A la brasa i al caliu

Jo crec, sincerament, que no. Si ho fes, us prometo que no hi contribuiria escrivint un bloc. Però em sembla interessant que conegueu, a propòsit de l’hipotètic perill, alguns dels cont¡nguts d’un llarg i interessant article aparegut a L’Avenç la primavera passada.

El vaig llegir pel damunt i me’l vaig guardar per comentar-vos-el algun dia sense presses. Inicialment, doncs, ja vaig caure en un dels paranys que el text ve a denunciar, crec que cada cop més propi del nostre temps: l’abús de llegir de manera dispersa, o en diagonal. És clar que, per a algunes coses -no pas pel plaer de la lectura-, aquesta pràctica resulti tan útil… 
L’Avenç, amb els anys, ha anat ampliant el seu interès. Ja no és una publicació de divulgació històrica tout court, sinó una capçalera [http://www.lavenc.com] que acull la història, la cultura i la societat del nostre temps en un sentit ampli.

A la feina ens arriba habitualment, i tinc, doncs, l’ocasió no solament de fullejar-la, sinó de llegir-la, si s’escau, amb renovat interès a cada número. Em complauen molt -a mi, que tant m’he dedicat a tasques d’entrevistrador- les, més que entrevistes, converses ben àmplies amb referents de nivell.

Però ara no és d’una entrevista que volia parlar-vos, sinó d’un llarg article que hi vaig llegir ja fa mesos -concretament al núm. 345, de l’abril del 2009. El comentari sobre aquest text anava quedant aparcat, però tot arriba a la vida…

L’article, escrit per l’assagista nordamericà Nicholas Carr, porta el títol -en la versió catalana- de Google ens fa tornar estúpids?. L’adjectiu em sembla exagerat, però és evident que el popular cercador, i el món d’Internet en general, han fet canviar la nostra manera de llegir i qui sap si també la nostra manera de pensar.

“Abans -diu Carr- em submergia fàcilment en un lllibre o un article llarg. La ment se’m quedava atrapada en la narrativa o els girs de l’argumentació, i em passava hores passejant per grans extensions de prosa. Però això ja només em passa rarament. Ara, sovint començo a perdre la concentració al cap de dues o tres pàgines”. 

I ho atribueix a l’efecte Xarxa, basant-se també en l’experiència dels seus amics i coneguts. “Com més fan servir Internet, més han de lluitar per mantenir la concentració en textos llargs. En alguns dels blocs que segueixo també s’ha començat a parlar d’aquest fenomen. Scott Karp, que escriu un bloc sobre mitjans de comunicació en línia, va confesar fa poc que ha deixat completament de llegir llibres”.

Sortosament, jo no arribo a tant, tot i que no descarto, en un futur més o menys immediat, llegir llibres en suport electrònic. Els volums continuo empassant-me’ls, tot i que lentament, i procuro llegir-los complets si no és una lectura que haig de fer per obligació professional i en un temps limitat. Aleshores, em vanto de ser un mestre llegint en diagonal. Ja ho feia abans, però segur que la Xarxa m’hi ha ajudat.

I, en canvi, sí que llegeixo molt, d’aquesta manera dispersa, diaris, revistes, blocs, correus electrònics… No sé si Internet ha alterat la nostra manera de pensar, però d’operar, segur. Hi ha una cosa que són faves comptades: l’allau d’informació que ens arriba, per diferents conductes, és impressionant, però les hores del dia -24- continuen sent les mateixes. I volem arribar a tot arreu…

Continua dient Carr: “Esperem els experiments neurològics i psicològics a llarg termini que ens donaran una visió definitiva de com l’ús d’Internet afecta la cognició. Però un estudi publicat recentment sobre hàbits de recerca a Internet, dut a terme per experts del University College de Londres, suggereix que podem estar enmig d’un gran canvi en la manera com llegim i pensem“.

En qualsevol cas, no crec que la Xarxa ens idiotitzi, i fins i tot estic convençut que és un dels millors avenços de la Humanitat després de la invenció de la roda -ara, el que exagera una mica, dec ser jo. Internet té moltes virtuts, i també els defectes que sovint es remarquen. Ara: que fomenta la dispersió em sembla clar. Però això, ¿constitueix, realment, un gran problema o només és un altre dels paradigmes de l’època líquida que vivim?    

En darrer terme, “Internet s’està convertint en el nostre mapa i en el nostre rellotge, la nostra impremta i la nostra màquina d’escriure, la nostra calculadora i el nostre telèfon, i la nostra ràdio i televisió”. I és que “mai un sistema de comunicacions no ha fet tants papers en les nostres vides -o ha exercit una influència tan gran en els nostres pensaments- com fa Internet avui. Tanmateix, malgrat tot el que s’ha escrit sobre la Xarxa, s’ha dedicat poca atenció a com, exactament, ens està reprogramant. L’ètica intel·lectual d’Internet continua poc clara”.

Una autèntica revolució, ras i curt, sigui dit aquest concepte estrictament en minúscula i al marge dels valors clàssics.