A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

VIOLACIÓ no ve de VIOLA, precisament…

General
Els del títol són dos mots que sonen semblants, però que se situen als antípodes. La violació és un concepte que, si l’apliquem a la violència de gènere, constitueix una de les majors agressions a la dignitat i integritat personals. La viola, en canvi, potser no és un dels instruments de música amb més protagonisme, però la seva sonoritat serena desprèn molt bones vibracions.

Disquisicions semàntiques? És molt lamentable haver d’escriure un post així, però la cosa ve a tomb quan te n’assabentes, arran de la mort de Nelson Mandela, que a Sud-àfrica entre un 27% i un 38% dels homes han comès, almenys, una violació. I que entre un 7% i un 9% han participat en rituals d’aquesta mena macabra en grup. I ja no diguem de les informacions que han circulat els darrers temps sobre una qüestió tan denigrant a l’Índia, un altre dels “països emergents”…  

Aquest és també, ens agradi o no, el nostre món: tan bell, tan terrible. Segons com, tan poc fet per a les persones…

Partint sempre de la veracitat de les dades, cal constatar-ne la gravetat -fins i tot l’actual president sud-africà, Jacob Zuma, ha estat investigat per una possible violació. I afinar el llenguatge d’un post que jo no voldria haver escrit mai, i encara menys en les vigílies de les festes que s’acosten…

És evident que, en contextos més occidentals, les dades descrites varien a la baixa. Però no cal cantar victòria, perquè la violència de gènere, de tan sabuda i explícita, és encara, sovint, massa invisible. I tampoc no cal arribar a l’extrem de la violació -malauradament no eradicada enlloc- per anotar mostres subtils, o no tant, de la xacra del masclisme a les nostres societats. 

No vull allargar-me, perquè insisteixo que costa molt tractar un tema així serenament… Per això em remeto ara a un article masculí que m’ha agradat, aquest d’Ignasi Riera a El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/700362-dignitat-femenina.html?dema=1&tmpl=component&print=1&page. Però deixeu-me dir que d’injustícies flagrants, al món, n’hi ha moltes, i que les de gènere figuren entre les que ho són més…

Sud-àfrica, lÍndia, etc., països emergents? Serà segons per a què. Però les seves societats -i, singularment, la part masculina d’elles- encara han d’evolucionar molt des del punt de vista humà. I d’això a l’Occident tampoc ens en lliurem, com és malauradament obvi.

En fi, que violació no ve de viola, precisament… Conjurem-nos per la vida, la dignitat i la integritat de les dones i de qualsevol persona tot escoltant una interpretació de la música que la viola pot ser capaç d’oferir-nos ttp://youtu.be/SOmeRJWlk5o.
Interpretada, ara, per una dona jove, que també volem lliure, expressiva, independent. En poques paraules: amb plena autonomia de la ment, del cos i del destí.

I que s’estimin, lliurement i sense possessió, homes i dones, dones i dones, homes i homes. Dignament, pletòricament, humanament: com a persones. Amb totes les emocions, totes les capacitats, tots els registres…

Tota la plenitud.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.