SENSACIONS

Diu la dita que la dona del Cèsar, a més de ser honesta, ho ha de semblar. I crec que això passa una mica molt amb els Mossos, alguns d’ells creuen que en tenen prou en semblar-ho, encara que sigui tapant-se entre ells les vergonyes i misèries. I de fet la situació em demostra que el cos del Mossos necessita una reparació a fons, no només una mica de xapa i pintura com ens ofereixen els seus responsables.

La policia no ha sigut mai sant de la meva devoció. Des de jove els he tingut enfront, limitant d’una manera o altre la meva llibertat. Sempre m’han fet por. Els uniformes em fan al·lèrgia, la gent canvia quan els poses un uniforme i un arma, es creuen superiors i per sobre del bé i el mal. I sense uniforme són persones molt agradables. Malgrat la democràcia, les col·laboracions per motiu de feina i els anys sempre he vist la policia com un cos repressor, no el veig com els protectors dels ciutadans.

Ja fa temps qui hi ha un degoteig de notícies referents a males actuacions per part dels Mossos: pilotes de goma, carregues excessivament violentes i descontrolades, accions clarament desproporcionades, maltractaments en algunes comissaries, i per adobar-ho un mort. Parlo del lamentable cas de la mort (com diuen, les imatges parlen per si soles), de Juan Andrés Benítez, al Raval de Barcelona. Hi ha nou mossos imputats. I com en altres casos el cos policial diu que no hi ha responsabilitats, que totes les actuacions (els cops i patacades) van ser les reglamentàries. El reglament preveu la mort dels detinguts i immobilitzats a terra?

  La reacció inicial dels responsables del cos, tant els policials com els polítics va ser aquí no ha passat res, tot s’ha fet bé, tot és reglamentari, no ho remenem. Cap assumpció de responsabilitats. Enlloc de suspendre tots els implicats, enlloc d’obrir una investigació immediata per aclarir els fets com tocaria, es va deixar passar. I no va ser fins que la jutgessa va imputar els mossos afectats que no van reaccionar. I ho van fer sembla a contracor i perquè no es podien amagar. I excusant-se encara en un error de transcripció, com si això els exculpés pensava que el nou conseller actuaria diferent dels seus antecessors. M’havia semblat que volia fer una mica d’endreça i neteja, però al final veig que fa com tots. S’arronsen a l’hora d’exigir responsabilitats i renovar càrrecs.

Hi ha tot de gent que parlen de l’existència d’una campanya de desprestigi contra els Mossos. Jo també hi crec en l’existència d’aquesta campanya. Hi com més avanci el procés cap a la plena sobirania nacional, més dura serà. Però com deia al principi, cal ser honestos, cal ser molt honestos i a més semblar-ho. I els Mossos, amb la seva defensa corporativista (em va fer molta vergonya l’entrada dels mossos imputats protegits per un estol de companys que deuen compartir la bondat de l’actuació) i la incapacitat i por dels seus i-responsables polítics ni semblen honestos ni crec que ho siguin.

Terrassa, 23 de novembre de 2013