Un dels motius pel qual vull la independència de Catalunya és per defensar i mantenir la llengua sense que sigui una lluita constant això d’intentar viure plenament en català. Anar al cinema, comprar un DVD, trobar etiquetatge de productes, els manuals dels electrodomèstics, veure televisions, trobar novetats editorials, fer gestions amb empreses de telefonia… són actes difícils o impossibles de fer en català.
El català (i l’occità a l’’Aran) ha de ser la llengua comuna, preferent i oficial del país, la llengua en la que tots ens hem d’entendre. Ha de ser la llengua d’ús social.I això no vol dir que es prohibeixin altres llengües. Ho explicava en un apunt del bloc de ja fa dies.
El català, que és una llengua reconeguda academicament a tot el món, com una llengua parlada per més de 10 milions de parlants, a Catalunya, Mallorca, País Valencià. Catalunya Nord, Franja de Ponent… unitat que no reconeix l’estat espanyol i que quant pot s’esforça per dinamitar aquesta unitat lingüística. L’estat espanyol no ha fet cap esforç per respectar la plurinacionalitat que hi trobem.
El català és una llengua amb reconeixement internacional relatiu. La UE no la recull com a llengua de treball per l’oposició de l’estat espanyol. I es parla a l’ONU a pesar de l’estat espanyol i gràcies a Andorra. Però el català és si que és una llengua comunicativa, present i molt activa a internet i a xarxes com facebook, twiter…
El futur de la llengua a Catalunya també afecta al futur de la llengua en els diferents territoris de parla catalana. Tenir un segon estat farà augmentar la força del català, la seva presència al món.
Un apunt sobre la immersió i els seus objectius.La immersió lingüistica pretén que tots els estudiants siguin competents i aptes en català i castellà, cosa que s’ha aconseguit i ara ja és normal poder sentir i tenir converses bilingües. Un pas més per fer del català la llengua comuna del país.
Terrassa, quatre de setembre de 2015
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!