SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

14 de juliol de 2015
0 comentaris

Credibilitat

Algunes notícies i alguns successos em fan dubtar molt. Ja fa temps us deia en un apunt: “La policia no ha sigut mai sant de la meva devoció. Des de jove els he tingut enfront, limitant d’una manera o altre la meva llibertat. Sempre m’han fet por. Els uniformes em fan al·lèrgia, la gent canvia quan els poses un uniforme i un arma“.

Ara resulta que s’inventen acusacions, sigui per part de cossos policials, sigui  per part de l‘administració judicial, de polítics des de l’administració…  Els diversos conflictes socials  com can Vies, el setge al Parlament, el conflicte de Ciutat Morta, la greu lesió de l’Ester Quintana i el reconeixement final dels mossos imputats que si que van provocar la lesió, l’empresari mort al Raval…  posen un cop més sobre la taula la credibilitat del sistema.

Ja no et pots creure les versions oficials. Cada vegada, enlloc de ser més creïbles les trobo més empastifades i menys raonables. Les febleses del sistema, els abusos del sistema, els errors del sistema, la seva violència no justifiquen mai prendre’ns la justícia pel nostre compte. Si s’actua malament, si és malmet  el domini públic,  la propietat pública o privada, si es pren o limita la llibertat als altres, sempre hi ha algú que n’és responsable, i no és millor ni més llest, també és injust.

justicia-cega_1

De sempre he cregut que vivíem (vivim) en una democràcia més formal que real. Una democràcia que no ha passat mai comptes amb la dictadura i els seus col·laboradors, una democràcia que tanca diaris, una democràcia que revisa les llei referendades pel poble, que fa lleis a mida contra ells qui pensen diferent, que ha sacralitzat la constitució, amb un govern que usa els tribunals i que força les lleis pers imposar allò que no pot guanyar a les urnes… Creure en aquest sistema d’institucions democràtiques és creure en una ficció.

justicia-cega_2

Aquesta situació fa que em torni a plantejar si val la pena voler millorar aquesta fràgil democràcia, o millor l’engeguem a pastar fang i fem un canvi radical. El nou país ens ajudarà a ser millors? més respectuosos? Més justos? Més equitatius? Menys desiguals? Més cultes?

O quina credibilitat tenen els  acords i el procés que es viu avui a Grècia, amb uns responsables grecs que van mentir i enganyar en els seus comptes  a les institucions europees i al poble grec, i uns creditors que prestaven diners per vendre material de defensa o serveis inútils o innecessàris?

Terrassa 13 de juliol 2015

PS. Mentre escric aquest apunt, sento a les notícies la mort de Javier Crahe, un irònic cantant. Escolteu Cuervo Ingenuo o Ay democràcia en record seu.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!