SENSACIONS

La corrupció, sigui de corruptes o de corruptors, sigui de gran o petit abast, sigui afectant diners públics i privats, la mentida, l’engany, la malversació, la falsetat documental… són inacceptables i no hem d’acceptar-ho ni hem de permetre-ho. Tots hem de ser ferms i plantar-hi cara, ciutadans, polítics, jutges o fiscals.

Però això del 3% fa massa pudor. Potser si que hi ha hagut  (o hi ha) una comissió del 3% però des que ho va denunciar en Pasqual Maragall el febrer de 2005 . a plogut molt. Si, ja fa més de 10 anys. Hi ha hagut comissions parlamentaries,  hi ha hagut múltiples denúncies, acusacions, escorcolls, registres, imputats, processos…  massa accions de “càstig mediàtic” als mitjans i de moment continuem immersos en la sospita. Si hi ha proves, encara les esperem. Si hi ha proves, com és que tarden tant les sentències? Si hi ha proves, quan esclatrà tot?

Em sembla vergonyós que per obtenir un expedient administratiu d’un ajuntament s’envii la guàrdia civil. És l’única forma que té el jutge de demanar-ho? El cost de l’operació es justifica? No e

s pot demanar de capo altra manera? O realment es volia aquest efecte d’embolica que fa fort amb la mutiplicitat d’accions i la seva publicitat?

O el fet d’escorcollar la seu de CDC una i altra vegada. Amb tant escorcoll no hi deu quedar cap paper ni ordinador. Algú pensa que pot quedar algun document comprometedor? Ni la policia judicial ni els treballadors del partit poden ser tant rucs! El corrupte o corruptes serien uns quans membres del partit, no tot el partit, encara que sigui de centredreta.

Si, a mi també em crea molts dubtes la fortuna des fills Pujol-Ferrussola. O altres fortunes.  Si, m’agradaria que s’aclarís d’una vegada si s’ha obtingut de forma lícita o si s’ha de castigar algú. i jo no hagués participat en tantes accions confuses.  Però em fa molt mal aquesta sospita permanent del 3%, una sospita generalitzada, difusa i continua sobre mig país que afecta la imatge, per exemple, de milers de funcionaris municipals o de la Generalitat que haurien de ser col·laboradors necessaris. (i sincerament crec no ho són)

I tot això quan volem anar cap un país nou i molt més net!!!!

Terrassa, vint-i-dos d’octubre de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!