SENSACIONS

Aquest mes de juny està essent especialment calorós, i no ho estic portant gaire bé. Tot i que ahir dilluns va ploure una mica, de moment la calor i la xafogor em poden. L’esclerosi no conviu bé amb la calor, fa temps que ho he comprovat.

El dijous passat vaig anar al Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-CAT) a la Vall d’Hebron de Barcelona per tenir una segona opinió mèdica sobre el meu cas. Sabia que no em resoldrien res, que nihil novum sub sole, però de tant en tant cal fer aquest pas, encara que només serveixi per confirmar que tens una bona  neuròloga.

La poca mobilitat que tinc es veu encara més reduïda, i les avantatges d’aquest temps (poca roba, no cal jaqueta, bon temps -no cal patir per la pluja-) no es veuen del tot compensades. Però cal fer un esforç i trobar moments i maneres per sortir al carrer, per sortir de casa, per ventilar una mica.

Si, costa molt sortir i cal trobar excuses per fer-ho. Un esmorzar amb amics, amb antics companys de feina, anar a veure castells, anar a compar un abonament pel bus, anar al cinema, anar a un concert… a vegades cal aturar-se i veure que has fet els últims dies per veure que, malgrat tot, malgrat les dificultats d’accessibilitat, amb l’ajut de la família has fet prou coses.

Dissabte vaig anar a l’Arxiu Tobella a veure una exposició. Si, a l’Arxiu. Per fi han resolt l’accessibilitat. Una enginyosa rampa  permet salvar el graó doble, tant en un sentit com en l’altre. Ha calgut algú que hi cregués una mica, que empenyés i pressionés una mica, que trobés una bona solució tècnica i una bona excusa per resoldre l’accés.

I l’excusa perfecte ha estat l’exposició sobre l’Escola Inclusiva i els 25 anys de projecte i el treball compartit entre Lanaspa-Giralt i Crespinell.  L’exposició és una mica pobre, caldria algun text explicatiu (només hi ha un recull fotogràfic). Crec que es perd una bona oportunitat d’explicar el projecte a la ciutat.

Terrassa nou de juny de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!