ètica d’inici: en defensa de l’error

Molts filòsofs, no només els contractualistes, han recorregut a “l’estat de natura” o “naturalesa humana” a mode de tipus ideal weberià, partint de punts de vista per lo demés dissímils i coincidint sols en equiparar-lo a una individualitat construïda des d’una soledat impossible; si ens fixem, per agafar un exemple, en la situació original de Rawls, aquesta seria la principal crítica que aquest afrontava, i resolia, a l’hora de desenvolupar un “dret de gents”[1] o un marc per les relacions internacionals, aportant uns tipus “no ideals”, o imperfectes, per emmarcar les relacions entre Estats i col·lectivitats humanes, però no en les relacions individuals, que es mantenien basades en allò del vel de la ignorància.

Continua llegint