Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

7 de gener de 2007
10 comentaris

PP

Veig que el darrer post sobre el PSOE genera grans discussions entre molts dels companys que anem conversant per la xarxa. Aquesta mena de "click" que sona quan es parla amb duresa del PSOE a Catalunya no és nou. Però, què voleu, el país està com està. Ara, com que això no és qüestiód els uns o dels altres, aquestes darreres hores també he pensat uns segons en el PP, fins i tot després de veure’ls actuar port-atemptat de la T-4.

1. El PP és el gran beneficiat de l’atemptat de la T-4. Per això les cadenes de ràdio i els diaris que dirigeixen la política d’aquest partit estan tan contentes i respiren un cert "señorio" a l’hora de comentar la situació.

2. Vicent Sanchís és l’únic periodista que ha tingut el que s’ha de tenir per comentar la incomprensible actuació dels serveis secrets de l’Estat. Incomprensible o no tant, és clar. I és evident que les clavagueres de l’Estat poden estar servint interessos molt més pròxims al model explícit d’Estat del PP que del PSOE, víctima aquest darrer, de la feblesa intel·lectual i política dels seus dirigents actuals.

3. El PP va decidir fa temps falcar-se en el seu electorat més fidel, sobretot després de la segona majoria d’Aznar. El pla era consolidar la trajectòria amb un líder més tou en les formes, però igual de dur en el fons. En perdre les eleccions gràcies als islamistes i als errors d’ineptes com l’Acebes, el PP es va preguntar si Rajoy era el líder necessari per a un temps a les casernes d’hivern. Ara, però, pot ser el líder ideal per convèncer alguns centenars de milers de vots espanyols que naveguen entre tots dos grans partits estatals.

4. El PP tenia la possibilitat de regenerar-se, d’espolsar-se l’Aznarisme.La sitaució actual reforça precisament tot el contrari. Quin futur doncs per als qui tenen en Espanya alguna mena d’esperança? A la dreta, el PP de sempre. Una mica més cap al centre, el PSOE en el més gran dels desconcerts. Espanya, l’Espanya que volen eterna, sempre juga en contra nostra!

  1. Crec que depèn com vagin les properes eleccions el PP pot entrar en una crisi molt forta que pot fer factible allò que es comenta des de fa temps: la creació d’un partit de centre-dreta desfent-se de L’extremadreta que ara hi ha dins del PP i que hi té molt de pes. A Catalunya tenim ara fins a sis forces parlamentàries, mentre que a molts llocs de l’Estat només n’hi ha tres i molts ciutadans voten sovint per eliminació o amb una agulla d’estendre roba al nas perquè només poden triar entre socialistes i PP (IU és cada cop més marginal).

    Però el marc polític actual afavoreix al PP, que està en condicions de plantar cara al PSOE i fins i tot guanyar les properes eleccions. I estic d’acord que Rajoy és el candidat ideal ara per ara. Però només tindrà una oportunitat. Molts barons de la dreta espanyola esperen la seva oportunitat si Rajoy perd i és aquí on es pot produir el xoc entre els sectors Gallardon-Piqué-Arenas amb Acebes-Zaplana-etc. Massa temps fora del poder crea tensions i potser això també li pot passar a CiU. Suposo que deus tenir la teva opinió sobre tot això.

  2. En primer lloc, escriu una mica millor, el fet d’haver estat Secretari del Govern de Catalunya, conseqüència dels "REGALOS MAS" t’hauria de fer més prudent a l’hora de presentar els teus escrits

    En segon lloc, els serveis secrets d’Estat, són necessaris, o es que per "estalviar" voleu suprimir-los? Uns serveis secrets d’un Estat no són cap cosa de un sol partit!!

    No heu evolucionat de la mentalitat del somatén, i esteu tan poc evolucionats que senzillament feu pena, la seguretat en el segle XXI ha canviat, en alguns casos a millor i d’altres a pitjor, i a Europa mana el "Model Shengen" que vosaltres veu recolzar al Congreso de los Diputados, sigueu conseqüents amb el que voteu i si no us agrada plantejeu alternatives parlamentàries

    Votar CiU a l’Ajuntament de Barcelona, es una lamentable pèrdua de temps en aquests propers 4 anys (2007-2011)

  3. Benvolgut Antoni, tot això està molt bé.  Llàstima que a l’hora de la veritat, res de res i que els diputats que tingui CiU a Madrid col·laborin amb l’Espanya eterna en la seva versió bàsica (PP) o light (PSOE)  a canvi de res (i això és el pitjor).  O bé que vagin a Madrid a aconseguir el que a Catalunya no han aconseguit, clar que per això potser haurieu de canviar abans de negociadors, perquè els de l’Estatut de la Moncloa visiblement són bastant dolents.

    En fi, que coincideixo amb el teu discurs… molt bé, però saps, ja n’estic fins al capdamunt que ens preneu el pèl d’aquesta manera i que els fets siguin en canvi els que són.  En Duran Lleida ja està marrullejant amb ells mentre teclejo i tu parlant de lo dolents que són.

    El proper cop potser que voti Ciu a canvi d’un percentatge dels beneficis del bufet Roca o bé que em faci convidar a un dels sopars del Maresme amb en Mas, perquè si han de defensar a Madrid qualsevol interès col·lectiu català anem dats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!