A sol ixent de l'Edèn

http://snow.prohosting.com/%7Eweexist/Actualitat/Repressi%F3/Recull_Llengua.html
Santiago Fontenla, Falange Vasca, el PP, los nazis y los GAL: http://www.conflicto-vasco.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1265 Obra mestra del catalanisme modern (de Josep Armengou): http://www.racocatala.com/~cat1714/armengou.htm El colpista Tejero se sumà a la campanya del PP contra l’Estatut català:
El nacionalisme espanyol: http://www.geocities.com/perpinya/txjf-esp.html

http://www.nodo50.org/unidadcivicaporlarepublica/Opinion%202006/legion%20estatut.htm
Entra aquí y sabrás qué es un buen "régimen" (humor): http://www.youtube.com/v/-aVJs22mfG4 La pilota basca: http://video.google.es/videoplay?docid=-4987286217771879449&q=la+pelota+vasca

Catalanofòbia:

http://www.unitat.org/docs/catalans.htmlhttp://www.cut-bai.org/catfob.htm D’on ve el nom de “polaco” aplicat als catalans: http://estrafolari.info/08_Sise_sentit/0601_polacos.htm Violència quotidiana de la colonització espanyola: http://snow.prohosting.com/%7Eweexist/Aix%ED_s%F3n_ells_els_espanyols.html
Documental L’Exèrcit del Fènix, de Xevi Mató

http://www.ericielf enix.cat/ index.php? option=com_ content&task= view&id=73& Itemid=1 Antoni Gaudí, maltractat per parlar català a Barcelona:http://www.racocatala.com/cat1714/antonigaudi.htm Mapa de llengües romàniques (molt detallat): http://www.romaniaminor.net/mapes/romania.swf Llengües en perill per la invasió del castellà:http://www.soon.ch/cervesaencatala/versiocastellana.html“Diciendo España, digo la Iglesia. Amad a España y amaréis a Dios” (Monseñor Lauzurica, obispo de Vitoria-Gasteiz).

Espanyolisme = apologia del genocidi, ocultació del terrorisme feixista, manipulació mediàtica i cerebral, explotació psíquicaHa quedat clar ja? Dictadura constitucionalitzada o nova "democracia orgánica" L’actual Dictadura no és tant política com les feixistes dels anys 30-40, és mediàtica, més dissimulada. No esventra cossos sinó que trepana cervells i xucla ànimes. La Constitució no significa res perquè se la poden saltar a la torera sempre que els dóna la gana. El rei és "inviolable" però el dret a l’habitatge, per ex., on para? “Espanya és una unitat del xollo en l’universal” (Evidència que ningú no diu): el negoci per als grandes de España, la gran Banca, l’Exèrcit, policia i judicatura d’ocupació, la burocràcia espanyolista tipus RENFE, els mitjans de desinformació, els Borbons…D’aquest negoci en diuen Espanya i ens toca pagar i suportar-lo a les nacions ocupades per aquests "okupes". Ca. 1640: “Quiere el Conde-Duque vengarse también de los Valencianos, porque no fiándose dellos dixo a su embaxador estas palabras: de modo que más estiman los de Valencia a los Cathalanes que a su Rey” (Document publicat per Josep Coloreu, 1880). Aquest text deixa veure que hi ha un sòlid sentiment d’unitat nacional entre principatins i valencians front a l’engallament de la Monarquia castellana. Autonomia?: com la de Portugal.

