SOLUCIONS
Desprès de l’episodi d’ahir a la Diputació entregant aquesta cambra i el seu Pressupost al Partit Socialista per part de Junts Per Catalunya i posteriorment la rabieta cinica d’Esquerra presentant una alternativa inexistent i oblidant els seus mateixos pactes ara ens diu el President Puigdemont que cal una profunda reflexió.
Estic dacord que en cal, però aquesta ha de venir acompanyada de fets i no ja consumats com la Diputació sinó amb mirada llarga. El mal ja està fet i el que es pitjor la perdua de credibilitat davant la societat catalana astorada que ho ha donat i ho dona tot per arribar al final d’un procés que ha reclamat i que els seus representants no han estat capaços de culminar amb èxit amb una marxa enrera que ha portat una repressió sense mesura i un comportament autonòmic dels partits com si el mandat de l’1 d’octubre hagués desaparegut de sobte.
De fet des del dia 3 d’octubre, data que per llei aprovada en el Parlament i en base al resultat del Referèndum i ens sessió solemne al Parlament s’hagués hagut de fer un ple on el President amb la lectura dels Resultat llegis la declaració d’independència, i aquesta comences a exercir com a tal amb la col·laboració de la ciutadania per defensar-la. En aquest punt els incompliments un rere l’altre ens van portar a l’acceptació del 155, l’exili, la presó injustificada amb un judici fals i una repressió que sembla no te aturador, un paper de l’Estat que ja sabiem que podia ser aquest donat el seu rol poc democràtic i els seus precedents. Ara bé, la nostra part no podia fallar, i el retorn cada cop més clar a una legislatura autonòmica es una realitat i els pactes amb un dels partits del 155 també, alhora que desprès s’exigeix que faci gests per la resolució del conflicte o amb els presos polítics, tot un desgavell.
Ara veiem com cada partit intenta agafar l’hegemonia sigui com sigui, però una cosa no ha canviat, la ciutadania segueix tenint l’ultima paraula, i si descartem els hooligans i càrrecs de cada partit, la resta podem amb el nostre vot o accions fer un paper o un altre. La Diada es una excel·lent oportunitat per no convidar aquests partits i convertir-la en una reivindicació cap als mateixos sense complexos. El poble ho vol i uns representants pels seus sous i la seva poca ambició no l’haurien de poder frenar. Si en comptes d’això i com esta previst simplement escenifiquem una perfomance més amb la intervenció dels mateixos partits com sempre haurem perdut una nova oportunitat, i aquestes no son infinites com podem comprovar.