El Xató Pica

Les eleccions per partida doble del passat diumenge ens donen eines comparatives que afinen molt millor les possibilitats d’anàlisi electoral. A Sant Pere de Ribes, un 60% dels seus veïns van acudir a les urnes, 13115 persones, 250 d’elles només per participar de les eleccions locals, però 12865 per fer-ho en les dues.

En comparació amb les eleccions europees el PSC municipal guanya 2301 vots, però d’on surten? els resultats de l’ensaladilla dels *partits freaks que es presenten a les eleccions europees, del Pacma en avall diguéssim, sumen 719; també és evident que tots els partits d’àmbit estatal perden un grapat de vots entre les dues eleccions, C’s 400, PP 185, ECP 275… però encara queden 722 vots per arribar als 6278 que assoleix l’Abigail com a alcaldessa.

L’atronadora majoria absoluta ha empetitit l’èxit pírric de Construïm, el naixement d’un espai polític natural que fa uns anys hauria assolit l’hegemonia però al que aparentment, se l’hi ha passat l’arròs; la veritat és que ha quedat desdibuixat per les dificultats en la consolidació de la candidatura i amb la deserció de JxCat al darrer moment, i amb tot en contra ha consolidat el lideratge local del seu espai polític, basat en una majoria al nucli de Ribes, però que en xifres municipals assoleix més vots que cadascun dels partits indepes a les europees.

Cal tenir present que la base d’aquest espai son dues organitzacions municipals (VIA + UM9) molt arrelades al nucli però sols indirectament relacionades amb estructures partidistes d’abast nacional, i que no ha aconseguit mobilitzar l’independentisme tant com als contraris en l’intent de traslladar a la dinàmica municipal les lògiques nacionals davant la doble convocatòria; el que s’ha traduït en un rotund èxit de l’Abigail, amb un resultat històric, degut a la mobilització del vot unionista, però que confirma i consolida una hegemonia electoral municipal, sustentada també per la divisió Ribes/Les Roquetes, d’un PSC que absorbeix un munter de vot útil, però ve ganyant elecció rera elecció municipal des de fa 20 anys.

I cal remarcar també l’èxit relatiu d’ERC, que una mica a remolc de les generals recull vot que en les anteriors eleccions va sumar a Via o Um-9, i assoleix per primera vegada l’anhelat segon representant, malgrat deixar-se 1000 vots entre les europees i les municipals.

A l’espai municipal indepe però l’hi hem de restar el vots que va recollir la candidatura de JxCat, que es va presentar a última hora sense comptar amb la militància local, i al menys cinc-centes persones que van apostar per Puigdemont o Junqueres i alhora per el PSC de l’Abigail.

Els partits que no poden estar gaire contents del resultats (o sí, també podrien haver estat pitjors) son els que queden en la marginalitat del ple o directament fora; el mal paper de C’s, a qui els seus electors no han vist necessari, com no van veure necessària ERC els seu votants en l’anterior comtessa municipal. I Fem Poble, marca local que engloba els espais de l’entorn d’En Comú Podem (ECP), que es veu en la mateixa situació.

Els resultats dibuixen un poble molt polaritzat entre nuclis i cultures polítiques, i ofereixen alhora una clarificació de les majories que afavoreix una oportunitat de destensar aquesta relació, dues repúbliques que no son independents, però sí avancen autònomament l’una de l’altre.

La broma fàcil és platejar l’emancipació del nucli de Ribes, ara que les Roquetes ja és el cap del casal. Però la realitat avança per camins molt més complexes.

Joan-Arnal Boy

Aprenent Ribetà