“Alguns homes miren les constitucions amb una beata reverència, i les consideren com l’arc del pacte, massa sagrat i per tant intocable” (12 de juliol de 1816, Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc). Està clar que l’Estat oligàrquic té autonomia sobre els partits i que el PSOE no passa de ser un criat o majordom d’aquest Estat oligàrquic dit "España" ZP ha d’obeir les ordres de la Raó d’Estat. Ell és un servidor de l’Estat i hi ha certes coses que estan interdites a un majordom d’Espanya amb sou de luxe. Potser ell pensa en "talante" però els seus deures impepinables són exercir d’espanyol.Els catalans, que hem perdut el costum de governar, tot ho interpretem com a ideologia i canvis d’humor…ai, dolor, quanta ingenuïtat… hi ha la raó d’Estat i el deure amb interessos econòmics: de fet és allò que marca la història (a no ser que un poble sàpiga planificar i plantar cara a tot això, però els catalans viuen massa bé i no volen arriscar privilegis individuals per llibertat catalana, malgrat el que diuen, amb molta hipocresia).Còmodes i covards! Espanya és sols una ideologia oligàrquica i un nom geogràfic provinent de la romana Hispània. No hi ha cap "nació espanyola" sinó diverses nacions: galaicoportuguesa, asturlleonesa (que representen el Lleó de l’escut espanyol i són de base cèltica), castellana (el castell), basca (les cadenes de Nafarroa), aragonesa, catalana (les 4 barres), andalusa (la magrana) i canària-berber, més les minories occitana (Vall d’Aran), àrab (Septa), gitana (caló o rom) i els immigrants. D’on prové el dret d’Espanya per governar Catalunya? En què es basa? No pas en el desig del poble. Es tracta d’una vella conquesta, usurpació. Generalment no és pas acceptat que cap saltaparets que hagi furtat una propietat durant llarg temps sia el més indicat per continuar posseint-la. Un violador no té dret a retenir la dona que ha segrestat ni a negociar un Estatut de mitges tintes. Espanya ha causat multitud de massacres: Flandes (la "fúria espanyola" que destruí Anvers), la massacre contra moriscos (Felipe II), els dos segles del gran genocidi contra els indis americans (uns 150 milions de víctimes, s. XVI-XVII, els 80 anys de guerra contra els independentistes holandesos, la guerra dels 30 anys a Alemanya per imposar el cesaropapisme als protestants, els dos genocidis generals contra el Principat (Guerra dels Segadors, més de 20 viles passades a coltell i incendiades) i els Països Catalans (unes 20 entre les quals Xàtiva, Vila-real, Dénia, Quart…Lleida, Manresa, Terrassa…Eivissa, Calaceit), Cuba i Filipines (els espanyols hi inventaren els camps de concentració), Rif (gas mostassa com a guerra química)…Sense comptar la tracta de negres o la Inquisició… L’única cosa que fonamentalment preocupa l’oligarquia espanyola és no perdre territori per no perdre imposts. Tota la histèria interminable amb amenaces de mort i la propaganda obsessiva pel constitucionalisme inamovible i la "sagrada unidad" no és més que això: la por de l’oligarquia de sempre a perdre riques colònies de dolça mel, igual que feren amb Cuba. Es posen histèrics i bramen com tonyines en alta mar davant tal perspectiva que agreujaria qüestions socials internes i el seu poder internacional, i voldrien posar la població com a carn de canó, igual que passà a Jugoslàvia. Per desgràcia, hem de seguir fent pedagogia a castellanoparlants i espanyols en general –o més aviat prendre-nos-ho seriosament i fer-la sistemàticament per primera vegada amb un aparell de marketing i mèdia- alhora que plantar cara sense embuts al RACISME espanyol. Donada la nostra situació, no tenim ni més remei ni més alternativa. I una cosa no lleva l’altra, perquè són dues coses molt distintes. Tu no pots tractar igual un indiferent guanyable que un racista rabiós. Ni tampoc al rabiós manipulat que al manipulador que es fa passar per rabiós. Has d’intentar guanyar-te