VIOLACIÓ no ve de VIOLA, precisament…
Disquisicions semàntiques? És molt lamentable haver d’escriure un post així, però la cosa ve a tomb quan te n’assabentes, arran de la mort de Nelson Mandela, que a Sud-àfrica entre un 27% i un 38% dels homes han comès, almenys, una violació. I que entre un 7% i un 9% han participat en rituals d’aquesta mena macabra en grup. I ja no diguem de les informacions que han circulat els darrers temps sobre una qüestió tan denigrant a l’Índia
, un altre dels “països emergents”…Aquest és també, ens agradi o no, el nostre món: tan bell, tan terrible. Segons com, tan poc fet per a les persones…
És evident que, en contextos més occidentals, les dades descrites varien a la baixa. Però no cal cantar victòria, perquè la violència de gènere, de tan sabuda i explícita, és encara, sovint, massa invisible. I tampoc no cal arribar a l’extrem de la violació -malauradament no eradicada enlloc- per anotar mostres subtils, o no tant, de la xacra del masclisme a les nostres societats.
No vull allargar-me, perquè insisteixo que costa molt tractar un tema així serenament… Per això em remeto ara a un article masculí que m’ha agradat, aquest d’Ignasi Riera a El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/700362-dignitat-femenina.html?dema=1&tmpl=component&print=1&page. Però deixeu-me dir que d’injustícies flagrants, al món, n’hi ha moltes, i que les de gènere figuren entre les que ho són més…
Sud-àfrica, l‘Índia, etc., països emergents? Serà segons per a què. Però les seves societats -i, singularment, la part masculina d’elles- encara han d’evolucionar molt des del punt de vista humà. I d’això a l’Occident tampoc ens en lliurem, com és malauradament obvi.
En fi, que violació no ve de viola, precisament… Conjurem-nos per la vida, la dignitat i la integritat de les dones i de qualsevol persona tot escoltant una interpretació de la música que la viola pot ser capaç d’oferir-nos ttp://youtu.be/SOmeRJWlk5o.
Interpretada, ara, per una dona jove, que també volem lliure, expressiva, independent. En poques paraules: amb plena autonomia de la ment, del cos i del destí.
I que s’estimin, lliurement i sense possessió, homes i dones, dones i dones, homes i homes. Dignament, pletòricament, humanament: com a persones. Amb totes les emocions, totes les capacitats, tots els registres…
Tota la plenitud.