SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

30 de maig de 2016
0 comentaris

Més sobre la gestió de l’aigua

La concessió per la gestió de l’abastament de l’aigua que té la Mina d’Aigües de Terrassa acaba aquest desembre, després de 75 anys. Fa un any vaig publicar un apunt sobre el tema i últimament estant sortint tantes informacions, articles i opinions dia si dia també, que no em faciliten la reflexió tranquil·la sobre el problema. Vaig massa a poc a poc.

Si, la finalització de la concessió sembla més ser un problema per tots els implicats que no pas una oportunitat per millorar el servei d’abastament d’aigua als ciutadans. Tot i que al final és tracta d’això, oi? Només es tracta de millorar el servei als terrassencs.

Com ja havia dit, l’aigua és un bé públic i l’abastament un servei d’obligada prestació (i gestió) per part dels municipis, sigui per gestió directa, per concessió, per empresa pública,  mixta,  privada…

La finalització de la concessió aquest desembre s’està gestionant de la pitjor manera possible per part de MINA,  l’actual concessionària, des de  la percepció ciutadana. Recursos contra el  comissionat de l’aigua, contra els advocats assessors de l’Ajuntament, enfrontar plantilla laboral i Ajuntament, nul·la col·laboració no facilitant o negant informació a l’Ajuntament per fer possible la liquidació final de  la concessió… Entenc que MINA ha de defensar els seus interessos com a empresa què és, però no cal anar contra els usuaris del servei, a qui representa l’Ajuntament.

mina

Tampoc es pot dir que l’Ajuntament hagi fet la feina que li tocava. Ni hi ha una proposta clara de liquidació de la concessió, de reversió de les infraestructures, ni una proposta de futur per la gestió, I ara s’apunta com a possible  solució momentània la pròrroga de la concessió?

Sobre el paper de l’Ajuntament aquests anys, Salvador Pérez diu  ..L’Ajuntament mai havia d’haver permès aquesta situació i confusió. Ni tenint accions, ni presidint els diferents Alcaldes el seu Consell d’Administració, encara que sigui per a fer un paper honorífic. Havia d’haver estat molt més exigent en el control de Mina, deixar-se de bones sintonies i bon rotllo. És més, amb l’arribada dels Ajuntaments democràtics, ja s’havia d’haver revisat i refet el contracte amb un servei públic vital per la ciutat, i haver promogut un nou concurs públic i revisat el model de gestió.

Tant ens cal saber què és de qui, i  com cal liquidar l’actual concessió, com ens cal saber s’hi ha propostes concretes i detallades sobre els possibles models de gestió. Que suposa cada model? Quin cost enen pels ciutadans? Quin control en podrà fer? Què hi guanyem? què hi perdem?

Edurne Bagué, antropòloga, ens parla de la gestió pública i ens diu …la recuperació de la gestió pública és important en tant que permet crear escenaris per garantir el compliment dels drets fonamentals. En el cas de l’aigua, implica que les decisions, sobre els talls, sobre les prioritats, sobre com s’estipulen les despeses i el manteniment per l’exercici d’aquest dret fonamental passa per un control públic d’aquest fluid, ja que permetria la construcció d’un marc que..? …Això implica en última instància, quan hi ha deficiències en la gestió, en els usos, els controls de qualitat, i d’altres aspectes que puguin sorgir, que la responsabilitat recau sobre les institucions públiques… Crec que el control públic es pot fer tant sobre una concessió com sobre la gestió directa, només cal fer un bon plec de condicions prou detallat.

He llegit l’article de la taula de l’Aigua sobre les tarifes de l’aigua que aplica MINA, i el trobo interessant, però amb les conclusions agafades amb pinces. Més enllà de l’estalvi clar dels quasi dos milions de beneficis de la societat mercantil, la resta de despeses em semblen, d’entrada, poc prescindibles. Les pèrdues d’aigua a la xarxa no desapareixeran pel canvi de model de gestió, crec. Comparteixo més la visió del Salvador Cardús.

Fer una consulta sobre el futur de la gestió de  l’aigua a Terrassa és necessari, si, però amb tota la informació  sobre la taula de les diferents opcions. No tinc tan clar com l’Eva Herrero, ex-regdora, que la gestió pública directa sigui la millor solució possible.Però n’hem de parlar molt encara.

Terrassa, 30 de maig de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!