l’indiferent i parar els peus als llops. Són dues coses evidentment distintes i mesclar-les és el joc de la confusió on els nostres enemics volen ficar-nos, així que alerta i no confonguem ous amb caragols. Jesús de Polanco,el que fora propietari de EL PAIS fins fa poc, va aconseguir al 2007, tindre una fortuna de 2.800 milions de dólars (uns 2.088 milions d’euros), col·locant-se el 210 més ric del món, segons la revista FORBES “Tot depèn de qui controla els mitjans de comunicació i "crea opinió", és a dir, prejudici (que és una manera ràpida d’opinar per encàrrec i sense haver d’escalfar-se el cap). Després ve la rutina i la fossilització del prejudici, que es transforma en odis vells i sense misericòrdia, fins que alguna catàstrofe que aquest mateix estat podrit de coses provoca, aixeca la realitat amagada sota la catifa i treu els cadàvers de l’armari, i llavors la gent s’assabenta del que realment passava: quan ja gairebé totes les víctimes han sortit d’escena, es fan homenatges, demanen qualque perdó simbòlic (i als EUA també compensacions econòmiques) i a tornar a començar amb altre nou desastre històric. L’opinió pública és el vent d’on prové la xerrameca dominant que convé als qui tenen la paella pel mànec, i la història el llibre que escriu el diable amb la dessídia dels humans” (Autocitació). Per als fanàtics, com ara espanyolistes o islamonazis, els propis drets no s’acaben mai. Per a l’espanyol ell té dret a parlar la lengualimperio allà on el sol brilli, més tard té dret que li la parlen també, a no pagar imposts per a unes altres llengües, a no llegir etiquetatge que no sia en castellà, i finalment té dret a no escoltar parlar a ningú més que en castellà, etc… Els drets dels espanyols no s’acaben mai perquè són a costa dels drets dels pobles que han conquerit. Igualment, els islamonazis tenen dret a bastir mesquides en països no islàmics i a prohibir religions no-islàmiques en països islàmics, després tenen dret a negar l’Holocaust, i tenen dret a imposar a Occident que no facen caricatures de Mahoma ni el critiquen, sota amenaces de terrorisme i assassinat… Què més vindrà a continuació?Ratzinger simplement digué una cosa clara: que la religió no pot imposar-se amb guerra i violències, tal com pretén Mahoma i l’Islam (i que ara mateix practiquen a Sudan, Indonèsia o altres països). Els islamonazis (o els espanyols, o els monàrquics o les/els feminazis…) pretenen imposar una censura global on està prohibit discutir o criticar res de l’Islam sota pena de mort. Això és pura barbàrie i pura Dictadura. Ara que ells ho tenen molt assumit i tant se’ls en fot. “El bloc espanyolista dur té moltes fissures i les té fins i tot als barris i subbarris més aparentment impermeables a la catalanitat. […] Bona part del futur de Catalunya i del català es juga avui en aquesta altra Catalunya que potser en un futur no gaire llunyà ens oferirà realitats impensades. En aquests barris neix un nou nacionalisme català que s’expressa provisionalment en castellà, però que en qualsevol moment pot integrar el català a les seves vides” ("Les set tribus de la nació catalana", de Jordi Solé i Camardons, d’Ed. Documenta). “Castella, d’acord amb la seva ànima extraordinària, no ha pogut mai entendre, ni acceptar, ni consentir, que, a l’Espanya per ella arranjada, hi pogués haver cap més esperit diferent, encara que aquesta diferenciació fos involuntària, fatal i tan legítima com la seva pròpia, perquè segons ella (i no s’hi pot fer més!) qualsevol altra faisó de ser és heretgia” (Gaziel, “Castella endins”, Ed. Selecta, Barcelona). “Els catalans conscients, igual que els negres o els jueus o tantes altres nacions trepitjades al llarg de la història, hem d’esforçar-nos al màxim, perquè anem contracorrent (discriminat per les lleis, sàdicament calimniats pels mitjans de comunicació espanyols, etc.). Si en qualsevol cosa no ho fem sense però, com