SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

4 d'agost de 2015
2 comentaris

Qui haurà de pagar les pensions?

 Hi ha una idea molt equivocada pel que fa a les pensions  i el seu pagament si som independents. En un article de la Bel Zaballa a Vilaweb, cartes amb el meu cosí andalús, tot i parlant del futur de les pensions deia: Finalment, em demanes si Espanya hauria de pagar les pensions dels catalans. No, de manera que no cal que patiu per això. El sistema de pensions espanyol és de repartiment, que vol dir que les cotitzacions dels qui treballen es van repartint entre els jubilats de cada moment. No es guarden els diners del contribuent per pagar la pensió quan es jubili. De manera que Espanya no haurà de pagar cap pensió a cap català, sinó que ens les pagarem nosaltres.

I aquesta és una trampa on hi cauen molts polítics, per no parlar de tertulians i opinadors. O fins i tot gent de reconegut prestigi ja sigui  nacional o sigui internacional. S’entesten a justificar que Catalunya podrà, en el seu moment, fer-se càrrec de les pensions en un futur proper. Com que el sistema actual és un sistema de repartiment (les pensions es paguen amb les cotitzacions actuals, ningú guarda les cotitzacions en un calaix pel futur), valoren que a Catalunya el volum de treballadors actius serà  prou per fer-se càrrec del cost de les pensions.

Fins hi tot Elisenda Paluzie, integrant del Consell per la Transició Nacional, diu  “A Catalunya hi ha menys atur, més població activa, sous més alts, i, per tant, genera més ingressos. Per tot això, doncs, té millors resultats econòmics una Seguretat catalana independent que no dins de la caixa única de la Seguretat Social espanyola

La teoria però diu que qui ha de pagar les pensions és qui ha cobrat les cotitzacions. En aquest cas l’estat espanyol, Ja fa temps vaig llegir un article molt aclaridor d’en Miquel Puig on deia “Per aquest motiu, quan es pregunta si, en cas d’independència, Catalunya seria capaç de pagar les pensions dels catalans, el primer que cal tenir present és que gairebé tots els pensionistes catalans, l’endemà de la independència, seguirien tenint dret a una pensió espanyola perquè és a la Seguretat Social espanyola (i no en cap altra) que haurien cotitzat tota la vida.

I encara el grup Economistes per la Independència ens recorden: “La pensió ha de ser pagada per qui ha rebut l’import de les cotitzacions. Tot això independentment d’on visqui o resideixi qui la percep, inclús de la seva nacionalitat. Ningú pot perdre la pensió per decisió aliena, i tampoc depèn de la seva nacionalitat. No existeix la possibilitat de discriminar per raons geogràfiques o polítiques que vagin més enllà de la relació contractual entre el beneficiari de la pensió i el pagador d’aquesta. La Llei orgànica d’Estrangeria i altres normes de desenvolupament aprovades a Espanya, reconeixen el dret a rebre pensions amb independència de la nacionalitat de la persona que ha cotitzat. És per aquest motiu que hi ha ciutadans de diferents països, residents o no a Espanya, que reben prestacions de l’Estat espanyol. D’altra banda, la Constitució espanyola, que en el seu article 14 i següents recull la Declaració Universal dels Drets Humans, obliga l’ Estat espanyol a no discriminar les persones per raó d’origen o nacionalitat. Això fa que sigui jurídicament inviable un boicot als catalans en matèria de pensions.”a

Hi ha dos problemes per assegurar que això serà així.  Un és el possible incompliment per part del govern espanyol dels seus compromisos en cas de trencament, en cas de desacord i d’absència d’un procés de negociació global o parcial, més o menys tutelat per l’acció de la Unió Europea. Tot i que les aparences ara són de desacord i enfrontament, quan arribi el moment crec que ens haurem d’asseure i parlar. Hi ha massa temes que necessitaran un acord: pensions, deute públic, infrastructures, defensa… Espero que no calgui anar a la confrontació.

Un segon problema seria la possibe incapacitat de pagar del sistema públic espanyol a mig termini. Hi ha experts que creuen que el sistema farà fallida. Probĺema que no tothom creu (http://evolucioterra.blogspot.com.es/2011/01/miren-etxezarreta-les-pensions.html) que existeixi ni veu de la mateixa manera.

Vilanova, 4 d’agost de 2015

 

 

  1. Hi ha una intencionalitat d’ esvaïr la incertesa. Els que ja tenim una edat de començar a pensar en la pensió de jubilació patim una tendència patològica cap a posicions conservadores i aquest discurs institu-hemoal és plaent i …fals. També tenim la saviesa d’ haver viscut una vida amb adversitats i sabem que de tot ens en sortim, és nomès una qüestió de intensitat de patiment.

    1. Cal pensar i ser optimistes. El futur és i serà incert però entre tots el farem possible. I si, necessitarà el nostre esforç i sacrifici per arribar-hi. Però no he cregut mai quw tot plegat seria un camí de roses. Hem d’estar preparats per tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!