SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

6 de gener de 2018
3 comentaris

Destensar la corda

L’independentisme ha guanyat clarament una nova  majoria absoluta. La suma ha guanyat en vots i escons.  I  Ciutadans és la primera força del nou parlament. Ens caldrà generositat i gestos explícits de renúncies per part de tothom.

L’enrocament dels discursos en la nit electoral, dels missatges posteriors, no són un bon presagi pel futur immediat. I en els següents dies no ha millorat. És hora de fer política, política en majúscules. És hora dels gestos ferms però generosos, i és hora d’assumir errors d’estratègia. Hem plantat cara a l’estat esperant un gest de comprensió, un gest de diàleg i ens han passat per sobre…  i han forçat la màquina repressora. Ara contra la cultura.

Som un sol poble divers. No hem de caure en el parany dels dos blocs enfrontats, en la falsa reducció del nosaltres davant o contra d’ells. La discrepància política no ha de ser, no és, motiu de trencament de la cohesió social. Per molt que alguns s’entestin a insistir en el seu missatge de fractura.

El retorn del president, tot i la certesa de la presó immediata, és la única via que intueixo per poder continuar avançant. El camí cap a la llibertat del país serà més lent, demanarà persistir i sobreviure als abusos de l’estat.  Posar sobre la taula la possibilitat de viure amb dos governs, un de legítim a l’exili i un de il·legítim a Palau,..  em costa veure-ho pel futur immediat. Un cop internacionalitzat el conflicte, continuar a Brussel·les no té massa sentit pel país.

Cal frenar, fer un pas enrere i destensar la corda. No podem viure en un futur tant incert. Hem ďe poder seguir construint país (començar a reconstruir), mentre treballem per fer possible la República catalana. El trajecte serà més lent, però mentre l’alternativa de l’estat continuï essent el bastó i no la seducció, costarà però ens en sortirem. Fins i tot entre els jutges ja hi ha veus que discrepen de la tesi oficial.

Que quedi clar però. Es tracta de fer un pas enrere per poder fer-ne, després, dos endavant. Tenim la República a tocar, mai havia estat tant aprop. haurem de seguir l’expressió castellana “vísteme despacio que tengo prisa” i continuar treballant per fer-la possible.

 

Terrassa, cinc de gener de 2018

 

PD: Ahir els islandesos van aprovar una llei contra la discriminació salarial de les dones en el món laboral. Quin avanç, i a l’hora quina vergonya que en ple el segle  XXI ens calgui una llei per resoldre un  maltracte tant flagrant.

PD2: Encara hi ha presos polítics, gent a l’exili i investigats pel delicte de compliment de la voluntat popular (27-S, 1-O…)

 

  1. Hola, aquesta il·lustració que esteu utilitzant l’he dibuixada jo i és la felicitació del Nadal del 2015 de la revista Viure en Família. Fa temps que se que s’utilitza sense demanar permís ( que seria el mínim) ni citar nos… però que ho faci un mitja oficial em sembla molt trist. Us demano que com a mínim, si la voleu seguir usant, hi poseu la firma. Em sento molt decebuda i frustrada amb aquest tema.

  2. He suprimit la imatge que il·lustrava el bloc, un dibuix de la Glòria Vives, perquè no tenia el seu permís per usar-lo. Les meves disculpes a l’autora.

Respon a Glòria Vives Xiol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!