SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

30 de setembre de 2016
0 comentaris

Concurs de castells: Encara?

 He recuperat un escrit de juny de 2002 que parla del concurs, reflexions fruit d’un debat fet llavors a seu de la Colla. La meva  tesi principal és manté, i us l’adjunto.

Continuo estant fermament convençut de què això dels concursos no va amb nosaltres, intentaré situar el què per mi són (i han estat aquests anys) els motius de refús. El primer, principal, i jo crec que definitiu motiu és que qui participa en el concurs és per guanyar-lo contra tots i tothom. I per molt que es vulgui disfressar de festa castellera, de trobada de colles, de convivència de castellers, de foment de rivalitats ben enteses, de ser la salsa dels castells…, la realitat és que en el concurs es tracta de guanyar, lluitant contra tots els altres, seguint unes bases que ha dictat la organització. I per tant, si ets el millor en l’aplicació i interpretació de les bases i puntuacions, guanyes. I encara no entenc com es poden puntuar els castells…

 La qüestió rau en el fet què nosaltres, la meva colla, anem a les places a fer castells amb altres colles al costat. Mai contra altres colles. I amb major o menor entusiasme, amb més  o menys quantitat, la gent de la colla col·labora en pinyes d’altres colles. Ja sé que algú podrà fer interpretacions perverses sobre aquestes col·laboracions, però encara hi ha diferència entre l’ajuda (potser interessada) i la possible estratègia del no els ajudo, que s’espavilin sols si volen guanyar!.

  Complementant aquest element principal (ei, la filosofia del concurs, guanyar) hi ha el marc de la festa. I no em refereixo al marc físic (la plaça de braus, ara Tarraco Arena) sinó al concepte de festa. Els castells han format part dels rituals de les nostres festes populars (festes majors, fires…), compten amb un conjunt d’elements de participació popular, amb uns rituals “dinàmics” de presentació i execució que fan possible la “comunió” entre els castellers i el públic.

  Per poder “viure” en aquest món modern, les colles ja hem de fer prou actuacions fora d’aquests marc festiu, perquè a més, algú ens demani de participar en una batalla contra tots per veure qui és el millor. Es per això que cal tornar a reivindicar els castells com un element més de la festa, com una part integrant del conjunt de la festa.

Cada un de vosaltres tindrà els seus motius personals per fer castells, però per a mi, el motiu principal és passar-m’ho bé, disfrutar… o sigui, fer festa.

 Un altre element que crec important d’aclarir és aquesta confusió que ens aporta la societat moderna entre rivalitat, competència, competició… De fet, si busqués ajut en el diccionari, pots sortir-ne malparat. De fet però el que m’interessa és una mica més senzill d’entendre. Crec que cal separar això que s’anomena rivalitat “ben entesa” en el sentit de superació (pròpia i respecte a les altres colles) d’allò que és competició, o sia un enfrontament amb normes i regles escrites, d’obligat compliment i allò més important, una classificació final (un guanyador, uns perdedors) i uns premis diferents per cada un dels participants en funció del lloc final. Ja sé que els concursos i la rivalitat han format part de la història dels castells, però també és veritat que tot just  fa trenta anys els castells encara tenien una important component semi-professional. I avui ningú vol sentir-ne a parlar, d’aquest aspecte tant tradicional dels castells.

 Malgrat tot, l’esperit del concurs i dels rànquings s’ha imposat en el món dels castells. Avui la televisió, les ràdios, els diaris dediquen espais a “l’activitat esportiva dels castellers”, al seu risc, el morbo, les classificacions i rànquings, Jo competeixo  diuen. Poca importància té la festa i el marc de l’actuació. Fixeu-vos-hi, el gran èxit del concurs és haver imposat les seves normes, les seves bases, a les diferents places de Catalunya, a les diferents colles. Això o allò es pot fer o no perquè ho diu la base deu, o dotze del concurs.

 Però malgrat tot continuo preferint la FESTA i el JO COMPARTEIXO.

Joan Pont i Montaner

Terrassa, trenta de setembre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!