SENSACIONS

Un dels objectius que ha de portar-nos la independència és la de reformar, transformar i millorar l’administració de la justícia. Recuperar la separació dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial) ha de ser un punt sense discussió que caldrà afronar sens falta.

Aconseguir una dotació econòmica suficient per fer possible la rapidesa en els jutjats (tant per permetre la justícia exprés com per reduir els processos que ara duren anys a terminis de mesos), fer possible la coordinació dels diferents jutjats i registres dotant-los de mitjans tecnològics i de personal… un desig que ara és també una possibilitat.

Un Estat propi ha de fer que Catalunya tingui per fi el seu poder judicial i pugui establir el seu propi model de justícia: més proper al ciutadà, més àgil, i amb sistemes de mediació, conciliació prèvia i arbitratge que redueixin el nombre d’assumptes que arribarien als tribunals.

Actualment l’administració de justícia és una competència exclusiva de l’Estat i això determina que la Generalitat actual no té cap competència en aquesta matèria, més enllà de dotar materialment els jutjats.

La dependència política deixa Catalunya inerme davant el fet que la política intervingui cada cop més en l’elecció dels membres de l’òrgan de govern de la judicatura, en l’elecció de membres del tribunal constitucional i que hagin esdevingut una qüestió d’estat que han acabat acordant els dos principals partits espanyols. I més Vergonyós encara, que els jutges elegits no hagin sabut mantenir la seva independència i juguin també al joc partidista, malmetent tot el seu prestigi i la seva capacitat personal.

L’estat imposa un funcionament de la justícia lent i feixuc. En alguns aspectes, els procediments han variat poc respecte als de segles anteriors. No s’han introduït, o s’ha fet de forma molt reduïda, fórmules de mediació o altres tipus d’actuacions prèvies a la via judicial, que contribuirien a reduir els afers que arriben a judici i, per tant, a agilitar la justícia.

L’estat transfereix als tribunals tots aquells temes que no sap o no pot resoldre políticament. D’aquesta manera és polititza encara més la justícia, i fa lleis i normes en aquesta línia.

En plena campanya electoral s’han tret una nova llei del barret, un llei perquè el mateix tribunal constitucional sigui qui pugui sancionar a qui incompleixi les seves sentències. Una llei pensada pel senyor Artur Mas quan incompleixi al TC.

Però l’estat incompleix ara les sentències de TC que no li agraden, i no  passa res. La sentència que obliga a traspassar la gestió i concessió de subvencions amb finalitats d’assistència i serveis socials, dotades amb pressupost de l’estat, la sentència a favor de l’emissió de TV3 al País Valencià (la reciprocitat), la sentència del tribunal en matèria de beques i ajuts per a estudis universitaris i de nivell mitjà. reconeixent la competència de la Generalitat per a la gestió i la concessió de beques… Temes menors, no rellevants per l’estat però molt significatius dels abusos de l’estat.

Terrassa, divuit de setembre de 20115

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!