SENSACIONS

Hi ha una pila de qüestions relacionades amb l’educació que podríem millorar molt amb la independència del país. Un d’aquests temes és la llengua. En un país sobirà ningú posa en dubte que tots els ciutadans tenen el dret i l’obligació d’aprendre i ser capaços de parlar en la llengua nacional, comuna. Però no volem, en cap cas, ser un país monolingüe. Aranés, castellà… també són llengües del país.

L’anomenada immersió lingüística ha aconseguit que la majoria de catalans siguin hàbils en almenys dues llengües, quan no tres o quatre (aranès, anglès, francès…). L’objectiu s’està complint, i en un futur proper podrem pensar en tenir més d’una llengüa vehicular en l’ensenyament.

El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill. La Generalitat no pot fixar el contingut de bona part de currículum escolar. L’aplicació de la LEC és torpedinada, dia a dia, per l’estat espanyol i les seves lleis. L’estabilitat legilativa i no tenir una llei nova cada canvi de govern.

El model mixt públic, público-privat (concertat) o privat-privat és un model poc clar, amb aspectes foscos i que necessita una revisió immediata. Cal una escola pública, cal ampliar-la i reduir l’escola concertada. Escola concertada que va ser un invent per estendre l’ensenyament gratuït, però que avui ha d’anar desapareixent.

La millora en la formació dels docents és un dels factors que més pot incidir en la millora de la qualitat del sistema educatiu. Ampliar l’autonomia dels centres, aconseguir un enfocament gradual de l’aprenentage són algunes de les demandes per millorar l’ensenyament al país.

Terrassa, 14 de setembre de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!