SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

4 de gener de 2014
2 comentaris

Fer 50 anys

Fa uns dies, diumenge dia 15 de desembre, em van muntar una festa, una festa sorpresa d’aniversari. Un aperitiu matinal amb una pila d’amics i coneguts, gent que m’estimo, una sorpresa que, tot i no volguda, va ser ben rebuda. Vaig quedar sorprès, astorat, bocabadat i em va costar una bona estona situar-me i entendre que estava passant. De fet, encara estic reaccionant. 

Fer anys és nomès una constatació del pas del temps. També permet fer alguna reflexió sobre com ha passat aquest temps. I veure com hi hem participat durant aquests anys. La gent que ve, et permet fer un breu repàs del que has fet. Amics de l’institut, de la universitat, de la Colla de castells, els Grallers, la Pàjara,  gent de la feina…

Fer aquest repàs també et permet veure qui no hi és, per mil motius. Gent que ja no hi són, gent que no a pgut venir,  gent que has deixat de veure o de tenir contacte, amics amb qui fa massa que no fas una cervesa… com diuen les amistats s’han de cuidar i jo no sempre ho faig,

Una celebració com aquesta permet començar a pensar en que fariem diferent si tornessim a començar. I jo canviaria moltes coses. O molts petites coses. Hauria estat més valent en algún moment, més prudent en altres, més sociable a vegades o  més amable. I hauria passat de llarg de l’esclerosi si hagués pogut triar.

Però potser cal pensar una mica en el futur que m’espera. Un futur difícil, que s’albira complicsat. Amb menys mobilitat, més dependència i més necessitat d’ajuda. Però mentre tot això arriba. m’he possat un barret i una nova imatge per encarar el segon mig segle.

Gràcies a tots!!!!!!

4 de gener de 2014

  1. Parlas del futur. Però qui el coneix? El més eixerit sortirà avui amb la moto i l’endemà l’enterraran. Abans es deia, sigui el que Déu vulgui!

    Moltes persones tenim un gran dubte. Que és preferible anar perdent capacitats físiques o perdre’n d’intelectuals?

    Després de pensar-hi molt, m’apunto a predre les fisiques, tan a poc a poc com sigui possisble.

    Dol veure tanta gent amb Alzehimer’s, fisicament perfectes i que es pot dir que ja no són d’aquest món.

    Per tant, valent i endavant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!