ens ho reclama la plebs enverinada per l’espanyolisme, no diran “És un idiota-perill-etc.” sinó “és un idiota, perillós, etc. …catalanista” 666: En “Appaña” donen vots les campanyes anticatalanes i a Alemanya en donaven les antisemites. Dedicat als qui difamen independentistes, i especialment a aquells que estan ataquen amb odi al lehendakari el senyor Ibarretxe: “Tu lleves i robes al teu proïsme la bona fama quan el difames i fas que la gent el menyspreï; i indueixes la gent a pecar quan el menyspreen a ell, que és bo, i t´honoren a tu que ets dolent. Com que tu comets el mal, et prepares per a suportar a l´infern un gran càstig” Ramon Llull. Quan la KristallNacht, quan els nazis atacaren els jueus el 1938, la premsa nazi havia fet una intensa campanya d’agitació prèvia per fer creure els nazis que el complot jueu internacional pensava atacar els nazis per aquelles dates. Naturalment que era absurd, car els jueus, com els catalans, ni tenien armes ni eren majoria ni tenien el caràcter per atacar. Però la massa idiotitzada és com és i la propaganda totalitària sol ser molt eficaç. Els catalans som per a l’espanyolisme el que els jueus per als nazis, i l’anticatalanisme no és sinó l’antisemitisme espanyol. El nacionalisme espanyol, igual que el diable, mira de fer-se fonedís i dir que ni tan sols existeix, que són imaginacions "dels nacionalistes". I allò més semblant a un espanyol de dretes és…un espanyol d’esquerres (per suposat). Els espanyols són primer que tot espanyols, després ve la religió o la ideologia o el que sia (quasi sempre). Fins i tot els anarquistes espanyols solen ser més espanyols que la Lola Flores empeltada de J. M. Ansón. Les dretes i esquerres bàsicament no existeixen per als espanyols mentre tinguin els esclaus catalanets que els facin viure del tinglado polític que han muntat a costa de l’explotació de les riques colònies mediterrànies. En canvi, el catalanam fa tot el contrari (per això som esclaus dels espanyols) primer és qualsevol cosa (vegetarià, ufòleg, filatèlic, industrial, feminista, democristià, republicà, anarcocomunista, raper, punki…) que no català. I així ens va. Sempre tan frívols i idiotes, comencem la casa pel trespol i un simple arbre ja no ens deixa veure el boscatge. AP.P.aÑa, AP.P.aÑa!!, udolen com a llops les mòmies neofranquistes: “Com més sinistres són els designis d’un polític més altisonant es fa la noblesa del seu llenguatge” (Aldous Huxley). “Les mentides són simples, les veritats complexes” (Anònim). “Pengem els lladres insignificants i designem els grans per a l’ofici públic” (Esop). “És terrible de contemplar quants pocs polítics són penjats” (Gilbert Chesterton). “El dret és més preciós que la pau, i lluitarem per les coses que més aprop han estat sempre del nostre cor: per la democràcia, pel dret d’aquells que se sotmeten a l’autoritat a tenir veu en llur propi govern, pels drets de les petites nacions, pel domini universal del dret mitjançant un concert de pobles lliures que dugui la pau i la seguretat a totes les nacions i doni a la fi la llibertat al món” (Edmund Wilson, 1895-1972, assatgista estadounidenc). “(La minoria dominant) poden adaptar-se a mitges (al canvi), és a dir la minoria dominant pot reeixir perquè la societat arcaica, dura de tan fòssil, resisteixi la pressió de les noves forces, encara que, en alguns casos, sigui al preu d’acceptar-ne alguna influència o part d’aquelles. Llavors resulta una enormity, una monstruositat social que permet anar vivint a la minoria dominant, però que fa estralls en la vida interna del país, en no donar sortida o evolució normal a les noves forces. Aquestes no són prou fortes per a transformar la societat amb una revolució, i la minoria dominant és prou anquilosada per a resistir tota evolució i prou forta per a frustrar tota revolució (…) Un típic exemple de monstruositat social és ofert per Espanya, on des de l’aparició