A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Xavi TÚRNEZ no és BRUCE SPRINGSTEEN

Ben pocs dies després dels dos concerts a Barcelona, tan difosos, celebrats i ben acompanyats, de BRUCE SPRINGSTEEN, vaig anar a sentir al Casinet d’Hostafrancs el cantautor i guitarrista Xavier Túrnez, Xavi per als amics. Per a les moltes i molts que suposo -i m’agradaria equivocar-me- que no el coneixeu, qui és XAVI TÚRNEZ? Jo el vaig descobrir ja fa anys, quan era la veu -preciosa, d’altra banda- del duet TÚRNEZ I SESÉ, format per ell mateix i pel guitarrista Daniel Sesé, que viu casualment a pocs metres de casa meva. El Daniel, amb qui vaig coincidir al concert del Xavi, em confirmà que el duet continua actiu, amb nous i interessants projectes.

Però ara, la qüestió és: què tindrà Bruce Springsteen que no tingui Xavi Túrnez? Quina bestiesa que és aquesta comparació, direu! A més de pertànyer a cultures ben distintes, el primer és universalment conegut, i al segon només el coneixen uns quants. El primer omple recintes, amb més de 100.000 persones en conjunt, a l’Estadi de Montjuïc, i el segon, també, amb unes 300, còmodament assegudes al Casinet d’Hostafrancs, en el marc del festival Barnasants…

 

Biografia | Xavi Túrnez

 

D’Springsteen no n’he de dir gran cosa. La seva trajectòria, habitualment, no l’he seguit massa, però en veure que, de sobte, se’n parlava tant, me’n vaig posar unes quantes cançons al Youtube. I sí, és habitualment bo -uns temes més que d’altres-, i la seva posta en escena és potent, però considero que, en conjunt, no n’hi ha per a tant, ni que vinguin per acompanyar-lo a Barcelona Barack i Michelle Obama, Steven Spielberg i la seva dona Cate Kapshaw i Tom Hancks, i els Obama -amb un president que va ser bo, però que ja fa temps que no governa- vagin a Montserrat. No n’hi ha per a aquesta idolatria.

Per cert, Xavi Túrnez també ha estat -no sé si encara ho és- això que s’en diu un “músic de metro”. Els darrers anys de la meva vida laboral vaig donar-li moltes monedes -i considero que són poques- quan jo feia l’enllaç a Barcelona entre les línies 5 -la blava- i 3 -la verda.

Però sol en un escenari -en tot cas, potser una vegada, però amb Túrnez i Sesé- no l’havia sentit mai. És un cantant i autor, insisteixo, amb una veu preciosa, un bon sentit del ritme i de la melodia i, entre cançó i cançó, un sentit de l’humor excel·lent. Ben complementat per qui és també la seva parella, la corista i violinista Laia Rius -a més dels altres músics-, el Xavi em va fer gaudir -ens va fer gaudir- d’un concert magnífic. I dues diferències importants amb Springsteen: pràcticament totes les seves cançons em van agradar, i no tant en  el cas del ianqui. I la facilitat d’entrar al recinte: si amb el “born in the USA” t’has d’espavilar per a adquirir les entrades mesos abans, i matinar molt el dia del concert, amb el de Barcelona és tan senzill com arribar al lloc pocs minuts abans, passar per caixa i… ja ets a dins!

Què tindrà l’Springsteen, doncs, que no tingui  en Túrnez? Doncs, en primer lloc, pertànyer a una llengua i una cultura d’abast internacional, molt més projectades al món que no pas la catalana. Això, automàticament, li dóna moltes més facilitats de promoció, amb un màrqueting i un management  més consistents i una publicitat considerable. Les diferències no són poques, però el que importa és que tots dos s’esforcen per agradar als seus públics respectius i segur que ho aconsegueixen, perquè són bons artistes, al marge que un arribi a més de 100.ooo espectadors i l’altre, pocs dies després, arribi a 300…

Conegueu més, doncs, Xavi Túrnez i deixeu-vos seduir pel seu art. Vinga, al Youtube i a l’Spotify!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.