SENSACIONS

Avui us vull fer cinc cèntims de les dificultats de la independència per dir-vos que, a la llarga, tinc la sensació i la convició que el procés serà molt profitós pel país i la seva gent. Com he anat explicant aquests dies, ens ha de permetre fer un pas endavant en la construcció d’un lloc més just, més equitatiu, més igualitari, més culte, més respectuós…

Però la transició serà difícil. No crec que ningú pensi que tot seran flors i violes. Al contrari, sabem que no ens regalaran res. Finsi tot en el supòsit més favoŕable (que hi hagi acord des del primer moment) costarà. No parlem doncs si no ens ajuden i continuen de cul…

Primer caldrà un trencament, Dir a tothom que fins aquí hem arribat. Creure’ns la nostra sobirania i proclamar la independència. Una de les primeres accions del nou Parlament ha de ser la seva proclamació, amb una Declaració Unilateral de Independència. Per això, caldrà tenir prevista i organitzada la resistència per respondre a una previsible intervenció estatal de les institucions catalanes. I el trencament  vol dir començar la desconnexió institucional amb l’Estat espanyol, desobeint les lleis que ara ens collen: LOMCE, la llei mordassa, la congelació de l’impost sobre els comptes bancaris o la suspensió d’impostos, la invalidació de la llei catalana de comerç, la llei de reforma de les administracions públiques, les sentències polítiques del constitucional…

En aquest cas, caldrà impulsar la mobilització popular en defensa de la nova  república catalana i les reivindicacions populars i apel·lar a la solidaritat activa de la classe treballadora i els pobles a nivell internacional. I quan dic mobilització popular parlo de ser coherents i donar tot el suport a les accions que emprenguin els nostres diputats.

Perquè per assegurar els serveis públics, les nòmines de funcionaris (mestres, metges, bombers, mossos…) pagar les pensions, per activar el pla de xoc de rescat ciutadà, per combatre l’emergència social caldrà un fort compromís de tots, pagant els tributs a Catalunya enlloc de a l’estat espanyol: ciutadans, autònoms, empresaris, comerciants…  (veure l’apunt sobre finançament)

I desprès vindran els pactes. Quan vegin que tot plegat no és una broma, la visió canviarà. Perquè finalment ens haurem d’asseure, negociar i pactar. De igual a igual. De sobirania a sobirania. I ens repartirem actius i passius, deutes, pagaments, ingressos,..  I tal dia  farà un any, i tornarem a ser amics. Separats però amics.

I amb el somriure, la revolta!

Terrassa, vint-i-tres de setembre de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!