SENSACIONS

Ser respectuós amb les persones i les idees no és el mateix que ser tolerant. El mal ús d’aquesta paraula ens a portat a creure que cal que siguem tolerants per ser correctes, políticament i social. Quan hi ha massa coses que demanen la nostra intolerància més ferma per mantenir el respecte a les persones o les idees.

De respectar el diccionari ens diu:

·         Tenir respecte a algú o a alguna cosa.

I de respecte diu:

·         Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc.

·         Manifestació concreta d’aquest sentiment amb accions o paraules.

·         Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte.

I de tolerar diu:

·         Suportar en els altres quelcom que hom desaprova, usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho.

De tolerància el diccionari en dona diverses accepcions, ens destaco una::

Acció de tolerar. 

Per mi és clar que cal ser respectuós en la diferència, ja sigui la diferència de color dels ulls, de cultura, de sexe, d’ideologia, de religió, de pensament… i no hem de ser tolerants. No he se SUPORTAR la diferència. >No hem de ser indulgents, hem de ser respectuosos.

I crec que hem de ser intolerants. Fermament intolerants. Amb tot allò que va contra els drets humans, contra el respecte a les persones. Intolerants amb el feixisme, amb maltractament a les dones, amb els cotxes dalt de la vorera, amb el frau fiscal, amb la corrupció, amb les violacions, amb les ablacions, amb la mentida, amb l’incompliment del compromís,

I entre el respecte i la intolerància segur que encara i queden moltes coses a mig camí, coses i qüestions que  no són ni blanc ni negre, coses grises o de colors indefinits, coses que ens fan pensar i donar voltes al magí.

 Amb el diq gris que, us penjo una música alegre, a veure si ensanimem.

Terrassa

17 d’octubre 2013