanisme perquè considero que l’espanyolisme es especialment problemàtic i marca divisions molt clares. «Espanya» no existeix, no existeix com a nació, aleshores aquells que es defineixen com a espanyolistes, davant el buit, han de identificar-se amb alguna cosa de real, i aquesta cosa és l’Estat espanyol. S’identifiquen amb l’Estat, la seves estructures i la seva història: exercit, judicatura, funcionaris, policia, Madrid, la Reconquista, la inquisició, la colonització, Uno-Grande. L’Estat espanyol és un estat opressor de pobles.

Heus aquí el mosaic:


A continuació farem una proposta d’adjudicació de caselles als diversos grups basada en l’experiència d’anteriors eleccions i considerant, també, aquelles caselles en què un partit és majoritari (i un mateix nivell d’abstenció a totes les caselles):


Aquest repartiment donaria com a resultat:

Segons aquest repartiment, per la banda dels partits catalanistes tenim que ERC guanya les eleccions, però no perquè eixampli la seva base, en el sentit d’arribar a noves caselles, sinó perquè el catalanisme creix i deriva cap a l’esquerra i les seves caselles s’omplen; JxC ha de decantar-se més cap a l’esquerra (no hi ha gent a la dreta, l’operació M. Pascal està condemnada al fracàs), sense abandonar el centre-dreta, per això li hem adjudicat la casella (0,4) ja que també hem considerat que ERC està jugant amb l’espanyolisme, si JxC aconseguís ocupar la casella (0,3), tendiria a empatar amb ERC. El FR també li pot disputar la casella (0,2) a ERC. Per tant, també podria passar que ERC patís una derrota històrica i llavors guanya les eleccions el PSC, o que ERC assolís una victòria espectacular, si conserva totes les seves caselles, algunes de les quals hem adjudicat al FR i a JxC.

Per la banda de l’espanyolisme, guanya el PSC, però tot depèn molt de la casella (5,5), per assegurar-la el PSC accentua l’espanyolisme i és prou ambigú per abastar, dins l’espanyolisme extrem, des de l’extrema esquerra al centre-dreta. C’s se la juga també en aquesta casella (5,5), si la perd definitivament, com sembla que passara perquè C’s tira a més espanyolisme i més a la dreta, tindrà un daltabaix. El PP, en realitat, aquí a Catalunya, no és perillós per C’s, les caselles que es disputen no es troben gaire poblades.

Un altre mètode per fer el pronòstic seria agafar els resultats directes de l’enquesta i cuinar-los. Concretament l’experiència d’anteriors eleccions m’indica que la millor aproximació s’obté considerant com a vot ocult el 75% de la diferència entre vot real a les anteriors eleccions i record de vot a aquestes mateixes eleccions. Agafem aquesta proporció i l’apliquem a la intenció de vot directa expressada a l’enquesta. El resultat seria:


Sembla, pel que es respira, que el vot a ECP resulta inflat i que una part d’aquest vot aniria al PSC. Si Podemos, per frenar el «trifachito», pactarà sense condicions amb el PSOE, sempre és millor votar l’original que la còpia. L’únic argument per votar Podemos en lloc del PSOE és evitar el pacte PSOE-C’s.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!