del liberalisme, fa una centúria i mitja, hi ha una lluita amb alternatives, però indecisa, entre el progrés i la immutabilitat. L’immobilisme, el tradicionalisme, el desig d’invertir el curs de la història i aturar-se a l’època de Felip II (la “Monarquia tradicional”) són utopies impossibles, però han alterat i estroncat el progrés normal de la vida del país. Les forces progressives reduïdes a grups minoritaris han actuat per convulsions sense èxit. Les revolucions que no han pogut reeixir d’una vegada per totes, van repetint-se frustrades, a la recerca espasmòdica d’un triomf inassolit” (“La desintegració d’Espanya”, de Josep Ma. Batista i Roca, 1968, Ed. “El Llamp”). Els blavers i els lerrouxistes diuen el mateix (es tracta d’accions coordinades de l’enemic des de distints angles per la rereguarda, en el primer cas des dels indígenes, en el segon des del progressisme): la culpa és d’un suposat "nazisme català" que ningú no ha vist mai enlloc. Però tant se val, se l’inventen, repeteixen la calúmnia i com sempre hi ha despistats, covards, cretins, etc… sempre hi ha un públic per a aquesta manipulació. Un públic a més que, embegut de catalanofòbia i autoodi, és rabiós i bramador…D’aquesta mena de xusma es nodreix el blaverisme. I és que molta gent és així: ataca el dèbil, el minoritari, escadusser encara que no tinga cap culpa perquè no tenen ous de plantar cara al filldeputa que té darrere l’Exèrcit, la policia, els jutges, els mass media, etc…, que sol tindre la paella pel mànec i els pot fer ha gent que tatxa alegrement de "nazi" tot allò que no és d’extrema esquerra. A Madrid, els qui controlen l’Estat saben molt bé que totes les independències europees han estat dirigides per les burgesies i les esglésies nacionals amb el vistiplau de Washington. Per tant, la tàctica de l’Estat espanyol amb els seus infiltrats és: -Dividir la societat catalana tant socialment com ideològicament, de manera que la divisió impidesca un front comú per la llibertat. -Calumniar els qui no es creuen les Xauxes "comunistes" per a consum de jovenets. -Promoure l’antiamericanisme, la israelofòbia i l’anticristianisme. -Promoure el tercermundisme i el filoislamisme. -Promoure sense matisos ni realisme la immigració descontrolada que no siam capaços d’integrar nacionalment com a catalans, i que provoque pobresa, marginació i descohesió social, descontent i, de rebot, racisme-feixisme. -Atemorir a la burgesia i l’església amb revoltes, anticlericalismes radicals, desordres, etc. a fi que no tinguin més remei que anar a Madrid a almoinar més policia, ja que a casa no en tenen prou. "Más de 50.000 hebreos hay ya establecidos entre Cataluña y Levante…" (tal invasión era una) "maniobra del judaísmo contra España", que sería vencida por "la espada invicta del Caudillo" (del anticatalán ex-lerrouxista convertido en franquista, Martínez Tomás, en "Domingo", de San Sebastián, 3 abril 1938).

"A Companys (el Presidente catalán que acabó detenido por la GESTAPO y fusilado por Franco, igual que fue fusilado también el Presidente del Barça cerca de Madrid) sólo hay que verle la nariz para saber de qué raza es" (Edición franquista del ABC durante la guerra civil).

También el general Queipo de Llano, predecesor directo de Jiménez Losantos, en sus famosas charlas radiofónicas que amenazaba con la destrucción total de Barcelona (de hecho fué la primera ciudad en la Historia en sufrir ataques masivos con bombas incendiarias sobre población civil) decía que "yo recuerdo en mis viajes por América la idea que se tiene de Cataluña. En América, en general, dividen a los españoles en tres clases: una, los vascos (…) el resto…sin distinción…gallegos, y, por último, otra clase distinta: la de los catalanes, a los que juzgan como una raza de hebreos, porque se valen de los mismos procedimientos que realizan los hebreos en todas las naciones del Globo" (ABC, 26-XI-1936)